Resultats de la cerca

Membre destacat del partit bolxevic, fou comissari d’instrucció pública i dirigí la política cultural, artística i educativa dels primers anys de la revolució Polemitzà amb els continuadors dels corrents culturals del passat i amb els preconitzadors de la destrucció de la cultura anterior i la formació d’una cultura revolucionària proletària afavorí els corrents artístics i literaris nous Publicà treballs polítics, socials, filosòfics i de crítica literària i obres dramàtiques Enviat a Madrid 1933 com a ambaixador de l’URSS, morí durant el viatge El 1972 fou publicada en català…

Titulat el 1872 Autor a Barcelona de la casa Elcano —dita també del Pirata — al passeig de Gràcia 1880-85, de l’edifici del Casino Mercantil o Borsí 1881-83 i del palau Marcet —després teatre cinema Comèdia— 1887 A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 guanyà medalla d’or per diversos projectes de cases de renda La seva obra, una de les més interessants de l’arquitectura vuitcentista catalana anterior al Modernisme, és una derivació del classicisme amb ornamentació eclèctica inspirada en el renaixement llombard Palau Marcet 1887, obra de Tiberi Sabater i Carné © Fototecacat

Vida i obra Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà 1754 i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Es relacionà amb els escriptors del grup de Tuïr i entre el 1780 i el 1782 feu una traducció al català i en vers de la Zaïra de Voltaire, que signà com a Abbé de Montferrer A diferència de la traducció anterior de S ↑ Sibiuda , aquesta és més literal Un manuscrit li atribueix un diàleg pastoral titulat Lo pastor i la pastora Bibliografia Carbonell, J 1962 1 Vila, P 1999 1 , p 157-178 Vegeu bibliografia

Començà a pintar vers l’any 1930, durant algun temps en companyia de Graham Sutherland Destruí bona part de la seva obra anterior a 1944 El 1949 feu la primera exposició personal La biennal de Venècia presentà, el 1954, un gran conjunt de la seva obra Expressionista, aprofità una tècnica abstracta per a les seves visions angoixoses d’allucinació i de destrucció, amb personatges mig desfets, ferits i, sovint, cridant En contrast amb la violència dels temes, els seus colors són suaus És considerat un dels clàssics de la pintura contemporània, i actualment és objecte constant d’…

Vida i obra Concorregué al certamen poètic valencià del 1474 en llaors de la Verge Maria amb la poesia que comença Clara virtut, mirall de sancta vida , formada per cinc estrofes, una tornada i una endreça L’autor es dirigeix a la Mare de Déu amb les tradicionals lloances “port singular”, “lum de la nit”, “consel en la tempesta”, entre d’altres, i li demana protecció La presència d’algunes formes arcaiques, com ara Déus i aur , fan pensar en l’existència d’una versió anterior, que Pere Bell degué aprofitar per a concórrer a l’esmentat certamen Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu…

Installat a París, gràcies a la seva formació anterior com a constructor de clavicèmbals aviat es convertí en un dels primers fabricants de pianos de França El 1785 fundà la casa Érard Frères, i durant la Revolució Francesa n’obrí una filial a Londres, cosa que li permeté conèixer molt a fons la mecànica anglesa, que ell desenvolupà i perfeccionà en successives innovacions i millores Algunes de les seves patents, com l' agraffe i el double échappement del 1821, han passat a formar part integrant de la mecànica estàndard del piano modern També perfeccionà l’arpa, en la qual…

Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona

Competí com a amateur pel Club Ciclista Montcada, on destacà el seu tercer lloc a la Volta a Cantàbria El 2006 accedí al professionalisme amb l’equip Kaiku i fou segon en l’Escalada a Montjuïc Participà amb el Caisse d’Epargne 2007-10, en el Giro d’Itàlia 2007 i en la Vuelta a Espanya 2008, sempre com a gregari dels líders de l’equip El 2011 fitxà pel Katusha rus amb l’objectiu de donar suport a Joaquim Rodríguez, amb qui ja havia coincidit en l’equip anterior Amb l’equip rus disputà dues edicions més del Giro 2011, 2012 i la Vuelta 2011

Destacà en la posició de central El 1998 fitxà per l’Universidad Granada, equip on estigué durant tres temporades, i aconseguí dues terceres posicions a la Superlliga 1999, 2000 El 2001 fitxà per l’Universidad de Burgos, equip entrenat per José Miguel Pérez, el mateix tècnic que havia tingut a l’anterior equip Hi jugà sis temporades, i aconseguí també una tercera posició a la Superlliga, tres subcampionats de la Copa de la Reina, dos de la Supercopa espanyola i participà en competició europea Formà part de la selecció espanyola 2002-05 El 2003 disputà el partit All-Stars femení i…

Sota el govern del seu pare, l’imam Aḥmad, fou ministre d'afers estrangers, i el 1962, després que morís de les seqüelles d'un atemptat, el succeí Malgrat la seva anterior activitat liberal, mantingué les institucions autoritàries del país sota el consell de Sa'ūd ibn ‘Abd al-'Azīz d’Aràbia Amb motiu del cop d’estat del coronel Sallal fou destronat el mateix any 1962 i es refugià a les muntanyes, on rebé l’ajut de les tribus beduïnes de l’interior del país i de l’Aràbia Saudita per a sostenir la guerra civil fins el 1970 Posteriorment s’exilià a Londres