Resultats de la cerca

Estudià a les universitats de Saragossa i Madrid, on obtingué el doctorat 1949 Catedràtic d’institut a Salamanca, el 1960 guanyà la càtedra de fonaments de la filosofia a la Universitat d’Oviedo, que exercí fins a la jubilació 1998, associada a una polèmica sobre la seva ideologia política Adscrita a un punt de vista marxista, la seva obra ha assajat una refonamentació del materialisme dialèctic que malda per la realització de models epistemològics El nucli central de la seva proposta rau en la noció de cierre categorial , exposada en el llibre  Idea de ciencia desde la teoría del cierre…

Després de graduar-se a la Universitat de Tennessee 1941, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i el 1948 obtingué el doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Chicago, on formà part de l’escola d’economistes conservadors que hi sorgí Professor a la Universitat de Florida 1951-55, després d’una estada a Itàlia, el 1957 s’incorporà a la Universitat de Virgínia, on aquest any creà el Centre universitari d’estudis d’economia política i filosofia social Thomas Jefferson, que dirigí fins el 1969 Aquest any creà el Center of the Study of Public Choice, amb el suport d’…

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

En una primera etapa, participà en diverses formes experimentals mentre estudiava a la universitat i feu teatre de carrer i itinerant, aquest darrer amb una comuna teatral fundada l’any 1971 El 1973 s’incorporà al teatre professional com a ajudant de direcció en la companyia de Pau Garsaball en l’obra Berenàveu a les fosques , de Josep M Benet i Jornet El 1975 obtingué un gran èxit amb Les Troianes , d’Eurípides-Sartre, amb un grup que ell mateix havia format a la universitat Fins el 1978 treballà en diverses companyies, i a partir d’aquest any s’integrà al grup Dagoll Dagom , en el qual…

Estudià Filosofia i Lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost, poeta que ha estudiat a La poesia de Guerau de Liost natura, amor, humor 1985, i ha fet l’edició comentada de Somnis, de Guerau de Liost 1993 Actualment és professor universitari i ha exercit la docència a universitats dels EUA Ha collaborat en la Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas, ha dirigit el Nou diccionari de la literatura catalana 2000, i ha publicat, entre altres, els assaigs i estudis literaris següents  Josep Carner, llengua i literatura amb altres autors 1985,…

De formació autodidàctica, en la seva obra destaca el tractament irònic, satíric i a voltes crític dels temes representats, inspirats tant en una herència hispana les tauromàquies i les escenes de taverna com en reinterpretacions del seu passat personal i de la història de l’art La radicalització de les formes —els personatges són desmesuradament grassos— no anulla, però, la forta càrrega sensual de les imatges i una visió plaent i vitalista del món El 2000, el Museu d’Antioquia rebé 129 obres de l’artista, i s’hi inaugurà la plaça de les escultures de Fernando Botero plaza…

Fill de l’actriu Lucia Bosè , a quinze anys interpretà la seva primera pellícula, Los héroes millonarios , de Duccio Tessari Des d’aleshores ha intervingut en diversos films Suspiria , de Dario Argento 1975  El caballero del dragón 1985, de Fernando Colomo  Tacones lejanos 1991, de Pedro Almodóvar, i La reine Margot , de Patrice Chéreau 1993, al costat d’Isabelle Adjani, entre d’altres Com a ballarí ha treballat amb Lindsay Kemp i fou alumne de Martha Graham Com a cantant, es convertí en líder d’un públic adolescent i femení de l’Estat espanyol El seu primer èxit discogràfic, Linda 1977,…

Llicenciat en lleis i filosofia, viu actualment a Roma, on exerceix com a professor d’història de l’art contemporani a la universitat Formà part del Grup 63 i és conegut com a teòric de l’anomenada transavantguarda italiana Al marge de publicar més de vint llibres, dels quals destaquen El territori màgic 1971, La ideologia del traïdor 1976, Vida de Marcel Duchamp 1976, La transavantguarda a Itàlia 1980, La transavantguarda internacional 1982 i Superart 1982, elaborà el darrer capítol de la història de l’art dirigida per G C Argan 1990 Sempre polèmic i radical, ha estat condecorat Cavaller de…

Estudià pantomima amb Jacques Lecoq Des del 1971 dirigí produccions a Frankfurt, Berlín i Colònia Collaborà amb els dramaturgs Dieter Sturm i Christoph Leimbacher en la direcció del Teatre Schaubühne am Leniner Platz de Berlin 1985-1988 El seu muntatge de Terre étrangère de Schnitzler pel Théâtre des Amandiers de Nanterre 1984 li valgué ésser guardonat per l’associació de crítics El 1996 obtingué un triomf internacional amb Jouer avec le feu , de Strindberg El 1998 assumí la direcció teatral de les Wiener Festwochen i fou guardonat amb el premi teatral de Berlín També ha dirigit moltes òperes…

Inicialment dedicat a la pintura, executà obres amb referències autobiogràfiques Posteriorment derivà cap al camp de les installacions, en les quals usà la fotografia com a suport de la posada en escena, tot cercant la reacció de l’espectador A partir del 1974 començà la producció d’històries humorístiques, i des del 1978 destaquen les seves Composicions , obres en què plantejà el tema de la sacralitat de l’art És autor també de composicions teatrals, i l’any 1984 inicià un nou cicle, els teatres d’ombres, on tornà a la representació bidimensional com una referència al cinema Els anys 1975 i…