Resultats de la cerca

Professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona S’ha especialitzat en la literatura del final del segle XIX, amb atenció especial al pensament estètic de Josep Yxart, i en la poesia i la narrativa de la segona meitat del segle XX, amb estudis sobre Xavier Amorós, Joan Perucho, Mercè Rodoreda i, especialment, sobre Baltasar Porcel, de qui s’ha convertit en una de les principals especialistes i divulgadores És la responsable de l’edició del primer volum de les Obres completes de Josep Yxart 1995, com també d’altres recopilacions de textos del mateix autor Tarragona Notes de…

És autor de tres reculls Iceberg 1986, Sagitari 1998 i Les mosques, la por A la seva obra poètica intenta reconciliar realisme quotidià, lirisme delicat i avantguardisme actual Ha estat el promotor d’activitats culturals com ara les lectures-tertúlies Poemes a l’Havanna 1990-93 recollides en una antologia l’any 1996, el Congrés Traficants de Poesia 1996, i l’exposició Art i poesia 1996 Ha comissariat les exposicions Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta 1996 i Dos amics de vint anys Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel Barcelona 1930-1938 2002 Conjuntament amb Pere Rosselló Bover ha publicat…

L’any 1971 es va donar a conèixer com a poeta al llibre collectiu en homenatge a Joan Oliver Pere Quart , I li estreba les vetes de la cotilla Posteriorment va publicar Guillaguí 1978, de marcat signe experimental Com a crític és conegut per les seves acurades edicions d’obres de Joan Oliver Temps, records , 1991, i Marines soledats cartes a la Conxita Riera , 2000, Francesc Trabal De cara a la paret , 2000, i Contes, arguments i estirabots , 2003 i Armand Obiols Mirall antic , 1988 És autor de la monografia La Colla de Sabadell Entre el noucentisme i l’avantguarda 2002 És fundador i…

Autodidacte Les seves aquarelles, molt detallistes, retraten la tradició, la família, paisatges, escenes populars, etc Amb la seva filla,  Iraida Llucià i Bagüés Terrassa, 1968, pintora i illustradora, ha compartit projectes de pintures murals i escultures per a diverses localitats

Fill de Joan Hunyadi, fou elegit rei pels magnats hongaresos després de la mort de Ladislau VI Es dedicà a mantenir la independència hongaresa alhora contra Àustria i contra els turcs Imposà la seva voluntat als nobles per mitjà del seu exèrcit negre i intervingué a Bohèmia, ajudat pels catòlics bohemis en contra del rei Jordi de Poděbrady, i es féu coronar rei de Bohèmia 1469 En una important ofensiva contra els turcs, aconseguí de reconquerir Bòsnia 1463, Moldàvia i Valàquia 1467 i Sèrbia 1482 Poc després atacà el seu antic adversari, l’emperador Frederic III, i s’emparà de Viena 1485 i de…

Monja cistercenca del monestir de Helfta i germana de l’abadessa Gertrudis de Hackeborn, tingué per deixebla santa Gertrudis la Gran Les seves experiències místiques i la seva devoció al Sagrat Cor de Jesús es reflecteixen en la seva obra Liber specialis gratiae No fou mai canonitzada, però és venerada com a santa Ha estat sovint confosa amb Matilde de Magdeburg La seva festa se celebra el 19 de novembre

Deixeble de Bonaventura, fou general de l’orde franciscà 1287 i cardenal 1288 Desenvolupà, sense gaire èxit, missions diplomàtiques És autor de Commentarii in Sententias, Breviloquium de Sanctissima Trinitate, Quodlibeta i Sermones

Proposat com un dels dos candidats per a substituir Judes entre els apòstols, fou designat per sorteig La seva festa se celebra el 14 de maig

Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf  Lambert Escaler

Deixeble de Manuel Tremulles 1756, fou protegit pel comte de Floridablanca Anà a Roma, on acomplí missions diplomàtiques i seguí els estudis de pintura Fou membre de l’Academia de San Fernando 1776 i de l’Accademia di San Luca, de Roma 1768 Pintà un Autoretrat Accademia di San Luca i una glorificació de Sant Miquel dels Sants, utilitzada per a la canonització i traslladada després a la seu de Vic, on fou destruïda el 1936 Fou conegut amb el pseudònim de Romaní