Resultats de la cerca

El 1560 fou escollit per Caterina de Mèdici com a canceller del regne Intentà, endebades, una política moderada i de reconciliació entre catòlics i hugonots El 1538 impedí que fos establerta a França la inquisició 1560 Protector dels poetes de la Pléiade, ell mateix escriví versos llatins

Començà en el món del ball a quinze anys El 2002 fundà l’acadèmia Urban Latin, que dirigí amb Alfonso Chico de Guzmán Aquell mateix any s’estrenà a la competició professional Juntament amb Chico de Guzmán fou campiona d’Espanya en l’especialitat de balls llatins el 2005

Autor d’un recull de poemes italians, francesos, grecs i llatins Poemata , és conegut sobretot per la seva obra de filòleg Origines de la langue française 1650, Observations sur la langue française 1672, que li valgué l’enemistat de Boileau i Molière, i el Dictionnaire étymologique de la langue française 1694

Obrí una editorial a Leipzig 1824, i, entre altres publicacions científiques, edità una collecció de texts grecs i llatins Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum, a partir del 1849 i el Thesaurus Linguae Latinae a partir del 1900 L’editorial, dirigida per Martin Giesecke, és encara florent a Stuttgart des del 1953

Estudià a Tortosa i es traslladà després a Barcelona És autor de diccionaris castellans i llatins, de gramàtiques, preceptives i altres obres que han romàs inèdites i sobretot del Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, publicat sota els auspicis de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual era membre 1836 Hi esmerçà divuit anys i consultà els repertoris lexicogràfics catalans, castellans i llatins de més solvència especialment, pel que fa al català, el…

Fou campiona d’Espanya en la modalitat de balls llatins 2006 amb la seva parella, Xavier Santaella Han estat la primera parella que ha representat Andorra en les competicions internacionals de ball esportiu També és entrenadora i jutgessa internacional, i codirigeix l’escola de ball Xavi i Susana, a Andorra la Vella

Organista de la cort d’Innsbruck 1479-1519 i de la catedral de Salzburg, des del 1524 fins a la mort Escriví obres per a l’orgue, lieder , motets llatins i les Harmoniae poetae 1539, trenta-cinc odes d’Horaci, a quatre veus Les publicà LSenfl, que n'hi afegí nou de pròpies

Inscrit en el corrent de l’art per l’art, els seus versos, que canten la natura i l’amor, foren musicats per Rimskij-Korsakov i Rakhmaninov Traduí els clàssics grecs i llatins La seva obra — Liričeskij panteon ‘Panteó líric’, 1840, Večernije ogni ‘Llums del capvespre’, 1883-85 — influí sobre el simbolisme rus

Format a Venècia amb Jenson, s’associà amb Joan de Paderborn 1473 i introduí la impremta a Bèlgica A Aalst produí gairebé exclusivament obres litúrgiques però, havent-se traslladat a Anvers i a Lovaina, es relacionà amb els humanistes particularment amb Erasme i imprimí clàssics grecs i llatins, texts hebraics i obres humanístiques

Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon 1785, i dos reculls de biografies de companys d’exili catalanoaragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787 i peruans Vicennalia sacra peruviana , 1788