Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Diego Gelmírez
Cristianisme
Bisbe de Santiago de Compostel·la i després arquebisbe (1100-~40).
Seguint l’exemple del seu antecessor, Dalmau, continuà la influència de Cluny en l’església gallega i l’afavorí, i s’envoltà de clergues francesos Obtingué, a Roma, amb l’ajut de l’abat de Cluny, la dignitat arquebisbal per a Santiago 1119 Tot seguit topà amb l’oposició de l’arquebisbe Bernat de Toledo o de Sedirac, sobretot quan Gelmírez pretengué la primacia de les Espanyes, basant-se en l’apostolicitat de la seva seu, pel fet que tenia la tomba de l’apòstol sant Jaume No obtingué la primacia, però sí la independència de Toledo i la subjecció immediata a Roma En el camp polític oscillà…
José Pacheco Basanta
Música
Compositor gallec.
Orfe des de molt petit, començà la seva carrera a la capella de música de Mondoñedo com a escolà de cor sota el guiatge d’AC Santavalla, el qual l’arribà a afillar A divuit anys passà a ésser mestre de capella en funcions de Mondoñedo, ja que encara no tenia edat suficient Allí romangué tota la seva vida, tot i que se sap que rebé ofertes d’altres catedrals i que feu oposicions al mestratge de Santiago de Compostella El capítol de la catedral de Mondoñedo, coneixedor de les bones condicions de Pacheco per a la música, l’envià a ampliar estudis a Santiago amb Melchor López Fou un personatge d’…
Fructuós Plans i Pujol
Farmàcia
Farmacòleg.
Catedràtic a Santiago de Compostella i a Barcelona 1867, publicà, entre altres obres, Lecciones de historia natural aplicada a la farmacia 1867, Farmacología natural 1870, Lecciones de botánica farmacéutica 1870, Estudios bibliográficos 1871 i Apuntes de agricultura
Antoni Brosa i Vives
© Fototeca.cat
Música
Violinista.
El 1914 s’establí a Londres, on debutà com a solista l’any següent, i fundà el quartet Brosa 1925-38 Féu viatges de concerts per Alemanya, Itàlia, França i els EUA, estrenà el concert de violí de BBritten 1940 i fou professor als cursos internacionals de Santiago de Compostella Interpretà especialment música contemporània
Alfredo Brañas Menéndez
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític gallec.
Fou catedràtic d’economia i de finances a la Universitat de Santiago de Compostella Impulsà el moviment regionalista gallec i mantingué relacions amb Catalunya, on fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1893 És autor d' El Regionalismo 1889, Deos Patresque galaicos 1892 i La crisis económica en la época presente y la descentralización regional 1892
Miquel Payà i Rico
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat el 1836, ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió Bisbe de Conca 1858, prengué part en el concili I del Vaticà 1870, on defensà la infallibilitat pontifícia El 1874 fou promogut arquebisbe de Santiago de Compostella, on impulsà la restauració de la basílica Cardenal 1877, fou arquebisbe de Toledo
Antoni Montserrat Carrasquer
Futbol
Futbolista.
S’inicià al Júpiter la temporada 1935-36, i, una vegada acabada la Guerra Civil, jugà al Compostella i al Deportivo de la Corunya 1940-42, amb el qual debutà a primera divisió Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1942-44 i fou cedit al Sabadell 1944-45 Després jugà al Martinenc i al Sant Andreu, on es retirà el 1949
Josep Planellas i Giralt
Botànica
Metge i botànic.
Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de Santiago de Compostella 1849-68 i a Barcelona 1868-88 on exercí també interinament de rector 1880 Deixeble de Joan Francesc de Bahí, és autor de l' Ensayo de una flora fanerogámica gallega 1852, que fou el primer catàleg florístic de Galícia El seu herbari es conserva a la facultat de Biologia de Barcelona
Felip de Dulanto i Escofet
Medicina
Metge.
Es llicencià 1936 i doctorà 1944 a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en dermatologia al costat de Xavier Vilanova Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostella 1954 i Granada 1955-70, on realitzà una extensa tasca assistencial i científica, i impulsà la cirurgia dermatològica Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1944
Manuel Gallego Jorreto
Arquitectura
Arquitecte gallec.
Obtingué la titulació el 1963 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid i establí el seu propi estudi el 1967 a la Corunya La seva producció representa la recreació dels principis de l’obra d’Alejandro de la Sota, a l’estudi del qual treballà del 1963 al 1966 Treballà com a arquitecte per al Ministeri d’Habitatge del 1966 al 1986 i l’any següent s’incorporà a la Universitat de la Corunya, de la qual des del 2002 es catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics i Urbanisme L’atenció a les particularitats del lloc i la utilització d’elements de tecnologia diversa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina