Resultats de la cerca

La seva activitat musical estigué centrada a Madrid com a compositor d' intermezzi -concretament està datat el que porta per títol L’orfanella astuta , estrenat el 1758 al Teatro del Buen Retiro- Fou conegut amb el pseudònim d' Aulita o l’italianitzat Auletta Es tenen molt poques dades d’aquest autor i algunes són poc segures, ja que ha estat identificat o confós, per algun estudiós, amb el compositor napolità Pietro Auletta ~1698 - 1771

Es dedicà a la narració i als estudis locals Festa major del diari d’un jove granollerí 1952 i Escriptors granollerins 1959 El seu fons musical —donat el 1979 per la família a l’Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers— està format per dues colleccions de gairebé un centenar de manuscrits i impresos d’autor, amb repertori de compositors i arranjadors actius a Catalunya entre el final del segle XIX i mitjan segle XX

Conreà la narració breu i sobretot la novella, i destacà per l’observació de paisatges i ambients de la seva terra i pel coneixement profund de la psicologia dels personatges Cal esmentar, entre altres obres seves, La quiebra 1947, El supremo bien 1951, Esta oscura desbandada 1952, La vida como es 1954, Una mujer sobre la tierra 1959 i Una rica hembra 1970 Fou membre de la Real Academia Española des del 1957

Autor de novelles Amor se escribe sin hache , 1929 PeroHubo alguna vez once mil vírgenes , 1931 La tournée de Dios , 1932, destacà especialment en la dramatúrgia, gènere en el qual és considerat precursor del teatre de l’absurd Angelina o el honor de un brigadier 1932, Los ladrones somos gente honrada 1941, Eloísa está debajo de un almendro 1943, etc Les seves obres, impregnades d’un gran sentit humorístic, el feren molt popular

Deixeble d’A Sanxes-Coello, el substituí com a pintor de cambra del rei El seu estil, influït pel seu mestre, està dins la línia d’A Mor, encara que amb un excessiu virtuosisme en els detalls de joies i vestits Influí dins l’art de la cort de Felip IV J Carreño de Miranda, B González, Velázquez, etc Conreà també la pintura religiosa, dins el corrent manierista derivat de Navarrete i de Ticià

Dedicat sobretot al relat, publicà Cuentos de barro 1933, on reflecteix els problemes del camperol sense futur en el seu medi cruel Seguiren Trasmallo 1954, Cuentos de cipote 1958 i La espada y otras narraciones 1960 L’originalitat de l’autor està en la seva identificació amb els personatges, en l’amor que posa en l’elaboració dels seus trets i desgràcies, en una íntima comprensió basada en la tendresa i la sinceritat total

Estudià a Barcelona, València, Lleida i Osca durant quinze anys Fou batxiller en teologia, mestre en arts, doctor en dret civil i canònic i catedràtic de lleis a l’Estudi General de Barcelona És autor de la Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona Van añadidas otras curiosidades de esta segunda impresión con las proezas de los inclitos condes de Barcelona y una descripción de la montaña de Nuestra Señora de Montserrate 1589 També escriví obres d’oratòria Barcelona 1582, de dret i uns comentaris de l’obra d’Aristòtil Així mateix, és autor d’ In praeclarissimorum…

Vida i obra Concorregué almenys a dos certàmens immaculistes, el del 1474, on presentà una composició en rims estramps, de clara influència corellana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva , i el del 1487, amb Lo digne mossén Dimas , guanyadora del robí L’any 1488 prengué part en un altre certamen en llaor de sant Cristòfor, on participà “sols per honor” amb la poesia Hon Deu està localment se nomena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Destacà en les competicions estatals del final de la dècada de 1970 i el principi del 1980 i guanyà dos Campionats de Catalunya 1978, 1979 Disputà dos Campionats d’Europa 1984, 1986, en el primer dels quals aconseguí la medalla de bronze en 150 m salvament amb embarcació Llicenciat en Medicina i Cirurgia, està especialitzat en medicina de l’educació física i l’esport, i fou cap del comitè mèdic de l’Escola Espanyola de Salvament i Socorrisme

Professor a Cambridge, els seus escrits teòrics, de caràcter marcadament psicologista, tingueren un paper determinant en la formació dels nous corrents crítics del principi de segle Juntament amb CKOgden escriví The Meaning of the Meaning 1923, de gran repercussió en la teoria del llenguatge Altres assaigs d’importància són Principles of Literary Criticism 1924, Practical Criticism 1929 i The Philosophy of Rethoric 1936, en els quals la principal aportació està a assenyalar la diversitat semàntica de l’estructura poètica