Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Ponç VI d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1313-22), fill segon i successor de Ponç V i Marquesa de Cabrera.
Conegut amb el nom de Malgaulí en vida del pare, esdevingué hereu en morir assassinat el seu germà gran Hug el 1309 Conscient del poder dels bisbes gironins, reconegué a l’Església de Girona els delmes per pesqueries a la mar i en els estanys, però poc després fou excomunicat arran d’un enfrontament amb l’abat d’Amer sobre la jurisdicció de Colomers S'uní als Cardona en la lluita contra la monarquia per la successió del comtat d’Urgell alhora que reclutava tropes franceses per combatre el vescomte Dalmau IV de Rocabertí Jaume II l’obligà a sotmetre's i, un cop reconciliat 1315,…
Jussiana d’Entença
Història
Comtessa d’Empúries, filla de Bernat d’Entença i de Garsenda de Pallars.
Heretà del seu pare la senyoria d’Alcolea de Cinca, i fou casada amb el comte Hug III d’Empúries Deixà hereu de la seva senyoria llur fill segon, Ponç Hug, que prengué el cognom matern
Galceran Ademar de Santapau i de Ribelles
Història
Baró de Santa Pau (Galceran I de Santapau), Mosset, Castellfollit de la Roca, Butera i Licodia.
Fill quart d’Hug i de Beatriu de Ribelles, heretà el patrimoni familiar per mort dels dos germans Ponç V i Hug IV i pel fet d’ésser clergue el tercer Cavaller, serví el rei Martí a Sicília i fou conseller reial i camarlenc Acompanyà Martí el Jove a Sardenya 1408 i fou testimoni del seu testament Habità amb preferència als seus feus de Sicília A Sardenya tenia Sanluri i Decimo, en domini poc efectiu Fou conseller de la reina Blanca, vídua de Martí I de Sicília, i camarlenc de Ferran I de Catalunya-Aragó, el qual acompanyà a Perpinyà 1415 Deixà les possessions de…
Barisó I d’Arborea
Història
Jutge d’Arborea; prengué el títol de rei de Sardenya i fou coronat a Pavia per Frederic II Barba-roja (1162).
El seu casament 1157 amb Agalbursa ~1140 - ~1190, filla de Ponç de Cervera, vescomte de Bas, i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, donà lloc a la primera penetració catalana a Sardenya Mort Barisó I sense fills d’Agalbursa, les disputes d’aquesta amb el seu fillastre Pere provocaren la intervenció del rei Alfons I, cosí seu Féu hereu el seu nebot Hug I Hug II Ponç de Cervera, sota la curadoria de Ramon de Torroja, marit de Gaia, germana d’Agalbursa
Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles
Història
Senyor de la baronia de Bellpuig, tercer fill de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós i de Caterina de Centelles.
La seva poca edat en esclatar la guerra civil 1462 li estalvià de participar en la revolta dels seus germans grans Hug i Guillem contra Joan II Morts aquests darrers 1463, la branca comtal del llinatge reeixí a conservar la baronia de Bellpuig, confiscada al germà gran, per a aquest infant, que més tard es casà amb Castellana de Requesens 1466 Mort molt jove, la seva vídua, ajudada pel clan reialista dels Cardona-Requesens, reeixí a conservar Bellpuig per als seus descendents, contra els drets de la vídua d’Hug i els seus fills
Enric I de Xipre
Història
Rei de Xipre (1218-53), fill d’Hug I.
Lluità contra les tropes de l’emperador Frederic II El 1246 li fou donat el títol de senyor de Jerusalem Prengué part en l’expedició de Lluís IX de França a Egipte
Lluís IV de França
Història
Rei de França i d’Aquitània (936 — 954).
Fill de Carles III el Simple i d’Odgiva En ésser destronat el seu pare 923, residí a Anglaterra, fins el 936 A la mort de Radulf fou cridat pels magnats francs i fou coronat, a Laon 936 Es casà amb Gerberga de Saxònia El 941 perdé la meitat del reialme, revoltat contra ell per Hug el Gran, i es refugià a Borgonya i, després, a Viena del Delfinat, on els principals senyors aquitans acudiren a retre-li homenatge A Aquitània aconseguí la submissió d’Hug i la pacificació del regne mitjançant l’ajut del papa Esteve VIII i de Guillem I, duc de Normandia En morir aquest,…
Ramon de Canet
Història
Senyor de Canet.
Fill de Guillem I, senyor de Canet, i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda El 1229 signà, amb el seu sogre Bernat Hug de Serrallonga, l’acta de cessió de la Fenolleda a Nunó, comte de Rosselló i de Cerdanya, amb el consentiment de Pere, vescomte de Fenollet Participà 1229 amb Nunó en la conquesta de Mallorca El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa, que confirmà per testament el 1241 i fou ampliada 1244 pel seu sogre, Bernat Hug de…
Pere Llombard
Cristianisme
Teòleg escolàstic.
Estudià a Bolonya, Reims i París, on fou deixeble d’Hug de Sant Víctor i probablement també d’Abelard Conegut com a magister sententiarum, fou nomenat bisbe de París un any abans de morir Autor dels Libri quattuor sententiarum, la seva obra — no gaire original sovint és còpia de la Summa sententiarum atribuïda a Hug de Sant Víctor, del Decret de Gracià i del De fide ortodoxa de Joan Damascè, però d’una amplitud i sistematització desconegudes anteriorment — tingué una gran influència i fou la base dels comentaris posteriors dels més grans escolàstics Els quatre…
Bernat Guillem de Montpeller
Història
Magnat.
Fill de Guillem VIII de Montpeller i d’Agnès Pel seu casament amb Jussiana d’Entença, filla del senyor de la baronia d’Alcolea, Ponç Hug d’Entença, i neta d’Hug III d’Empúries, fou anomenat també Bernat Guillem d’Entença , denominació que adoptaren definitivament els seus fills El 1227 fou lloctinent de Jaume I a Catalunya Actuà de testimoni del primer testament del rei el 1232 Lluità el 1233 al costat d’aquest al setge i presa de Borriana, on fou ferit El 1235 signà com a testimoni els documents relatius a l’esponsalici de la reina Violant Assistí el 1236 a la cort…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina