Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de Harvard, d’on fou membre del Research Center in Entrepreneurial History 1948-58 i professor des del 1964, després d’haver-ho estat a les universitats de Columbia 1952-58, Stanford 1957-58 i Berkeley 1958-64 Editor de la revista Explorations in Entrepreneurial History posteriorment  Explorations in Economic History , els seus treballs sobre història financera i empresarial en el procés de desenvolupament del capitalisme a l’Europa occidental també reflecteixen les actituds socials i culturals que acompanyaren els canvis que tingueren lloc al segle XIX Publicà,…

Doctorat al Massachusetts Instite of Technology, durant la seva etapa d’estudiant fou molt influït per Paul A Samuelson Des del 1968 fins el 2000 fou professor a la Universitat de Pensilvània L’any 1980 li fou atorgat el premi Nobel en reconeixement a la seva contribució a la construcció i difusió de models economètrics Entre les seves obres figuren Economics Fluctuations in the United States 1946, The Keynesian Revolution 1947, Textbook of Econometrics 1953, An Essay on the Theory of Economic Prediction 1968, Brookings Quarterly Econometric Model of US Econometric Model Performance 1976 i…

De retorn a Filadèlfia 1870, estudià anatomia al Jefferson Medical Center, on es conserva The Groiss Clinic 1875 Professor titular a l’Academy of Fine Arts de Pennsilvània 1879, hi introduí mètodes naturalistes que foren puritanament combatuts Amic de Walt Whitman, el retratà el 1887 Academy, Pennsilvània També conreà l’escultura

Començà estudiant trompeta, instrument que després canvià pel trombó Al final dels anys vint treballà a les orquestres de Jean Goldkette i Paul Whiteman El 1935 formà la seva pròpia orquestra, que de seguida fou molt popular La Tommy Dorsey’s Orchestra practicava una mú sica més aviat suau, pensada per al gran públic, i presentava excellents solos jazzístics de músics com Bunny Berigan i Buddy Rich, així com cantants, entre els quals hi hagué el jove Frank Sinatra Els anys cinquanta formà, amb el seu germà Jimmy, la Dorsey Brothers Orchestra, que sobretot obtingué èxit per les seves…

Tocà a Nova York a partir del 1921, i el 1926 entrà en l’orquestra de Fletcher Henderson El seu període més creatiu s’inicià el 1934, any en què ingressà en l’orquestra de Duke Ellington Durant més d’una dècada, Stewart hi aportà la seva marcada personalitat musical, amb un toc molt expressiu, i la incorporació del recurs half-valve D’aquest període destaquen les interpretacions de Boy Meets Horn 1938, Morning Glory 1940 i Take the ’A’ Train 1941 A partir del 1945 tocà amb Jazz at the Philharmonic i feu una llarga gira per Europa 1947-51 Els anys cinquanta disminuí la seva activitat musical…

Debutà professionalment a quinze anys, i el 1956 entrà a l’orquestra de Dizzy Gillespie Precoçment madur, en aquesta època Morgan començà a enregistrar com a líder, o collaborant amb diversos músics El 1958 entrà a The Jazz Messengers d’Art Blakey, on romangué fins el 1961 Després tocà un quant temps a Filadèlfia, i tornà amb Blakey en 1964-65 Més tard treballà sol i amb els seus propis grups, realitzant molts enregistraments, entre els quals destaquen The Sidewinder 1963 i Delightfulee 1966 Morí pel tret d’una amant mentre tocava al club Slugs de Nova York Inicialment influït per Clifford…

Tocà professionalment des dels setze anys, i a partir del 1930 ho feu a Nova York, on formà part de les orquestres de Teddy Hill i Fletcher Henderson, entre d’altres El 1936, a Chicago, fundà la seva pròpia banda destaca el solo que enregistrà de la interpretació d' After You’ve Gone L’any 1941 entrà a l’orquestra de Gene Krupa, fet que el convertí en un dels primers negres que entraren en un grup musical de blancs Eldridge fou el trompetista més innovador de l’anomenat "període swing " Considerat el pas estilístic següent a L Armstrong, s’inspirà també en els saxofonistes Benny Carter i…

Es crià a Florida, on el 1963 començà a tocar la bateria en grups de rhythm-and-blues , rock i pop L’any 1967 s’inicià en el baix elèctric i el 1974 tocà i gravà amb Pat Metheny L’any següent enregistrà com a líder l’àlbum Jaco Pastorius amb alguns dels millors músics de l’època El mateix 1975 entrà al conjunt Weather Report, on romangué fins el 1982 Durant la primera part dels anys vuitanta treballà amb el seu propi grup, Word of Mouth, i alhora tocà i gravà amb altres formacions i músics Pastorius tocava el baix sense trasts, i el seu estil i virtuosisme crearen escola Morí de resultes de…

Un dels millors guitarristes del jazz modern, es donà a conèixer al grup de l’organista Jack McDuff 1962-65 Després formà el seu propi trio i gravà com a acompanyant amb Herbie Hancock i Miles Davis, entre d’altres El 1966 començà a cantar en alguns dels seus discos i, els anys setanta, la seva expressiva veu de tenor era tan coneguda com el seu brillant estil de guitarra En algunes peces combina ambdós talents, en cantar en scat i tocar les seves línies improvisades a l’uníson A partir d’aleshores fou un dels artistes de jazz més venuts El 1976 es vengueren més d’un milió de còpies del seu…

Es crià a Detroit i, encara adolescent, tocà amb Kenny Burrell Un cop a Nova York, el 1955, Miles Davis l’incorporà al seu conjunt, on romangué fins el 1962 i participà en tots els enregistraments del trompetista Parallelament, gravà alguns discos en nom propi, com ara Bass on Top 1957, però sobretot participà en una llarga llista d’enregistraments acompanyant els millors músics del període Després de deixar Davis, tocà uns quants anys en el trio de Wynton Kelly, tot i que la seva activitat anà minvant per motius de salut Fou un dels contrabaixistes més importants de la seva generació Tocava…