Resultats de la cerca

Franciscà, defensà la postura més observant dintre l’orde Acusat d’illuminisme, no fou sinó després de mort que Joan XXII condemnà la seva Postilla super Apocalypsim 1326, juntament amb les doctrines dels espirituals Les seves 118 quaestiones in secundum Librum Sententiarum el colloquen entre els millors mestres franciscans

Ha estat investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1963 i titular de la càtedra de civilitzacions d’Europa en el Neolític i l’edat del bronze al Collège de France des del 1995 Ha centrat la seva tasca d’investigació en l’estudi del Neolític i l’edat del bronze de la Mediterrània occidental, particularment al Llenguadoc i a Catalunya Entre la seva extensa bibliografia destaca L’Age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Ariège 1972, La Balmade Montbolo et le Néolithique de l’Occident méditerranéen 1974, Premiers bergers et paysans de l’Occident méditerranéen…

Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…

Es formà a Tolosa amb J Séguy, i a Coïmbra amb A Lacerda S’orientà vers la dialectologia, especialment sobre aspectes fonètics enquestes per a l’ Atlas linguistique de la Gascogne , estudi dels dialectes fronterers entre llenguadocià, català i gascó Posteriorment s’ha especialitzat en la lingüística aplicada Phonétique française à l’usage des hispanophones sd

Treballà a la catedral de Ferrara ~1135 i al pòrtic de San Zeno de Verona 1140, on executà relleus que representen escenes de la Bíblia i de la llegenda de Teodoric El seu estil, influït per l’art bizantí, el llenguadocià i el de Viligelmo, és de formes pesades i alhora allargades i subratlla les línies verticals i el moviment

Agregat de filosofia 1942, participà en la Resistència i collaborà 1947 amb Jean Vilar en la fundació dels festivals d’Avinyó Autor teatral Les incendiaires , 1945 Maguelonne , 1950 Les albigeois, 1955, entre altres peces i de novella Une fille pour l’été 1952 i Le tiers des étoiles 1972, és conegut sobretot per les seves postures polítiques i religioses convertit al catolicisme 1965, se separà del grup gaullista 1966 i fou redactor del “Nouvel Observateur” Intervingué en els Fets de Maig del 1968, sobre els quals escriví la novella La perte et le fracas 1971 Tingué una gran ressonància la…

De família protestant, ha estat un autor fortament arrelat a la seva terra natal Suite cévenole 1925-35, Le chiffre de nos jours 1954, autobiografia, i La superbe 1967 Participà en la guerra d’Espanya Rien qu'un témoignage , 1937 La galère , 1938 i en la resistència francesa Altres obres seves són La tour de Constance 1970, Les taillons 1974, etc Fou director general dels Arxius de França 1959-71 i membre de l’Académie Française 1956

A partir del 1943 es féu conèixer pels seus muntatges d’autors com TSEliot, Strindberg, BBrecht i SO'Casey, de clàssics francesos, etc Des del 1947 participà en el Festival d’Avinyó, i del 1951 al 1963 dirigí el Théâtre National Populaire Actuà també en algunes pellícules

Com a gran senescal de Comenge, Coserans i Nebosan convocà i presidí a Muret la darrera assemblea dels Estats Generals 1789 Ascendit a mariscal de camp 1791, emigrà i lluità contra la República Francesa Oferí els seus serveis a Carles IV d’Espanya i s’establí 1793 a Mallorca En la guerra Gran participà en la campanya del Rosselló

Deixeble de Bernhard Schädel a Hamburg, començà la carrera amb una tesi de geografia lingüística sobre el llenguadocià i el català del Rosselló 1913 Aviat s’aplicà a l’estudi dels dialectes castellans, i analitzà en diverses publicacions 1914-27 la llengua i les tradicions de les terres lleoneses La seva obra principal, Die Hochpyrenäen 1935-38, és dedicada a descriure, segons el mètode dels Wörter und Sachen , la cultura popular a ambdós vessants dels Pirineus Després d’haver dirigit el seminari de romàniques de la Universitat d’Hamburg i d’haver fundat la revista Volkstum und…