Resultats de la cerca

Nomenat inspector general de finances el 1783, intentà el redreç econòmic Volgué evitar 1786 la fallida nacional amb reformes radicals, d’acord amb l’escola fisiocràtica imposts territorials tant sobre els estaments privilegiats com sobre el tercer estat, assemblees provincials, reforma de les antigues prestacions feudals, abolició de les duanes internes, etc Sotmeté aquestes propostes davant una assemblea de notables 1787, però fracassà per l’oposició de la noblesa, de l’alt clergat, dels magistrats i de Necker Revolució dels Nobles Emigrà a Anglaterra, i des de la Revolució Francesa 1789,…

Migcampista format al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria Ha guanyat un Campionat de Catalunya 2008, dues Copes del Rei 2003, 2008, tres Lligues espanyoles 2002, 2003, 2008 i una Copa d’Europa 2004 Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, Pequín 2008, on obtingué la medalla d’argent, i Londres 2012

S’especialitzà en la modalitat de salt d’obstacles Aconseguí un diploma olímpic en ser cinquè a la competició de salt d’obstacles per equips als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Fou campió d’Espanya de salt d’obstacles muntant l’Angelo II 1998 Guanyà diverses competicions eqüestres com la Copa Cerdanya 2002 El 2009 ocupà el número 1 del rànquing de salt d’obstacles de la Federació Espanyola d’Hípica Exercí de coordinador de pistes al comitè d’hípica del Club de Campo Villa de Madrid Fou vocal de la junta directiva de la Federació Hípica de Madrid També fou entrenador de salts de la selecció…

Intervingué en l’elaboració del Roman d’Alexandre Ultra reescriure la primera part, n'afegí la quarta —on tractà la mort del protagonista— i treballà sobre la resta

Després d’estudiar música privadament, el 1849 ingressà al Conservatori de París Allà fou alumne de F Benoist orgue, F Bazin harmonia i F Halévy composició, i tingué com a companys G Bizet i C Saint-Saëns Per problemes econòmics, el 1854 hagué de deixar els estudis al conservatori per dedicar-se a impartir classes i fer de pianista acompanyant El primer èxit com a compositor li arribà el 1857 en un concurs organitzat per J Offenbach Es presentà amb l’opereta Le docteur Miracle i compartí el premi ex aequo amb G Bizet No fou, però, fins a les estrenes l’any 1872 a Brusselles, i posteriorment a…

Rebé classes de l’organista dels jesuïtes de Saint-Omer i estudià contrabaix amb P Gianotti, intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de l’Òpera de París Durant un cert temps treballà com a funcionari en l’administració dels béns de l’Església i ocupà càrrecs aliens al món de la música Compongué divuit òperes, algunes amb text de MJ Sedaine, com Le mâitre en droit 1760, On ne s’avise jamais de tout 1761, Le roy et le fermier 1762, Rose et Colas 1764, Le déserteur 1769 i Félix ou l’enfant trouvé 1777, la seva darrera obra El 1777, per raons que es desconeixen, abandonà completament la…

Home dotat d’una particular intelligència mecànica, a vint-i-cinc anys ja s’establí a París com a constructor de pianos i d’orgues El 1836 inventà un piano-écran , una mena de piano vertical Poc després patentà un instrument anomenat organino Reprenent una idea de N Forneaux sobre els "orgues expressius" de llengüetes lliures, aconseguí donar una sonoritat de qualitat a aquell instrument El perfeccionà, li donà el nom d’harmònium i el 1840 el patentà El 1846 inventà l’antifonal, un instrument per a acompanyar el cant pla sense necessitat de gaires coneixements musicals El 1851 inventà l’…

Dotat d’una gran curiositat i capacitat memorística, es dedicà a les llengües mortes i a la ciència, i no fou sinó en data més tardana que s’interessà vivament per la teoria musical A vint-i-cinc anys decidí dedicar-se exclusivament a la música, disciplina a la qual dedicà molts llibres, com ara Principes d’accompagnement des écoles d’Italie París, 1804 i Principes de composition des écoles d’Italie París, 1808 Emprà la seva fortuna en l’edició d’obres musicals de mestres antics, especialment italians Redactà, amb la collaboració de François Fayolle, un Dictionnaire historique des musiciens…

El 1966 fou designat primer president del Club Balonmano Cardedeu, càrrec que ocupà durant tres anys Posteriorment, inicià la carrera com a àrbitre, i després de dues temporades en la divisió d’honor espanyola 1973-75 aconseguí la categoria d’àrbitre internacional El 1981 esdevingué el president del Comitè d’Àrbitres espanyol, càrrec que ocupà en diferents etapes fins el 1990 El 1986 esdevingué també director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol Rebé les medalles de plata i d’or i la placa al mèrit de la federació espanyola

El 1990 guanyà els Campionats d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes semipesant Formà part de l’equip de la Federació Catalana de Boxa Amateur que assolí la Copa del Rei També es proclamà dues vegades campió de Catalunya de pes mitjà 1988, 1989 El 1990 perdé la final del Campionat de Catalunya davant Joan Carles Escute