Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Esteban Peña Morell
Música
Compositor i folklorista dominicà.
Inicià els estudis musicals amb A Máximo Soler i amb l’espanyol P Sanjuán a l’Havana, on fou clarinetista professional i arranjador per a l’editorial Carteles Tornà a la República Dominicana, i del 1928 al 1930 es dedicà a compondre Posteriorment passà tres anys als Estats Units durant els quals arranjà per a G Gershwin i E Rapee L’any 1933 es traslladà a Espanya per fer costat a la República, i ingressà en la Banda Militar de l’exèrcit republicà Emmalaltí al front de l’Ebre d’una pneumònia que li ocasionà la mort Al principi de la dècada dels anys vint havia començat a…
Noah Gordon
© www.noahgordon.com
Literatura
Escriptor nord-americà.
De família jueva, després d’haver començat estudis de medicina, el 1950 es graduà en periodisme científic a la Universitat de Boston i el 1951 en llengua anglesa i escriptura creativa Fins el 1959 treballà com a collaborador de diversos diaris i revistes Posteriorment, s’especialitzà en temes mèdics, i poc després fou editor de publicacions en aquest camp El 1965 publicà la primera de les seves novelles, The Rabbi , en la qual, a partir de les experiències de la seva pròpia família, relata el periple dels jueus als Estats Units El món jueu és, juntament, amb la recreació…
Marcel Delannoy
Música
Compositor francès.
Es dedicà a la música animat per A Honegger Delannoy havia començat estudis d’arquitectura i s’interessà també per la pintura Estudià harmonia amb Jean Gallon, contrapunt amb A Gédalge i orquestració amb RolandManuel, malgrat que molts coneixements els adquirí de forma autodidàctica El seu llenguatge mostra que fou un compositor amatent als grans corrents avantguardistes, preocupat per la recerca d’un llenguatge personal tot i les influències que rebé de Honegger La seva primera obra, Le poirier de misère , estrenada el 1927 a París, estava escrita en l’estètica pròpia del seu…
Miquel Narcís
Música
Orguener català.
"Mestre d’òrguens" i ciutadà de Barcelona, el 1495 apareix com a prevere beneficiat de la parròquia de Sant Cugat del Rec Aquest mateix any bastí el nou orgue de l’església de Sant Antoni tub major de cinc pams, dos teclats de 42 tecles i façana de castells El 1497 visurà el gran orgue de la seu de Girona començat per Pau Rossell i acabat per Armenter Brocà El 1503 construí un orgue amb dues façanes, tub major de sis pams, dos teclats i amb quatre maneres de registrar "flautes sanars, flautes mixturades, orga camus sense octaves i tot l’orga plagat" A més d’efectuar reparacions…
Pere Granyena
Música
Orguener català.
Vicari de Sant Bartomeu de València, fou mestre d’orgues del rei Alfons el Magnànim i desplegà una gran activitat a tot el país El 1414 bastí un orgue a Llucmajor Mallorca, que collocà en una trona El 1419, per manament del rei, construí el del convent dels dominics de Saragossa, tot posposant el que ja havia començat a Castelló d’Empúries L’any següent treballà en el de la seu d’Elna Rosselló i en el de la catedral de Saragossa A més, bastí el de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb 35 tecles i tubs d’estany El 1421 construí el de Santa Maria de la Real de Perpinyà, i el 1425,…
Josep de la Concepció
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom del religiós de Josep Ferrer, arquitecte.
Professà com a carmelità, a Mataró, a vint-i-cinc anys Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei 1663, edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1670, que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega 1672, les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona 1673 i del Santíssim a Sant Pere de Reus executada del 1694 al 1696 i la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona 1676 Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova 1679 —que no foren duts a terme—, el convent de Sant Jeroni…
Francesc Santacruz i Artigues
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor barroc.
Fill de Francesc Santacruz, també escultor, el 1665 entrà al taller de Pere Serra i el 1674 obtingué la mestria El 1675 treballava en la cúpula de la capella de Sant Benet de Sant Cugat del Vallès, on el 1688 començaria el retaule Tingué diversos encàrrecs a Barcelona i a fora fou un dels escultors catalans més considerats al seu temps i un dels fundadors del gremi d’escultors barceloní 1680 Pertangué també, fins el 1710, al gremi de fusters Féu a la catedral —amb l’escultor Jacint Trulls— el retaule de Sant Sever 1681-83 i el 1682 contractà el retaule d’Arenys de Mar, que féu després Pau…
Josep Oriol i Bernadet
Arquitectura
Arquitecte.
Anà a Barcelona i estudià Belles Arts i Ciències a Llotja Assolí el títol d’arquitecte per l’Academia de San Fernando 1833 Es doctorà després en ciències exactes i fou catedràtic i director de l’institut de Barcelona En qualitat de delegat regi visità l’exposició internacional de Londres del 1851 És autor dels projectes del ferrocarril de Barcelona a Girona i a Sant Joan de les Abadesses Arquitecte municipal de Sabadell, fou l’autor del pla d’ordenació de la ciutat 1847-58, de les Peixateries 1858 i de la Casa de Beneficència i Hospital 1856 Professor de dibuix a les escoles de Tarragona i…
Isidre Bonsoms i Sicart
Literatura catalana
Bibliòfil i erudit.
Partint d’una collecció formada per Jaume Andreu, reuní prop de 5 000 fullets dels s XVI al XIX entre els quals destaquen els relatius a la guerra dels Segadors i a la de Successió, que el 1910 llegà a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans després Biblioteca de Catalunya El 1915 hi llegà la “Collecció Cervàntica” una de les més completes en edicions originals antigues i traduccions, i amb rellevant bibliografia cervantina, que havia començat a reunir de jove, mentre estudiava a Berlín, Viena, París i Londres Pòstumament, el 1948, s’acomplí el llegat de la collecció de…
Domenico Pietro Cerone
Música
Teòric i tenor italià.
Començà la seva carrera com a cantor de la catedral d’Oristany, a Sardenya Des de l’any 1592 treballà sobretot a la Península Ibèrica, a les capelles musicals de Felip III i Felip IV de Castella A partir del 1603 fixà la seva residència a Nàpols, on serví primer a l’església de Santa Annunziata i, des del 1610, a la capella espanyola del virrei Pedro Fernando Castrola La seva principal aportació teòrica fou el monumental El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, començat a redactar en castellà durant la seva estada a Espanya Si bé és cert que Cerone defensà unes posicions força conservadores i que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina