Resultats de la cerca

Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocsflorals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença 1948, Camins 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, Serenors 1972 i Rams de claror 1974

Amant de la poesia i la història local, guanyà el seu primer premi literari el 1927, als JocsFlorals de Barcelona, a Sant Martí de Provençals El 1950, publicà el seu únic llibre en solitari, La terra de la fruita d’or , obra publicada íntegrament en català També recopilà fets sobre la història del seu poble, la Granada

Estudià filosofia i lletres i medicina i exercí la darrera professió a la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890 i El genio de la ciencia 1888 i fou autor de drames La estrella de la Rábida, La Pilarica i de l’assaig La novela moderna Obtingué la flor natural als JocsFlorals de Lo Rat Penat 1895

Participà en diversos JocsFlorals i conreà la poesia d’exaltació de temes i figures de tradició local Al Micalet de València A la conquesta de València per lo rei en Jaume primer d’Aragó, etc És també autor, entre d’altres, de l’extens poema èpic en deu cants Sant Vicent 1855, de caire religiós

Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Fou premiat als JocsFlorals de Barcelona de l’any 1912, com també en molts altres certàmens literaris de caràcter local A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes, i que inclouen traduccions de Musset, Heine, Tagore, Baumarch i d’altres

Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir Collaborà a La Renaixença i participà en els JocsFlorals de Barcelona És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball Lo teixidor , Lo jornaler , de la sarsuela en un acte Les bodes de can Bardissa 1887 i del quadre dramàtic Los consells del senyor Anton

Conreà la poesia religiosa en diàlegs i meditacions que denoten una influència de Ramon Llull, Juan de la Cruz i la patrística Comunió 1945, Cantada de Nadal 1947, Quaresma 1949 i Ciutat de Déu 1957, premi Ciutat de Barcelona 1955 Obtingué la viola d’or als JocsFlorals de Barcelona del 1974 amb Tres sonets d’ara

Farmacèutic de professió, de la seva producció destaquen Aportació rimada en homenatge a Verdaguer 1977, Clavellina nadalenca 1987 i Pinzellades bagenques 1990 Mantenidor de diversos jocsflorals, obtingué tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes Fou proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi 1990

Vida i obra Doctor en filologia catalana Collaborà en diverses publicacions “Tele-estel” 1966-70, La Vanguardia , Destino i Serra d’Or Fou redactor en cap del Diario de Barcelonal , on portà una pàgina setmanal dedicada als llibres catalans 1962-76 Primer director del diari Avui 1976-77, el tornà a dirigir entre el 1986 i el 1987 Cofundador del Centre Internacional de Premsa de Barcelona 1987 Fou un dels impulsors de la recuperació del català als mitjans de comunicació després de la dictadura franquista Des del 1980 fou secretari dels mantenidors dels JocsFlorals…

Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller,Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als JocsFlorals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc