Resultats de la cerca
Es mostren 399 resultats
Manuel Colmeiro Guimarás
Pintura
Pintor gallec.
La seva família emigrà a Buenos Aires, on inicià la seva formació i es relacionà amb Pompeu Audivert i altres artistes catalans El 1926 tornà a l’Estat espanyol i s’establí novament a Galícia També feu estades a Madrid i a Barcelona Arran de la Guerra Civil s’exilià, primer a l’Amèrica del Sud i després a París, on s’establí el 1952 Allí es relacionà amb els membres de l’escola espanyola de París La seva obra se centra entorn de la figura femenina i del tema rural gallec, del qual és considerat un dels principals intèrprets
Antoni Fèlix Leyris d’Esponchez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Guilhem de Leyris, senyor d’Esponchez, fou canonge de la catedral de Nimes El 1788 fou nomenat bisbe d’Elna Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals 1789, hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada
Hans Studer
Música
Compositor suís.
Estudià al Conservatori i a la Universitat de Berna i el 1938, un cop acabada la seva formació en ambdós centres, es guanyà la vida com a professor de música i com a director coral Com a compositor, no tingué mai una formació acadèmica Les seves primeres obres són plenament romàntiques El primer contacte amb la música contemporània el tingué a Thun el 1931 durant un festival de música coral Allí conegué l’obra d’I Stravinsky, B Bartók, P Hindemith i sobretot W Burkhard, el compositor que més l’influí En el seu catàleg destaquen el Symphonisches Rondó 1956, sobre cants populars suïssos, i un…
Mosco Carner
Música
Musicòleg austríac.
Es formà al Conservatori i a la Universitat de Viena Estudià amb Guido Adler i es doctorà el 1928 amb una tesi sobre la forma sonata en R Schumann Després d’un temps dedicat a la direcció operística, l’any 1933 es veié obligat a emigrar a Anglaterra Allí exercí el periodisme musical i la crítica per a alguns del diaris més influents i prestigiosos i es dedicà principalment a escriure biografies i estudis sobre l’obra de diversos compositors, especialment els del començament del segle XX Els seus treballs sobre Giacomo Puccini 1958 i Alban Berg 1975 són referències ineludibles dins la…
Joan Baptista Plasència i Aznar
Música
Compositor i organista valencià, fill del també compositor Marià Plasència i Valls.
Estudià al Conservatori de València i, encara molt jove, obtingué una plaça d’organista a Sant Bartomeu Vers el 1886 ocupà el càrrec d’organista al Collegi del Corpus Christi Allí tingué una gran acceptació entre els superiors del collegi, que lloaren les seves composicions i la seva tasca Conegué i tractà Salvador Giner Tot i que s’interessà per les noves aportacions en el llenguatge musical, en les seves obres pesà més la formació conservadora que havia adquirit La major part de les seves composicions són de tipus religiós E Torres, organista de Sevilla, s’interessà per la seva obra, que…
Pere Codolar
Música
Teòric de la música català.
Ingressà al monestir de Montserrat el 1739 després d’haver passat per l’Escolania Allí es formà musicalment sota el mestratge del pare Benet Esteve, i en un moment indeterminat fou enviat com a regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Durant una estada al monestir de Samos Galícia, escriví en castellà el tractat Examen musical , on desenvolupà diversos temes de teoria musical, des de la més purament teòrica i especulativa fins a la referida a la pràctica del cant pla, de la polifonia i el contrapunt Hi figuren molts exemples de mestres montserratins El manuscrit es…
Maria dels Àngels Vayreda i Trullol
Cinematografia
Argumentista.
Vida Escriptora, descendent de la nissaga Vayreda d’Olot, al final de la guerra civil s’exilià primer a l’Havana i poc després a Mèxic amb el seu marit, el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau Allí escriví l’argument del film Charro a la fuerza 1938, Miguel Morayta, protagonitzat pel popular cantant Luis Aguilar i el d’ El portero Puerta, joven 1949, que adaptà i desenvolupà el català també exiliat Jaume Salvador i dirigí Miguel M Delgado al servei del seu protagonista, Mario Moreno, Cantinflas També collaborà en revistes literàries El 1955 tornà a Figueres amb la seva família, on…
Jeroni Descoll i d’Oliva
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1546-54).
Ciutadà honrat de Barcelona matriculat el 1510, fou doctor en drets Regent de la cancelleria, el 1504 fou encarregat d’exercir d’investigador a Mallorca per pressió dels jurats, en absència d’Aimeric, governador de l’illa El 1516 pagà la portada de l’església de Sant Miquel de Barcelona, obra de René Ducloux Regent de la cancelleria del regne de Nàpols 1521, es relacionà allí amb el cercle del poeta Luigi Tansillo A Nàpols féu construir el seu sepulcre 1536 i també un grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu 1537 per a l’església de Sant Miquel El 1546 succeí Miquel Mai com a…
Philippe Auguste de Villiers de L’Isle-Adam
Literatura francesa
Escriptor francès.
Comte de Villiers de L’Isle-Adam Descendent d’una família noble, però arruïnada, s’establí a París 1857 i es dedicà a la literatura Allí conegué HMurger, Thde Banville i ChBaudelaire, el qual li féu conèixer EAPoe Les seves primeres obres constituïren un fracàs, i la fama, que gairebé no assolí en vida, augmentà a partir de la seva mort De la seva producció cal destacar, a part la poesia, les novelles L’Eve future 1886, L’amour suprême 1886 i Tribulat Bonhomet 1887, les narracions Contes cruels 1883 i Nouveaux contes cruels 1888 i el drama Axel edició fragmentària, 1872 edició definitiva, 1890
Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa
Història
Tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí (Ramon Dalmau I).
Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El 1645 li fou concedit el…