Resultats de la cerca
Es mostren 56992 resultats
Xavier Puig i Serra
Medicina
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Més tard s’incorporà a l’Institut Puigvert, on exercí com a cap de laboratoris El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, a Rio de Janeiro, on s’especialitzà en medicina tropical Posteriorment, ingressà al LINAMPS entitat de la seguretat social i fou cofundador de la Universidad Federal de Goiás, on fou catedràtic d’histologia i anatomia patològica Més endavant tingué, a Rio de Janeiro, la càtedra d’histologia i anatomia patològica a la Universidad Federal Fluminense, on fou cap de laboratori a l’institut de Neurologia entregat a la recerca…
Joan Puig i Mir
Agronomia
Capità, terratinent i industrial.
Emigrà a l’Uruguai, s’establí a Montevideo i fou capità d’un vaixell de la seva propietat Es dedicà al cabotatge a l’estuari del Plata i més tard exercí com a gerent de comerç a les empreses del seu cosí Nicolau Mir El 1855 se n'anà a Xile, on a Valparaíso, treballà pels coneguts empresaris Luzarraga de Guayaquil Equador Enriquit, el 1860 adquirí propietats a Babahoyo, Equador, i establí diverses hisendes a la zona anomenada Palmar Home emprenedor, inicià la construcció d’un calafat i d’un ingenio , que tecnificà i el feu funcionar amb maquinària anglesa importada Morí sense acabar tots…
Jaume Puig i Mir
Agronomia
Terratinent i industrial.
El 1872, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Equador En aquest país continuà els negocis que havien iniciat els seus germans Joan i Pere Puig i Mir Amb una bona administració pagà els deutes contrets i obtingué la primera zafra Home emprenedor, entre altres activitats comercials, dirigí la construcció de diversos vaixells mercants per càrrega i passatgers, que milloraren la comunicació amb Guayaquil Interessat per la seva ciutat, donà també a Vilassar una finca en la qual es fundà el Casal d’Avis que encara duu el seu nom
Ignasi Puig i Masvidal
Escultura
Escultor i restaurador.
Estudià pintura i escultura a l’Escola Massana El 1950 emigrà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo En aquesta ciutat amplià els estudis artístics a l’Escuela de Bellas Artes Restaurà l’altar major de la catedral metropolitana El 1985 li encarregaren, a la ciutat de San Juan de Cuyo Argentina, una marededeu de fusta, i a Salto Uruguai, feu talles de Sant Josep per a les seves esglésies Dedicat també a l’ensenyança, fou professor tallista a la Universidad del Trabajo de Montevideo
Josep M. Puig i Domènech
Industrial tèxtil.
Estudià comptabilitat, idiomes i tècniques tèxtils a l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell El 1941 emigrà a Amèrica i s’establí a la República Dominicana, a Santo Domingo Fou capdavanter en la installació de les primeres indústries tèxtils al país, La Algodonera i La Palmesana SA Fundà també Industrias Textiles Puig SA, Corona Industrial SA i Textiles Corona SA Soci fundador del Casal Català, i soci i directiu de la Casa de España a Santo Domingo, fou també soci fundador i promotor de diverses activitats de la Sociedad pro Emigrantes Españoles
Joan Prats i Vidal
Agronomia
Terratinent.
Emigrà a Puerto Rico i s’establí a Ponce 1833 El 1850 ja era considerat un ric comerciant d’aquesta ciutat Ocupà càrrecs municipals i el 1857 formà part, amb els catalans Lluís Becerra i Ramon Tarrats, de la comissió que establí el reglament de la Sociedad del Ferrocarril, per explotar una línia en el trajecte de Ponce a Santa Isabel de Coamo, amb extensió fins a Guayama El 1872 fou nomenat vicepresident del Centro Hispano-americano a Ponce Fou condecorat amb la Cruz de Carlos III 1854 i amb la d’Isabel la Católica 1870 Era cosí de Joan Prim i Prats , governador i capità general
Antoni Prats i Ventós
Escultura
Escultor.
El 1940 emigrà, amb la seva família, a la República Dominicana Es dedicà a l’escultura, i el 1942 inaugurà, amb un grup d’estudiants, l’Escuela Nacional de Bellas Artes on, més tard, exercí com a professor d’escultura Posteriorment, treballà també com a professor de disseny i decoració a la Universidad Nacional Pedro Henríquez Ureña Dins de la seva obra, cal destacar diversos monuments importants Héroes del 10 de Marzo , a Azúa, Plaza de la Trinitaria a Santo Domingo, Duarte , també a Azúa, i El cercado , a San Juan de la Maguana, entre d’altres Treballà en ferro, bronze i fusta i també féu…
Jaume Prats i Teixidó
Agronomia
Terratinent.
El 1833 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai Després d’un temps, conegué el terratinent Miró, propietari de grans extensions de terra dedicades fonamentalment a la ramaderia Aviat començà a collaborar amb ell com a comptable i després com a associat A la recerca de nous negocis, el 1886 es traslladà a l’Argentina i s’establí a Magdalena Argentina hi cridà la seva muller, Josepa Calvis i els seus fills, Josep, Jaume i Martí, que havia deixat a Catalunya Hi treballà en un negoci de fruits de la seva propietat, que ell mateix installà El 1890 es traslladà a Chabás província de Santa Fe, com…
Cristòfol Prats i Foneyosa
Arquitectura
Arquitecte.
El 1900 emigrà a Amèrica i s’establí a Guatemala, contractat com a paleta per intervenir en la construcció de diverses obres Posteriorment, obrí l’Hotel España, on conegué el general hondureny Manuel Bonilla, exiliat en aquest país Més tard, quan aquest general assolí la presidència d’Hondures 1911, fou cridat per dirigir la construcció del Teatre Nacional avui, Casa de la Cultura, a Tegucigalpa Posteriorment li fou assignada, la construcció de la carretera Tegucigalpa-Comayagua, que enllaçà la capital del país amb la costa nord Féu també diverses residències per a les famílies benestants…
Tomàs Prats
Economia
Comerciant.
Al voltant del 1730, s’establí a Cadis, aleshores ciutat comercialment molt activa amb les colònies espanyoles d’ultramar, on representà la societat barcelonina Alegre i Gibert El 1748 dirigí la tramesa d’un vaixell català a Veracruz Mèxic Posteriorment, fou nomenat apoderat general de la Reial Companya de Comerç de Barcelona 1756, dins de la qual organitzà una xarxa de factories de la companyia a Santo Domingo, Puerto Rico i l’Illa Margarita Amb la fortuna que hi féu, promogué i ajudà econòmicament a la construcció del santuari de Sant Salvador de la Guarda a Palafurgell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina