Resultats de la cerca

Presidí el Reial Automòbil Club de Catalunya 1934-36 i després de la Guerra Civil Espanyola formà part del grup reduït de persones que tornà a posar en funcionament l’entitat

S’inicià al Club Ciclista Tarragona i assolí la categoria d’independent professional amb el CC Sant Andreu Fou campió provincial contrarellotge en la cursa Tarragona-Roda de Berà-Tarragona i disputà la Volta a Catalunya del 1952 És el soci número 1 del CC Tarragona

Començà a l’infantil de l’Europa i després jugà a la Unió Esportiva Lleida 1929-31, Patria de Saragossa, Logronyo i Sants 1932-33 La temporada 1933-34 fitxà pel Girona, amb el qual quedà campió de grup de tercera divisió i ascendí a segona divisió Continuà amb el Girona en aquesta categoria la temporada 1934-35 L’estiu del 1935 fou traspassat al FC Barcelona juntament amb el seu company Domènec Balmanya i formà part del club blaugrana dues temporades Participà en la gira que l’equip blaugrana realitzà a Mèxic l’estiu del 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, i s’hi exilià Defensà la porteria…

Interior formada al FC Barcelona, al CBS Gavà i al CAR de Sant Cugat En categoria sènior començà jugant al Club Beisbol Viladecans, amb què guanyà sis Campionats d’Espanya 2002-07 i quatre Copes de la Reina 2003-05, 2007 L’any 2008 ingressà al Club Softbol Viladecans Guanyà el Campionat d’Espanya i la Copa de la Reina dos anys consecutius 2010, 2011 i arribà a la final de la Copa de la Reina 2008, 2009 També guanyà la Lliga catalana de divisió d’honor en tres ocasions 2008, 2009, 2010 Amb la selecció espanyola es proclamà campiona d’Europa 2007 i fou escollida millor batedora del torneig…

Pare de Manuel Ibern Alcalde, fou conegut com Polichón Fou directiu del Club Natació Barceloneta i entrà a formar part de la comissió esportiva de l’entitat 1953, que arribà a dirigir 1960 Aconseguí disposar de la piscina coberta municipal del passeig Marítim, que l’Ajuntament de Barcelona cedí en usdefruit al seu club 1968 També exercí d’entrenador de natació i waterpolo Com a primer entrenador, assolí un equip de waterpolo que posà fi al domini del Club de Natació Barcelona a partir del 1969, però deixà el càrrec el 1970 Fou premiat amb la medalla al mèrit del Collegi Català d’Entrenadors…

Conegut com Lolo Ibern, com a nedador s’especialitzà en llarga distància Guanyà dues vegades la Travessia del Port de Barcelona, establint el 1964 un rècord que perdurà durant vint anys Posteriorment passà al waterpolo, esport que practicà des del 1965 fins al 1974 El 1969 amb el Club Natació Barceloneta derrotà l’aleshores invicte Club Natació Barcelona Amb aquest equip guanyà els Campionats d’Espanya 1970, 1973, 1974, a més de la Copa 1973 Fou vuitanta-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en dos Campionats d’Europa, entre d’altres, el de Barcelona 1970, en el…

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell i del Futbol Club Barcelona Fou campiona de Catalunya de marxa en pista 1998, títol que havia aconseguit cinc vegades en categoria promesa 1998-2000 Igualment fou campiona d’Espanya en ruta dins la categoria promesa 1999

Pioner d’aquest esport a Catalunya, fou soci del Cercle Eqüestre de Barcelona Estudià a Anglaterra, on conegué aquest esport i, en tornar a Barcelona, participà en la fundació del Reial Polo Jockey Club de Barcelona Presidí la primera junta directiva del Polo Club Barcelona 1897 i el 1900 es retirà de l’organització del polo a la ciutat

Lateral dret, jugà al RCD Espanyol la temporada 2004-05, en què disputà 31 partits de Lliga i marcà 1 gol Abans i després del seu pas pel club blanc-i-blau guanyà la Copa Libertadores amb el Boca Juniors A Europa també jugà amb el Porto i el Mònaco Fou onze vegades jugador internacional argentí