Resultats de la cerca

Estudià a Madrid amb el mestre López i amb L de Armedillo El 1957 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid amb Madama Butterfly , i de seguida fou contractat per J Tamayo per al protagonista masculí de Doña Francisquita El 1965 inicià una gira per països llatinoamericans amb una companyia de sarsuela i, de nou a l’Estat espanyol 1968, fou contractat per la Compañía Lírica Nacional i, posteriorment, de nou, per la de J Tamayo El 1975 participà en l’estrena d’ El pirata , d’Ò Esplà, i el 1982 cantà amb gran èxit La vida breve , de M de Falla, al Teatro de la Zarzuela, abans de presentar-la en…

Segon fill de Francesc I i de Maria Teresa, a la mort d’aquell rebé la Toscana, on, aplicant les doctrines del despotisme illustrat, promogué nombroses reformes, per a fer més eficient l’administració, desenvolupar l’economia millora de la situació de la pagesia i sotmetre l’Església a la seva autoritat supressió de la inquisició, 1787 Designat emperador a la mort del seu germà Josep II, restablí el domini austríac al Brabant i a Lieja 1790-91 i, a fi de tenir les mans lliures per a intervenir a França, on era reina la seva germana Maria Antonieta, resolgué les diferències sorgides amb…

Marquès de Vauban Fou nomenat per Lluís XIV comissari general de fortificacions 1678 i encarregat de la defensa de les fronteres Construí fortaleses adaptades al progrés de l’artilleria, perfeccionà l’armament i dirigí diversos setges El 1707 publicà Projet d’una dîme royale , on proposava la igualtat fiscal, que fou retirat de la circulació per ordre reial

Fill d’Albert II, s’encarregà del govern dels dominis austríacs amb el seu germà Albert III En el repartiment de Neuberg es quedà amb els ducats d’Estíria, Caríntia i Carniola, el comtat del Tirol i el landgraviat d’Alsàcia Morí combatent els suïssos

Tercer fill del duc Albert I El 1308 rebé les possessions de Suàbia i d’Alsàcia Ajudà el seu germà, el duc Frederic I el Bell, que pretenia la corona germànica El 1314 fou derrotat pels suïssos a Morgarten

Germà del també pianista Alfons Kontarsky fou, com ell, deixeble de piano d’Else Schmitz-Gohr i de música de cambra del violoncellista Maurits Frank En 1956-57, estudià també a Hamburg amb el pianista Eduard Erdmann per ampliar la seva formació Dugué a terme una important activitat concertística formant duo amb el seu germà Alfons, amb el qual treballà a Hamburg Les actuacions conjuntes dels germans Kontarsky no impediren a Aloys d’esdevenir també un cèlebre intèrpret en solitari del gran repertori romàntic L’any 1960 fou nomenat professor als Cursos de Darmstadt Estrenà nombroses obres dels…

Professor de castellà a l’ensenyament secundari fins a la jubilació 1985, des de molt jove milità en l’occitanisme Entre altres iniciatives, el 1975 creà l’editorial Fédérop, una de les plataformes editorials més importants en llengua occitana, que dirigí fins a l’any 2000, en la qual publicà, entre d’altres, la trilogia novellística de Robert Lafont La Festa 1983, 1984 i 1996 La seva poesia, iniciada amb el recull Cap de l’aiga 1952, tingué un paper important en la renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, i posteriorment continuà amb Cor prendre 1965, Ni cort i costièr 1970 i La…

Tingut per heterodox, fou el pensador més original del judaisme medieval, després de Maimònides Escriví cinc llibres de matemàtiques i un de lògica i fou un dels primers a escriure sobre trigonometria plana En astronomia enginyà nous aparells, als quals dedicà un poema Comentarista del Pentateuc i d’una dotzena més de llibres bíblics, de la Isagoge de Porfiri i d’obres d’Aristòtil, a la seva obra principal, Milḥamot Adonay ‘Les guerres del Senyor’, sobre la filosofia de la religió, s’inclina vers l’aristotelisme

Protegit per Mazzarino, fou nomenat secretari d’estat ministre de la guerra 1643 Durant la guerra de la Fronda representà la cort en les negociacions amb els prínceps revoltats Començà l’obra de creació de l’exèrcit reial, que fou continuada pel seu fill François Michel Le Tellier

La seva personalitat, com a creador de l' atomisme , i la seva existència foren negades per l’escola epicúria i, a partir del 1880, per filòlegs importants Es pot conjecturar, però, que Leucip fou l’autor de dos tractats — El gran ordenament i Sobre l’intellecte —, inclosos probablement en el corpus de Demòcrit, el seu deixeble o collega