Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat Des de la premsa periòdica, on collaborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya , La Revista , La Nova Revista , “La Paraula Cristiana”, La Publicitat , Catalunya Franciscana , Nostra Parla , La Gaceta Literaria , Un Enemic del Poble  i Revista de Catalunya , donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari , i hi defensà l’europeisme cultural i…

Fill d’una família de terratinents d’idees liberals, estudià a l’escola d’artilleria de Sant Petersburg a vint-i-un anys abandonà la milícia i refusà la burocràcia, per a estudiar, a Moscou 1835, la filosofia de Fichte i de Hegel A Berlín 1840, en contacte amb l’esquerra hegeliana i especialment influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l’època i participà en la revolució europea del 1848 a París, Praga i Dresden Empresonat en aquesta…

Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran coneixement que…

D’infant es traslladà a la Gran Bretanya amb la seva família Estudià al prestigiós college de Winchester , i durant la Segona Guerra Mundial combaté a la marina El 1946 inicià estudis d’art al Chelsea College of Art and Design, i el 1954 feu la seva primera exposició individual a Londres, en la qual es revelà com un dels pioners de la tècnica de l’esprai El 1972 produí la sèrie de ‘dibuixos en un segon’ que volien reflectir la infinitud del temps Les seves obres més discutides, pero, tenien com a centre el llibre, considerat per Latham com el símbol de la civilització i,…

Es doctorà a la Universitat de Harvard, d’on fou membre del Research Center in Entrepreneurial History 1948-58 i professor des del 1964, després d’haver-ho estat a les universitats de Columbia 1952-58, Stanford 1957-58 i Berkeley 1958-64 Editor de la revista Explorations in Entrepreneurial History posteriorment  Explorations in Economic History , els seus treballs sobre història financera i empresarial en el procés de desenvolupament del capitalisme a l’Europa occidental també reflecteixen les actituds socials i culturals que acompanyaren els canvis que tingueren lloc al segle XIX Publicà,…

Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma d’Occident El…

Erudit canonista, rector de la Universitat de Roma, fou nomenat bisbe d’Ancona 1727 i arquebisbe de Bolonya 1731 Fou creat cardenal el 1728 En morir Climent XII, els cardenals estaven dividits pels interessos de les potències estrangeres Després d’un conclave laboriós que durà sis mesos, Lambertini fou elegit papa Es mostrà obert a tots els camps de la cultura mantingué correspondència amb pensadors i científics sense discriminació i establí centres d’ensenyament científic superior a Roma S'interessà per la litúrgia Benèvol amb les tendències regalistes, els seus concordats foren d’àmplies…

Membre de l’exèrcit francès, durant la Segona Guerra Mundial participà en la campanya d’Itàlia 1943 Tornà a Algèria 1945, i milità en organitzacions nacionalistes Acusat de participar en l’atac a la delegació de correus d’Orà 1949, fou detingut 1950 i condemnat a vuit anys de presó El 1952 aconseguí d’evadir-se i arribà al Caire 1953, on organitzà l’aparell exterior del Front de Libération Nationale FLN, creat el 1954 Empresonat per les autoritats franceses 1956-62, posteriorment fou cap de govern 1962, president de la República Algeriana 1963 i secretari general de l’FLN 1964, instaurà un…

Començà a publicar articles a la premsa i del 1959 al 1964 estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura Cridà l’atenció de la crítica amb el conte Derevn'a Berd’ajka ‘El poble de Berd’ajka’, 1961 i es consagrà definitivament amb Privyčnoje delo ‘Feina habitual’, 1966 Entre altres obres, cal destacar també Plotničkije Rasskazy ‘Històries d’un fuster’, 1968, Utrom u subbotu ‘Dissabte al matí’, 1976 i Vospitanije po doktoru Spoku ‘L’educació segons el Dr Spock’, 1978 Rebé un gran nombre de guardons oficials i literaris, tant de la Unió Soviètica com de la Federació Russa premi estatal de l’URSS…

Pere el Cerimoniós el féu comte d’Arborea i el contractà amb la seva companyia de 3 500 homes per a combatre la revolta del jutge d’Arborea, a Sardenya 1371 però fou desbaratat pels genovesos quan es dirigia d’Itàlia a Toló per embarcar-se cap a l’illa 1372 Les sospites inicials de complicitat amb els genovesos degueren esvanir-se aviat, perquè posteriorment acomplí diverses ambaixades del duc de Lancaster i de Ricard II d’Anglaterra prop del rei Pere 1373-74-77, i aquest li encarregà el 1374, novament, l’enrolament de tropes gascones i angleses per a fer cara a la invasió de Catalunya per…