Resultats de la cerca

De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula  Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i collaborà en la…

Llicenciat i doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou deixeble d’Alexandre Cirici Ha estat professor d’història de l’art contemporani i de teoria i tècniques de l’art de la Universitat de Girona Professor de gastronomia i direcció hotelera, i director del curs d’enologia de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2018 dimití aquest càrrec per un comentari a la xarxa contra un partit polític Imparteix o ha impartit cursos en aquesta i altres universitats dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, a l’Escola de…

Filla del dirigent marxista balaguerí Tomàs Pàmies Tingué una formació autodidàctica Fou dirigent de les  Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya  1937, escriví a  Juliol  i fundà, juntament amb altres companyes, l’Aliança Nacional de la Dona Jove 1937-39 Arran de la Guerra Civil, s’exilià a França, després a la República Dominicana, passant per Cuba, i, finalment s’establí a Mèxic En aquest país estudià periodisme a la Universidad Femenina, dirigida per la seva fundadora Adela Formoso de Obregón Santacilia Tornà a Europa 1947, i residí un any a Belgrad, on treballà a la ràdio Després…

Nascut en el si d’una família vinculada al món intellectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes , músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 Cançoner musical de Mallorca —, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà El 1958 inicià estudis de lletres…

Vida De família noble, els seus pares el van confiar acabat de néixer a la seva àvia paterna, que el tingué reclòs a la mansió familiar durant els sis primers anys de la seva vida Aquest fet va minar la seva salut i afavorí el seu caràcter melancòlic Establí els seus primers contactes amb la música a través de les cançons populars que sentia de la seva mainadera i els cants dels oficis religiosos En morir la seva àvia 1810, passà sota la custòdia dels pares, però aviat l’enviaren a Sant Petersburg 1817, a una escola privada reservada als fills de la noblesa Allà entrà en contacte amb la…

Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…

Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia 1243, sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València concordaren el tractat d’Almirra 1244 Rebellat el regne de Múrcia durant l’absència d’Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l’ajudà a sotmetre’l l’infant Alfons d’Aragó 1248 Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia Alfons X, ja rei de Castella 1252, continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l’Algarve 1253, al qual renuncià posteriorment També…

Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis escolapis de…

Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…

Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…