Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
Isabel Solà i Matas
Cristianisme
Monja.
El 1985 ingressà a la Congregació de Religioses de Jesús-Maria Després d’uns quants anys de servei en tasques assistencials a l’Estat espanyol, el 1994 fou enviada a Guinea Equatorial, d’on fou destinada a Haití, el 2008 Després del terratrèmol que va devastar el país gener del 2010 fundà un centre per a atendre els amputats i altres ferits Morí assassinada pels trets de dos homes, que suposadament li volien prendre la bossa de mà El dia 9 de setembre hom celebrà un funeral multitudinari en memòria seva a Barcelona
Nicolau V
Cristianisme
Nom que adoptà Tommaso Parentucelli en esdevenir papa (1447-55).
Estudiant, malgrat moltes dificultats, figurà entre els membres del seguici del cardenal Albergati Oficial de la cúria, fou nomenat bisbe de Bolonya 1444, seu de la qual no arribà a prendre possessió Pacificà Roma i els Estats Pontificis, i promogué el tractat de Lodi 1454 per a la pacificació d’Itàlia Posà fi a les relíquies del cisma de Basilea i obtingué la renúncia de l’antipapa Fèlix V S'interessà pels estudis humanístics, impulsà la biblioteca del Vaticà i, preocupat per la Reforma, envià Nicolau de Cusa a Alemanya
Diego de Deza
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Membre d’una família aristocràtica, ingressà a l’orde dominicà Fou professor de teologia a Salamanca i, des del 1486, preceptor i confessor del príncep Joan i confessor del Rei Catòlic Bisbe de Zamora 1487, Salamanca 1497, Jaén 1498 i Palència 1500, fou nomenat inquisidor general de Castella 1498-1507 i de Catalunya-Aragó 1499-1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor Arquebisbe de Sevilla 1504, fou promogut a la seu de Toledo, però morí abans de prendre'n possessió
Joan Muntaner
Història
Cosí germà del cronista Ramon Muntaner, probable fill d’un Ramon Muntaner establert a Mallorca el 1233, que el rei feu cavaller.
Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons el Benigne per al pagament d’una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria
Bernat de Santmartí
Història
Magnat.
Fill gran de Mir i de la seva segona muller Guisla de Besora Fou destinat a l’Església, cosa que no el privà de prendre part en les revoltes del seu pare contra Ramon BerenguerI 1049-58 El 1059 se sotmeteren a l’autoritat comtal i cediren el castell del Port de Barcelona Montjuïc i l’heretatge de Gombau de Besora en canvi del reconeixement d’altres copiosos béns Amb el seu pare, combaté els sarraïns de Tortosa tots dos moriren en una expedició contra Móra d’Ebre No deixà fills
Jaume Serrolí
Història
Funcionari reial.
Notari El 1461, amb Jaume Ferrer, gestionà per les comarques de Barcelona, Vic i Girona la distribució i collecta dels 100 000 florins promesos pels remences a la corona en temps d’Alfons el Magnànim En iniciar-se la guerra contra Joan II, incità els remences a prendre les armes per tal de defensar la reina, que es trobava a la força de Girona Féu d’intermediari entre aquesta i el cap dels remences Verntallat, el qual secundà Capturat, però, per l’exèrcit del comte de Pallars, fou penjat el 10 de juny de 1462
Rafael Griera i Calderón
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art Exposà per primera vegada essencialment paisatges l’any 1953 Un contacte, a Mallorca 1956, amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el feu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defugí la lluminositat, semblà prendre model en les escoles nòrdiques Realitzà també illustracions de caràcter comercial
Jaume Creus i Martí
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona
Enric d’Anglaterra
Història
Príncep d’Anglaterra.
Fill d’ Enric II d’Anglaterra i d’ Elionor d’Aquitània , en morir el seu germà gran Guillem 1156 esdevingué hereu de les possessions del seu pare a Anglaterra, Normandia i Anjou Amb permís papal, fou casat a cinc anys amb Margarida, filla de Lluís VII de França 1160 El 1173 inicià una rebellió contra el seu pare el qual havia intentat d’integrar-lo a la corona i l’havia fet coronar el 1170 per l’arquebisbe de York, i el 1183 intentà de prendre el Poitou al seu germà Ricard
Ptolemeu VIII
Història
Rei d’Egipte (145-116 aC).
Germà de Ptolemeu VI, regnà amb ell 170-163 aC fins que regnà a la Cirenaica 163-145 aC En l’intent de prendre Xipre 154 aC, fou derrotat pel seu germà Mort aquest 145 aC, es casà amb la vídua Cleòpatra II i amb la fillastra d’aquesta, Cleòpatra III L’oposició de la població hellenística provocà que Cleòpatra II l’expulsés 130 aC Reconciliats novament 124 aC, emprengué una política de protecció als autòctons i a la seva religió, i donà una àmplia amnistia 118 aC