Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Birgitta Trotzig
Literatura sueca
Novel·lista sueca.
Convertida al catolicisme, les seves novelles reflecteixen la influència, entre d’altres, de Dostojevskij, JP Jacobsen i dels escriptors catòlics francesos Casada amb l'escultor Ulf Trotzig, residiren a París entre el 1955 i el 1972 El tema central dels seus escrits és el sofriment de la humanitat De la seva obra cal destacar De utsatta ‘Els desemparats’, 1957 situada com altres novelles seves a Escània —a la Kristianstad del segle XVII tot just conquerida pels suecs— Levande och döda ‘Vius i morts’, 1964, Sveket ‘La traïció’, 1966 i Sjuckomen ‘La malaltia’, 1978 La seva novella més destacada…
Arnau Roger I de Pallars
Història
Comte de Pallars (1267-88), fill i successor de Roger de Comenges i de Sibil·la de Saga.
Tutor d’Ermengol i Àlvar d’Urgell, fou una gran figura de les revoltes nobiliàries de 1275 i 1280, però després collaborà activament amb Pere el Gran a Tunis, Sicília i el Principat, on lluità contra la invasió francesa 1285 Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei Alfons II i li féu d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern De la seva muller Làscara, princesa grega, tingué…
Antoni Faidella i Colea
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils , es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants Dotat d’un tòrax potent, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles Creà “la màquina infernal”, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa Joaquima Faidella rebé un…
Violant de Ventimiglia
Història
Filla de la princesa Eudòxia Làscaris.
Es distingí com a dama de la casa reial i educadora de les infantes Elionor d’Aragó i Elionor de Castella, al palau reial de València Les seves filles legitimades Constança morta soltera el 1319 i Maria morta el 1348, casada amb Pere Cornell, senyor de la baronia d’Alfajarín, heretaren el patrimoni de llur pare Pere d’Ayerbe, net del Conqueridor, malgrat haver estat declarat nul el matrimoni de llurs progenitors 1313 Posseí béns, la majoria donats pels reis, a contrades diverses d’Aragó i València, i salvà un lot de joies de la reina Constança de Castella empenyorades a l’…
Paula Montal i Fornés
Cristianisme
Religiosa.
Dedicada a la docència, el 1829 fundà a Figueres un collegi femení amb un programa d’estudis força avançat per a l’època Fundà també escoles a Arenys de Mar 1842 i Sabadell 1846, on féu els vots 1847 i esdevingué la fundadora de la Congregació de Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies, orde que, conegut popularment com a escolàpies , en els deu anys següents havia fundat diverses cases arreu de Catalunya A partir del 1859 desenvolupà la seva activitat a la comunitat i a l’escola d’Olesa de Montserrat Beatificada el 1993, fou canonitzada pel papa Joan Pau II el 25 de…
Pere Valdès
Història
Nom donat erròniament en documents tardans (a partir del 1368) a Valdo, reformador i iniciador del moviment dels valdesos.
Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus…
Gabrielle Ritter-Ciampi
Música
Soprano francesa, filla del baríton Enzo Ciampi i de la soprano Cécile Ritter.
Inicialment es formà com a pianista amb el seu oncle, Theodore Ritter, i debutà com a tal a setze anys Posteriorment, estudià cant amb els seus pares i debutà el 1917 com a Violetta La Traviata Dos anys més tard fou contractada a l’Òpera Còmica de París, on actuà amb èxit en diverses òperes de WA Mozart, Ch Gounod o R Hahn, del qual el 1949 hi estrenà Oui des jeunes filles El 1932, després de diversos èxits a París, Milà i Berlín, es presentà al Festival de Salzburg La seva versatilitat li permeté abordar un repertori molt divers, des de Mozart fins a R Strauss, passant per l’…
Jaume Mascaró i Pons
© Mascaró & Pretty Ballerinas
Economia
Empresari.
Començà a treballar al taller de calçat familiar a Ferreries, fundat el 1918, que fabricava sabatilles de ballet per a nenes Expandí i modernitzà el negoci, diversificant els articles i difonent-los al mercat peninsular El 1980 se separà del seu cosí Joan Mascaró i Florit Ferreries, 1945 i creà l’empresa Jaume Mascaró, que internacionalitzà amb prop d’un centenar de botigues arreu del món Aconseguí situar els seus productes en el sector del calçat de luxe amb les marques Úrsula Mascaró, Jaume Mascaró, Pretty Ballerinas i Loafers Al final de la dècada de 1990 incorporà al negoci les seves…
Pipí I d’Aquitània
Història
Rei d’Aquitània (817-838).
Fill de l’emperador Lluís I el Piadós, rei de França, i de la seva muller Ermengarda Governà el país en nom del seu pare des del 814 El 817 rebé, ja de manera permanent, el govern, a títol de rei, d’Aquitània, la marca de Tolosa i alguns comtats a la Borgonya El nou repartiment que el 820 féu l’emperador dels seus estats trobà l’oposició de Pipí i dels seus germans Es casà el 822 amb Ingeltruda, de la qual tingué dos fills, Pipí i Carles, i dues filles Fundà les abadies de Saint-Jean-d’Angelin i de Saint-Cebrien-de-Poitiers Morí dos anys abans que el seu pare i els seus drets…
Joaquim Masmitjà i de Puig
Cristianisme
Canonge de Girona i fundador de la congregació de filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria.
Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834 Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació 1848 i apòstol de la devoció al Cor de Maria Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona