Resultats de la cerca

Ensenyà grec a Perusa, Pàdua, Florència i Milà És autor d’una gramàtica, Erotemata Milà, 1493, i tingué cura de les primeres edicions d’Homer Florència, 1488 i d’Isòcrates Milà, 1493

En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos agost del 1808, els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès setembre del 1808, i els derrotà a Sant Cugat això els obligà a replegar-se a Barcelona En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr febrer del 1809 i fou fet presoner al Vendrell dut a França, restà lliure en caure Napoleó El 1816 ascendí a tinent general El 1823 pertanyia a l’estat major de l’exèrcit a Catalunya

És autor d' Apodéikseis historíon ‘Històries’, obra centrada en els orígens i en el desenvolupament de l’Imperi Otomà del 1298 al 1464, d’una remarcable objectivitat

Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina

El seu nom era Jean-Baptiste Bernadotte Entrà a l’exèrcit francès el 1780 i arribà a general de brigada el 1794 Comandà els exèrcits de la Convenció a Holanda i obtingué diverses victòries El 1797 collaborà amb Napoleó Bonaparte a la campanya d’Itàlia El 1798 es casà amb Désirée Clary i esdevingué cunyat de Josep Bonaparte El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i passà a ésser governador de Hannover Es distingí a Austerlitz 1805 i fou nomenat príncep de Pontecorvo 1806 Durant la quarta coalició obtingué victòries sobre els russos i prussians i deturà l’ofensiva sobre Suècia amb motiu del…

Nebot del rei Frederic II de Prússia Féu de general al servei de Prússia i fou comandant en cap dels exèrcits austroprussians que envaïren 1792-94 França durant la Revolució Francesa Després de publicar un manifest manifest de Brunsvic , envaí la Xampanya, però es retirà després de Valmy 1792 El 1806 fou vençut per les forces napoleòniques a Jena i morí d’una ferida rebuda a la batalla d'Auerstedt

Fill de Manuel Filibert I, desplegà molts esforços diplomàtics i militars per a l’enfortiment i la independència del seu estat i oscillà en les seves aliances amb francesos i espanyols Intervingué en les guerres de religió de França i, d’acord amb la lliga Catòlica, s’apoderà del marquesat de Saluzzo 1588 i intervingué a Provença, d’on es nomenà comte 1589-90 Vençut per Enric IV de França, pel tractat de Lió 1601 li cedí els territoris de Bresse, Bugey i Gex a canvi de Saluzzo Intervingué al costat de França en la qüestió de la Valtellina 1622, i al costat de Felip IV en la guerra de…

Successor d’Arcesilau en la direcció de l’Acadèmia, fou un dels principals representants de l’escepticisme moderat i l’iniciador de l’etapa de l’Acadèmia Nova En una missió a Roma, féu dos famosos discursos amb arguments contraposats sobre la mateixa qüestió, que tingueren un fort impacte en els romans i suscitaren llur interès per la filosofia Adversari de tot dogmatisme, afirmà que hom no pot distingir d’una manera absoluta entre la veritat i la falsedat, i establí un criteri sobre els graus de probabilitat

Fou pintor acadèmic, retratista de l’aristocràcia i l’alta burgesia parisenca Madame Feydeau 1869 La dama del guant 1869, Musée du Louvre, Madame de Lancy 1867, al Petit-Palais decorà un sostre del Louvre amb la Glòria de Maria de Mèdici 1878 Influí sobre molts artistes catalans, especialment sobre Ramon Casas, que fou deixeble seu

Succeí el seu pare el 1128 i, aprofitant la seva joventut, el seu senyor i cosí, el comte d’Empúries Ponç II, intentà de desposseir-lo Però Berenguer Renard fou ajudat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer III i pel bisbe de Girona Ponç II hagué de restituir-li els béns usurpats