Resultats de la cerca

Fill de Pere de Palol i Poch Estudià el batxillerat a Girona, i, traslladat a Barcelona, inicià, sense acabar-los, els estudis de dret De retorn a Girona, collaborà amb el grup modernista gironí encapçalat per Xavier Montsalvatge, amb qui fundà la revista L’Enderroc  1902, i participà en la creació dels Jocs Florals de Girona el 1903 També collaborà a Vida  Dins del grup, donà la imatge del poeta bohemi i rebel Admirador de Verlaine, Mallarmé i D’Annunzio, incorporà les tècniques i la sensibilitat simbolista als seus poemes, com demostra a Roses 1905, el seu primer recull, i evolucionà,…

Intimista i tens en alguns poemes, testimonial i directe en d’altres Autor d’ Una bella història 1962, premi Salvat-Papasseit 1961, que el descobrí com a poeta, El noble joc 1972, Poemes 1973, Notes i comentaris 1975, premi V Andrés Estellés 1974, Cants jubilosos 1978 i Les Mirsines colònia de vacances 1983, el 1987 se’n publicà el recull Obra poètica 1959-1983 Posteriorment publicà El crepuscle encén estels 1992 L’any 2023 es publicà  Nihil obstat , un llibre de poemes escrit el 1965 que restà inèdit perquè la censura en prohibí la publicació Pel que fa a la seva tasca com a novellista i…

De família pagesa i obrera del tèxtil, visqué uns quants anys a Igualada, on estudià al collegi dels escolapis, fins que la seva família s’establí a Barcelona Hi obtingué el títol de batxiller en dret a la Universitat, on treballà com a escrivent Pròxim políticament al republicanisme i a la utopia, i literàriament a Víctor Balaguer, publicà poemes i assaigs en revistes com La Mariposa , El Genio , El Trovador , que dirigí, La Fraternidad , El Padre de Familia  i La Opinión Pública Contribuí a la renovació romàntica amb alguns assaigs filosòfics i literaris, com ara Origen, carácter y…

Feu estudis de filosofia i lletres i, a Madrid, on residí, feu de primer un periodisme basat en la paròdia i la caricatura polítiques en revistes de sàtira política Parallelament, aconseguí èxit amb l’estrena de sainets entre els quals Macarronini I , 1870, relacionable amb dues obres de Robert Robert , i Los impresionistas , 1892, amb Fiacro Iraizoz, nombroses sarsueles còmiques i de sàtira política com Los bandos de Villafrita , 1885, i A que no puedo casarme , 1890, amb música de Fernández Caballero Los sacamuelas ,~ 1888, i Tannhäuser cesante , 1890 i amb algun drama original El pecado…

Cosí de Domènec Badia i Leblich, ingressà a l’orde caputxí, el 1802 se secularitzà i passà a ésser capellà militar Refugiat durant la guerra del Francès a Mallorca 1811, hi destacà per les idees constitucionalistes i collaborà en l’ Aurora Patriótica Mallorquina , i, sota el pseudònim MDB, publicà l’opuscle Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión 1813 En produir-se la reacció absolutista, la inquisició 1815 ordenà retirar les seves publicacions, i Badia s’exilià a França, on fou rector de Fontenay-sur-Loing

Eclesiàstic, fou inquisidor a Mallorca El 1807 ingressà a la Societat Econòmica Mallorquina Durant la guerra del Francès formà part de la junta de govern de Mallorca i fou vocal de les corts generals 1810-12 Durant aquesta època publicà una Oración fúnebre per les víctimes del 2 de maig 1809 i una Exhortación amb motiu de la jura de la constitució 1812 Fou un dels redactors de l’ Aurora Patriótica Mallorquina El 1821 publicà un Semanario Politécnico de Mallorca febrer-agost, on inserí diversos opuscles inèdits de GMM Jovellanos Durant l’època absolutista fou perseguit i desterrat Deixà…

El 1980 fundà el seu propi equip de motociclisme de velocitat i resistència, el Team Folch Endurance Conegut com el Mag de Reus , aconseguí deu Campionats d’Espanya de resistència, quatre de supersport, dos de superbikes i onze victòries i 9 segones posicions a les 24 Hores de Montmeló Fou tercer al Mundial de resistència de l’any 2008 Fou propietari de concessionaris de motos a Reus i a Tarragona

Fill de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel de Montoliu Feu estudis de dret i es dedicà bàsicament a l’urbanisme com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona Fou l’introductor del pensament i de la pràctica de l’urbanisme anglosaxó del segle XIX, fonamentats en l’anàlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal de John Ruskin El seu ideari queda definit a Institucions de cultura social 1903 Fou bibliotecari del Museu Social de Barcelona 1908, promogué la creació de la Societat Cívica de la Ciutat Jardí 1912, de la qual fou secretari general…

Com a estudiant 1458 feu de testimoni del primer testament d’Ausiàs Marc, amb qui mantingué una demanda poètica Senyor mossen Marc, ja no m’enamore Notari, pertangué al grup de Bernat Fenollar i participà en les obres collectives  Lo somni de Joan Joan 1496 i Lo procés de les olives 1497 Concorregué al certamen poètic del 1474 amb un poema que inclou l’acròstic Yolant , nom de la dama Violant d’Urrea Altres obres seves, de caràcter galant, foren copiades al cançoner  Jardinet d’orats els incomplets Versets a una filla del governador de València i una Obra per los vells , en què aconsella a…

Fill de Frederic Roda i Ventura , estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC 1954, grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1954, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus Com a director, hi estrenà  Un caprici , d’A de Musset 1957,  La teta gallinaire , de F Camprodon 1957,  Antígona , de S Espriu 1958,  L’auca del senyor Esteve , de S…