Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
Pierre Reverdy
Literatura francesa
Poeta francès.
El 1910 anà a París, on es relacionà amb Picasso, Matisse, Braque, Jacob i Apollinaire i escriví una poesia considerada com a precursora del surrealisme La lucarne ovale 1916, La guitare endormie 1919, Les épaves du ciel 1924 El 1925 es retirà prop de l’abadia de Solesmes i es dedicà a l’oració i la poesia Fruit d’aquesta etapa són Écumes de la mer 1926, Gant de crin 1927, Ferraille 1937, Plupart du temps 1945, Le chant des morts 1948 i Main d’oeuvre 1949
Allan Ramsay
Arxivística i biblioteconomia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta, llibreter i editor escocès.
Contribuí al desenvolupament de la vida literària a Edimburg i fundà l’Easy Club 1724 Poeta satíric i humorístic, la seva obra cabdal és, això no obstant, el drama pastoral The Gentle Shepherd 1725 La publicació de The Ever Green 1724, antologia recollida per GBannatyne, marcà nous camins a la poesia escocesa del s XVIII i fou fruit d’una actitud patrioticoliterària que consolidà amb la publicació de The Tea-Table Miscellany 1724-37, recull de balades i cançons d’autors anteriors i contemporanis
Tómas Gudmundsson
Literatura
Poeta islandès.
En la seva obra primera domina la nostàlgia dels records més endavant adopta sovint una actitud més distanciada i un tipus d’humor intellectualitzat, fet de paradoxes Entre altres obres ha publicat Fagra veröld ‘Món bell’, 1933, dedicat a Reykjiavík Stjörnur vorsins ‘Els estels de primavera’, 1940, fruit dels seus viatges per Europa el decenni dels trenta, on ataca el nazisme Fljótid helga ‘El fum sagrat’, 1950 i traduccions de Johan Borgen, E M Remarque i G Tomasi di Lampedusa També ha escrit teatre
Nostradamus
Esoterisme
Nom llatinitzat de Miquèl de Nòstra Dama, metge i astròleg provençal.
Conegut pels seus remeis, que es fonamentaven en propietats secretes, i pels seus pronòstics astrològics, exercí la medicina durant el regnat dels darrers Valois Carles IX de França el nomenà metge seu i el distingí amb títols i honors El 1557, sota el nom de Centúries , publicà unes profecies, fruit de la seva dedicació a la matemàtica i a l’astrologia A mesura que alguns dels seus presagis es complien, la seva fama cresqué desmesuradament, i arribà a convertir-se en un mite popular
Andreu Monzó i Nogués
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Fou arxiver de la parròquia de Sant Esteve a València Afeccionat a l’arqueologia, collaborà amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i estudià especialment la comarca del Camp de Morvedre Fruit d’aquest treball publicà les Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946 A més d’algunes obres de tipus hagiogràfic, és també autor d’ El Mijares y el Mijarense 1951, La Vall de Alcalá y sus egregias figuras Ahmet ben Almançor, Çaida y Çoraida 1954, opuscle i Crónica parroquial de Albalat de Taronchers 1987
Fernando García Mercadal
Arquitectura
Arquitecte.
Féu, a Saragossa, el monument anomenat Rincón de Goya 1927 —que inclou una sala d’exposicions i una biblioteca—, una de les primeres obres del racionalisme a la península Ibèrica Representant espanyol del CIRPAC Frankfurt, 1929 Brusselles, 1930, tingué un paper important en la divulgació de l’arquitectura nova a Espanya i en la creació del GATEPAC 1930 Clarament racionalista en la seva primera època, en les obres posteriors es reflecteix un gust pel monumentalisme, fruit de la seva època de formació a Itàlia, i una certa tendència a l’eclecticisme
Agustín Castellón Campos
Música
Músic i guitarrista d’estil flamenc, més conegut com Sabicas
o Niño Sabicas
.
Als 7 anys actuà de guitarrista en un conjunt flamenc i tres anys després debutà a Madrid amb gran èxit Fruit d’una estada a Barcelona féu la coneixença de la ballarina Carme Amaya, amb qui més tard collaborà i junts recorregueren el món Residí a Mèxic i cap als anys cinquanta s’installà als EUA on enregistrà una cinquantena de discs, alguns d’ells guardonats, i rebé premis i distincions Era considerat com el més universal dels guitarristes flamencs i, àdhuc, creador de l’escola que hom anomena “sabiquisme”
Émile Verhaeren
Literatura francesa
Poeta belga d’expressió francesa.
Cofundador del grup La Jeune Belgique, la seva poesia palesa una evolució des d’un realisme cap a un simbolisme, i reflecteix en certs moments un esperit turmentat i delirant, fruit d’una greu crisi de la seva salut De la seva producció cal destacar Les débâcles 1888, Les villages illusoires 1895, Les rythmes souverains 1910, Les heures claires 1896, d’un to més intimista, i Toute la Flandre 1910, exaltació dels homes i les terres del seu país Ha conreat també el teatre, la narració i la crítica literària i d’art
Philip Barker Webb
Botànica
Botànic anglès.
Residí molts anys a les illes Canàries sobre les quals publicà, conjuntament amb Sabin Berthelot, una Histoire Naturelle des îles Canaries en nou volums 1836-50 L’any 1826 féu un viatge per les costes mediterrànies d’Andalusia, Múrcia i els Països Catalans, fruit del qual foren els fullets Iter hispaniense 1836 i Otia hispanica 1853 Especialment en el primer d’aquests treballs descriu per primera vegada nombroses espècies catalanes i ibèriques i en dóna les localitzacions Herboritzà també pels voltants de Barcelona acompanyat de Marià de la Pau Graells
Manuel Risques Trillas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Aquarel·lista i dibuixant.
Residí a Madrid i, des de divuit anys, a Barcelona Autodidacte, collaborà a revistes de modes i es dedicà al dibuix industrial Treballà un temps al costat de Joan Junceda Els anys vint començà a conrear l’aquarella, gènere que exposà sovint a Madrid i a Barcelona El 1941 esdevingué president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya fruit de la seva gestió fou la important exposició d’aquarellistes al Palau de la Virreina de Barcelona el 1944 Centrat en flors i en figures, destacà especialment en aquesta darrera especialitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina