Resultats de la cerca

S’inicià en l’hoquei sobre patins al Toulouse FC i el 1949 arribà a Catalunya, on començà a jugar al Club Turó Posteriorment ho feu al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1951 i de Catalunya 1951, 1953 També jugà al Sant Sadurní, el Club Patí Vic, el Centre Moral i Cultural Poble Nou i el Círculo Barcelonista, i entrenà l’Igualada Hoquei Club Fou internacional amb França i també jugà partits amistosos amb la selecció catalana Com a patinador de velocitat, fou campió de França i de Catalunya 1950 defensant els colors del Club Hoquei Catalunya

Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la…

Collaborà en diversos mitjans de comunicació relacionats amb l’àmbit educatiu i juvenil “In-fàn-ci-a”, “Faristol”, “Perspectiva escolar”, “Comunicació”, “Cavall Fort” i publicà una extensa obra de narrativa infantil, com Els tres avions amics 1963, El meu pardal 1964, El vaixell bromista 1965, El gat i el lloro 1966, Miau, miau 1971, Ric, rac, ruc 1971, El conte de la lluna callada 1972, Mel i mató 1973, Els gegants 1979, La nina 1979, L’ascensor 1979, De dia, de nit 1980, Quan era petita 1980, La família Massatard 1980, Els bessons 1980, Però no ho diguis a ningú 1981, Conte contat 1982, El…

Formà part del CE Noia, el CE Vendrell, el CP Vilanova, el CP Riudebitlles i el CP Masquefa Com a entrenador, dirigí tots els equips de base del CE Noia, dels quals també fou coordinador, i la temporada 2007-08 es convertí en el tècnic del primer equip, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2008, la Copa CERS 2014 i la Copa Continental 2015 Posteriorment, fou entrenador del primer equip de l’Igualada Hoquei Club 2015-19, del Club Patí Calafell 2019-20 i, de nou, del CE Noia 2020-21 i del CP Calafell des del 2021

S’inicià al CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga Fitxà pel Reus Deportiu 2002-09, amb el qual conquerí una Copa d’Europa 2009, un Mundial de clubs 2008, una Copa de la CERS 2004, una Copa del Rei 2006 i una Supercopa d’Espanya 2006 La temporada 2009-10 passà al HC Liceo de la Corunya i fou nomenat millor jugador de la Lliga Repetí nominació el curs següent a les files del Reus Deportiu, amb el qual guanyà la Lliga 2011 La temporada següent fitxà pel FC Barcelona, equip amb el que conquerí la Lliga 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, la Copa del Rei 2012, 2016, 2017, 2018, la Supercopa d’…

Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta tornà a escriure…

Format al Club Esportiu Noia, debutà amb el primer equip l’any 2000 El 2002 marxà al CP Cibeles d’Oviedo, en el qual jugà quatre temporades i visqué dos ascensos a l’OK Lliga, i la temporada 2006-07 tornà al Noia Marxà al CP Tenerife 2007-11, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2008, i el 2011 fitxà pel Club d’Esports Vendrell, amb el qual aconseguí la Copa del Rei 2013 L’octubre del 2014 fou sancionat sense competir durant dos anys per haver donat positiu en el control de metilhexanamina La temporada 2016-17 tornà a la competició amb el CP Vilafranca

Format al CE Noia, el 1955 fitxà pel RCD Espanyol Aquell mateix any debutà com a internacional absolut i guanyà el Campionat del Món i d’Europa amb la selecció espanyola Jugà onze temporades consecutives amb l’Espanyol, i guanyà cinc Campionats d’Espanya 1955, 1956, 1957, 1961, 1962 i quatre de Catalunya 1955, 1956, 1958, 1961 I amb la selecció conquerí dos Mundials més 1964, 1966, un altre Campionat d’Europa 1957 i quatre Copes de les Nacions de Montreux 1957, 1959, 1960, 1964 El 1966 tornà al Noia, en el qual jugà set temporades més fins que es retirà, essent jugador entrenador, després d’…

Començà a jugar al Club Esportiu Noia A disset anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà cinc temporades La seva trajectòria posterior transcorregué entre el CE Noia, on jugà una temporada el Club Patí Vilafranca, durant dues temporades, i l’Hoquei Club Piera, durant quatre Penjà els patins després de jugar un any a la Secció Hoquei Unió Maçanetenca de Maçanet Amb el primer equip del FC Barcelona conquerí tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, una Supercopa d’Europa 1981, quatre Lligues 1978-81 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb Sandro Rosell a la presidència del Barça, es…

Format al CE Noia, jugà dues temporades al CP Tenerife 1997-99 i retornà al Noia 1999-2006, amb el qual guanyà una Copa Federació 2002 Fitxà pel CP Vilanova 2006-09, amb el qual conquerí una Copa CERS 2007, i la temporada 2009-10 tornà al Noia També guanyà una Golden Cup amb la selecció catalana 2009