Resultats de la cerca

Format a Madrid 1946-49 i a l’Argentina 1950-57, des dels anys seixanta residí habitualment a París, on el 1960 fou cofundador del Groupe de Recherche d’Art Visuel GRAV La seva obra s’inscriu plenament dins del cinetisme  i es basa en la repetició seriada d’elements geomètrics, sovint construïts amb matèries plàstiques, especialment el plexiglàs Té obres en alguns dels museus d’art modern més importants del món i és autor, així mateix, d’obres monumentals com ara el mural del Palais des Congrès de París 1974 El 2008 la seva ciutat natal li dedicà un museu

Formada al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears, centrà la seva activitat en la investigació i recuperació de la música i la dansa tradicionals de les Balears, especialment del ball de plaça Professora de guitarra popular durant més de vint anys a l’Escola de Música i Dansa Pare Aulí de Felanitx, fou cofundadora del grup Sis Som 1978 i membre dels grups S’Estol d’es Gerricó i Tramudança Actuà habitualment en el Festival Tradicionàrius, en el Cap de Setmana de Ses Illes i en la Festa dels Foguerons del barri de Gràcia de Barcelona

Treballa habitualment des del camp de la fotografia Els seus projectes esdevenen accions individuals o collectives de caràcter interdisciplinari damunt del paisatge El protagonista de la seva obra és el territori, el qual reinterpreta, tensiona o el fa lúdic Entre els seus projectes hi ha Messor les formigues recolleccionistes 2007, Aproximació a una geografia cultural catalana 2007-09, Un Nou Camp a Sant Jaume de Frontanyà 2008, Itinerari GR Pirineus a la ciutat de Barcelona 2011 El 2010 presentà la seva primera exposició retrospectiva, ""El paisaje en la cabeza'' al Centre d’…

Professor mercantil Guanyà el premi Joan Santamaria 1962, amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra 1964, amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera Publicà els reculls de contes i les narracions La nostra terra de cada dia 1964, premi Víctor Català 1963, Fer córrer el temps 1979, Històries de prop i de lluny 1980,  Un home contra el gel 1982,  Els remences sobremunt 1992,  El camí de migdia 2006,  La frontera superior 2008,  Els pagans nefands 2009,  L'any dels catalans 2011 i Els oblidats 2018, entre d’altres Collaborà habitualment a Cavall Fort

Paleta d’ofici i analfabet, fou un hàbil improvisador, en català i menys habitualment en castellà, de romanços, colloquis, sermons burlescos i peces teatrals les sarsueles La mistaire , 1857, i Lo barber , 1858, amb música de Francesc Vidal, i diversos monòlegs i entremesos, entre els quals cal esmentar Sainete nou del senyor rector, o sia, Lo casament d’en Celdoni i la Margarida , en prosa, en diverses parts, i Lo jaio de Reus , en dos actes i en vers, clarament deutor de l’obra homònima de Josep Robrenyo Hi feu popular el pseudònim de Queri i els textos foren regularment…

Habitualment en la posició d’ala, amb el FC Barcelona destacà la temporada 1988-89, any que guanyà la Copa d’Espanya i fou nomenat jugador revelació L’any següent s’adjudicà la Recopa d’Europa Formà part del Barça fins el 1993 Posteriorment jugà al Pinturas Lepanto de Saragossa, amb el qual guanyà una Supercopa d’Espanya 1994, una Lliga de divisió d’honor 1995 i fou subcampió d’Europa 1996 Abandonà el club la temporada 1995-96 i jugà una temporada al Maspalomas FS, i més endavant fitxà per l’AD Sala 10 de Saragossa, on es retirà la temporada 2002-03 Fou internacional amb la…

Ingressà com a alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona el 1929 Portà el seu biplà Hanriot Clerget a l’aeròdrom de Ca n’Oriac de Sabadell, en l’època que era l’únic avió que s’hi hostatjava Participà en el primer festival aeri de Ca n’Oriac 1931 i en diversos concursos i festivals provincials, com el d’Igualada 1930 Fou molt conegut pels vols de passatgers que feia habitualment per Sabadell, com també pels bateigs de cel i pels llançaments de planadors Fou un dels precursors de l’Aeroclub de Sabadell formant part de l’equip de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat el 1931

Debutà molt jove com a amateur en teatre castellà el 1900 es presentà al Teatre Gran-Via de Barcelona com a baríton La verbena de la Paloma, Marina Alhora treballava de caixista en una impremta En 1903-04 actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual en El barber de Sevilla, L’ordinari Henschel , etc Des d’aleshores fou extraordinàriament popular actuà habitualment al Teatre Espanyol amb Alexandre Nolla, on es dedicà al teatre còmic, al vodevil i a la paròdia la seva versió de Don Juan Tenorio assolí un gran èxit El 1917 intervingué en l’estrena de L’Auca del senyor Esteve , de…

Fill de Lluís de Peguera i de Llaudes, senyor de Foix i de Torrelles, senyories que heretà Des del seu matrimoni amb Maria d’Aimeric i d’Argençola signà habitualment Guerau de Peguera-Aimeric El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Adoptà una actitud contrària a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-02 i passà al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió El 1711 li fou concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III Participà en la resistència de Barcelona contra Felip V 1713-14, el govern del qual li confiscà els béns i li cremà el títol

Estudià a Roma L’any 1919 debutà a Viterbo amb I Puritani , de Bellini La gran extensió i bellesa de la seva veu el convertiren aviat en un dels primers tenors mundials El 1922 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i al Liceu de Barcelona amb Rigoletto , de Verdi Des d’aleshores actuà per tot el món i enregistrà discs El 1935 tornà al Liceu, i hi actuà habitualment fins el 1945 hi cantà encara sorprenentment el 1972 Casat amb la soprano valenciana Maria Ros, s’establí a Burjassot El 1975 cantà al Teatre Principal de València, en un homenatge que li fou tributat Escriví Voci…