Resultats de la cerca

Inicià l’activitat esportiva l’any 1978 al Club Atletisme Vilanova PPCD i es proclamà dues vegades campió de Catalunya en 400 m tanques 1986, 1988

El 1992 obrí el Club de Polo i Hípica Tarraco, a la Secuita Presidí l’entitat durant una dècada i n’impulsà el creixement dotà les installacions de quadres, una pista de carrera de 600 m i diferents circuits per a la pràctica de la doma, la doma clàssica, salt, cros, trec i classes infantils i per a discapacitats Com a genet, practicà diferents especialitats Un carrer de Tarragona en porta el nom

Membre del Club de Vela de Palamós, guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1973, i es proclamà campió del món júnior el mateix any El 1974 guanyà el Campionat del Món sènior en classe 470 Rebé la insígnia d’or de la Federació Catalana de Vela 1973, la medalla d’or de la Federació Espanyola de Vela 1973, 1974 i la medalla al mèrit esportiu 1974

Començà jugant al Club Universitari 1928 Jugà també al Júnior Futbol Club de Sant Cugat 1929-30, al FC Barcelona 1931-32, al Barcelona Tennis Club 1933 i al Reial Club de Polo 1934-36 Guanyà el Campionat de Catalunya 1931 Durant la Guerra Civil emigrà a Lugano Suïssa, on seguí jugant Acabada la guerra tornà al Reial Club de Polo i poc després fitxà pel FC Barcelona 1941-42, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 L’any següent jugà a València i posteriorment al Club Atlético Aviación de Madrid 1944-46, amb el qual aconseguí la Copa de Castilla En aquest període també feu d’entrenador El…

Es formà al Club Nàutic el Masnou en classe optimist i vaurien El 1981 s’inicià en classe europa i participà en diverses regates Guanyà el Campionat de Catalunya en classe europa en quatre ocasions 1984-87 i el Campionat d’Espanya també en quatre ocasions 1986-89 Participà en el Campionat Mediterrani de Marsella 1987, i en el Campionat del Món 1989, 1990 El 1991 formà part de l’equip preolímpic de vela juntament amb Natàlia Via Dufresne Fou suplent en el Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Posteriorment guanyà el Campionat d’Espanya de veterans 1996 i el Campionat de Catalunya Inter-universitari…

A tretze anys s’inicià en l’esquí en les sortides que organitzava l’ONCE i participà en el Campionat d’Espanya per a deficients visuals Un any després, participà en el seu primer Campionat del Món Antonio Blanco la inicià el 1987 en el món de l’atletisme, i des de llavors compaginà les competicions d’esquí i d’atletisme Aconseguí la medalla d’or en descens en el Campionat del Món d’esquí alpí 1990 i la medalla d’or en salt de llargada en el Mundial d’atletisme 1990 En els Jocs Paralímpics d’hivern guanyà quatre medalles d’or en les proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant a…

Membre del Futbol Club Barcelona i del Club de Natació Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya en 1500 m llisos 1944 i fou subcampió en els 800 m 1945 i els 1500 m 1945, 1948 També guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de 800 m 1945, 1948 i de 1500 m 1948 Establí el rècord de Catalunya i d’Espanya de 800 i 1000 m 1944 i participà en el de relleus 4 × 800 m

S’inicià el 1989, després d’alguns anys de formació, en equitació i volteig Fou campió de Catalunya de polo en tres ocasions durant la dècada de 1990 Guanyà el XXIV Torneig Internacional i el XVII Torneig d’Hivern organitzats pel Reial Club de Polo de Barcelona L’any 2000 es retirà

Nascut en una prominent família de Tadmor, estudià arqueologia i pedagogia a la Universitat de Damasc El 1961 fou nomenat cap d’excavacions de la secció d’arqueologia de l’Estat, i el 1963, director del museu i del jaciment arqueològic de Palmira En aquest càrrec que ocupà fins a la jubilació l’any 2003, bé que continuà treballant a les ruïnes, promogué i dirigí un gran nombre d’excavacions, sovint amb la collaboració internacional, que posaren en relleu el valor excepcional d’aquest jaciment, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980 El 2015 Estat Islàmic prengué el control…

S’inicià en l’hoquei sobre patins al Toulouse FC i el 1949 arribà a Catalunya, on començà a jugar al Club Turó Posteriorment ho feu al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1951 i de Catalunya 1951, 1953 També jugà al Sant Sadurní, el Club Patí Vic, el Centre Moral i Cultural Poble Nou i el Círculo Barcelonista, i entrenà l’Igualada Hoquei Club Fou internacional amb França i també jugà partits amistosos amb la selecció catalana Com a patinador de velocitat, fou campió de França i de Catalunya 1950 defensant els colors del Club Hoquei Catalunya