Resultats de la cerca

Formà part del Futbol Club Barcelona i guanyà un Campionat de Catalunya de cros en categoria individual i per equips 1931 A la seva localitat natal li dedicaren unes installacions esportives i un memorial d’atletisme

Davanter format al Club Hoquei Girona, jugà també al GEiEG de Girona i al Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Participà amb la selecció espanyola en tots el Campionats del Món i d’Europa entre el 1947 i el 1951, i guanyà els Campionats d’Europa 1951 i el Món 1951 Al final dels anys vuitanta es vinculà amb el món de la pilota i fou delegat a Girona de la Federació Catalana de Pilota

Durant la dècada dels anys vuitanta, com a membre de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, participà en l’organització dels Campionats del Món d’esgrima 1985, de bàsquet 1986 i de taekwondo 1987, i de les Copes del Món d’atletisme i escacs 1989 El 1991 fou nomenat director de la competició d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, integrat en el programa oficial en qualitat d’esport d’exhibició L’any següent s’incorporà com a gerent a la Federació Catalana de Patinatge i el 1996 passà a ocupar el mateix càrrec a la federació espanyola El 1999 tornà a la…

El 1976 participà en la fundació del Club Ciclista Berguedà El 1989 començà a practicar bicicleta tot terreny en la modalitat de cros El 1993 creà l’equip de BTT en camp a través de l’Sport Bike Berga amb Jordi Riera, Joan Freixa i el seu fill Pau El 1996 començà la seva trajectòria com a mecànic i treballà per als equips JVC de descens i cros, Buff OF3, Liberto, Specialized International, Megamo, K2, Tau Ceràmica i la selecció espanyola als Campionats del Món

Competí en categoria ploma els anys vint i trenta del segle XX Integrà l’anomenada Escola de Gràcia de boxa i fou un dels deixebles destacats del preparador Àngel Artero Disputà diverses vetllades pugilístiques en locals barcelonins com el Luna Park o l’Olímpia

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, el 2005 guanyà l’Open Internacional de Ràfting de la Noguera Pallaresa amb l’equip Aiguadicció Rialp compartint embarcació amb Jesús Silva, Anton Fenés i Silvio Barrionuevo Es proclamà campió d’Espanya de ràfting 2008 formant equip amb Eduard Clapés, Jan Cano i Josep Foz El 2009 disputà les classificatòries per al Mundial de ràfting i participà amb l’AE Pallars en la Copa del Món

El 1906 s’inicià com a operador de càmera en la productora Hispano Films Els seus primers rodatges foren Hipódromo del Prat visita del aviador M Blériot 1907, com a ajudant, i Copa de Cataluña carrera automovilística 1910, ja com a director Entre el 1911 i el 1913 romangué al Brasil, on creà l’empresa Pará Films Realitzà diversos reportatges i una mostra de cinema esportiu, amb títols com Gran concurso hípico organisado pelo Sport Club do Pará 1911 O aviador Gino Sanfelice 1912 i Festival de natació i rem 1912 El 1916 s’incorporà a la productora creada pel seu germà Ricard, Royal Films, i…

Expert en patologia muscular, la seva tasca professional es desenvolupà al Consell Català de l’Esport des del 1988 Fou impulsor de l’estudi ecogràfic aplicat a l’aparell locomotor i al món de l’esport Ha escrit llibres centrats en l’àmbit de la lesió muscular Dirigeix la revista Apunts Medicina de l’Esport des de l’any 2005

Llicenciat en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1953, s'especialitzà en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Cirurgia General i Medicina del Treball, obtenint el títol de doctor el 1973 Diplomat en Medicina Esportiva 1963 i especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport 1966 És considerat pioner de la medicina de l’esport a l’Estat espanyol Estigué vinculat al Centre d’Investigació Medicoesportiva de la Residència Blume i de l’INEFC, i fou cap del Departament de Ciències Mèdiques de l’INEFC Treballà al Centre d’Estudis d’Alt Rendiment Esportiu, del qual fou…

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, fou campió d’Espanya 1945 de la classe snipe juntament amb Jordi Balcells a bord del Sopla II Prengué part en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, on aconseguí la novena posició en classe finn, i de Munic 1972, on competí en classe soling i fou patró de l’equip format pel seu fill Ramon Balcells i Comas i per Joan Llort i Corbella D’altra banda, fou seleccionador espanyol de vela 1966-68 i guanyà el Campionat del Món de creuer en classe 3/4 1977 fent parella amb Ib Andersen a bord del Manzanita