Resultats de la cerca

Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener del 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol del 1873 Posteriorment continuà 1874 essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid

El 1396 era conseller de Barcelona, i l’any següent fou escrivà de ració de Martí l’Humà Intervingué activament en la política al parlament català reunit a Tortosa 1410-12, durant l’interregne, fou elegit com a un dels 24 parlamentaris de la comissió executiva Durant el compromís de Casp fou designat pel Principat capità del castell de Casp Des del 1416 fou tresorer d’Alfons IV el Magnànim

Membre de l’Académie Française 1634 i protegit per Richelieu, intervingué activament en la tasca del Dictionnaire Es relacionà amb sant Francesc de Sales i assistí al saló de la marquesa de Rambouillet Fou autor d’unes Observations sobre la llengua que més endavant es convertiren en les famoses Remarques sur la langue française 1647, i d’una traducció, inacabada, de Quinte-Curce , completada i editada després de la seva mort

Pertanyent al cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil de 1936-39 La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español 1966-67, en dos volums

Inspector de manufactures a Lió, hi organitzà un club jacobí Més tard es féu girondí i fou ministre de l’interior 1792 Després del triomf jacobí fugí a Normandia, on se suïcidà en assabentar-se de l’execució, a mans dels jacobins, de la seva muller, Jeanne-Marie Roland de la Platière París 1754 — 1793, de nom de família Jeanne Manon Philipon, la qual havia collaborat activament amb ell

Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935

Fill de l’escriptor i erudit  Lluís Cebrian i Mezquita  i germà de l’escriptor  Santiago Cebrian i Ibor   Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial Fou un dels redactors de la Declaració Valencianista 1918 i 1932 Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir, i Mujeres célebres valencianas

Collaborà activament a la revista Ariel , publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 Amb Diari del captaire 1955 donà una visió personal de París Publicà també la novella La columna trencada 1958 Allunyat un temps de l’activitat literària, hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tots els temps 1983

De família humil, el 1785 es traslladà a París, on fou professor de literatura i participà activament en la Revolució Després dirigí a Perpinyà el Liceu de la Joventut i fundà l’Ateneu de la Llengua Francesa D’entre les seves obres hom pot destacar De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort 1796, Lettres académiques 1811-12, Cri du peuple français, etc També és autor de diverses poesies

Baró de Rodonyà i senyor de Puigpelat i Montferri Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1697 S'adherí a la causa austriacista i el rei arxiduc Carles III li conferí el comtat de Rodonyà Intervingué activament en la defensa de Barcelona 1713-14 Assistí a les deliberacions prèvies a la capitulació Confiscats els béns per les autoritats borbòniques, el 1715 fou acusat de conspirar i desterrat a Valladolid