Resultats de la cerca
Es mostren 579 resultats
Càlamis
Escultura
Escultor grec.
Treballà al Peloponès entre el 470 i el 445 aC Féu sobretot estàtues de bronze, i un Asclepi d’or i vori Les fonts n'esmenten una Aspàsia Afrodita als Propileus, una Atena Nike a l’Olímpia i un Zeus Ammó a Tebes Hom el considera un predecessor immediat de Policlet i el precursor de Fídies i un dels principals escultors de l’estil sever
Rafael Nadal i Lacaba
Filosofia
Metge i filòsof.
Estudià medicina a Cervera, on es doctorà 1804 el 1806 es llicencià en cirurgia Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d’una medicina empírica és important un d’aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a trastorns cerebrals
Niccolò Semitecolo
Pintura
Pintor italià actiu a Pàdua i Venècia entre el 1353 i el 1370.
Documentalment consta que el 1353 treballava a Venècia amb el seu pare, Donato Semitecolo Hom considera la seva primera obra la Coronació de la Mare de Déu 1341, Galleria Reale, Venècia Féu també sis plafons de la Libreria Capitolare de Pàdua amb la Trinitat, la Mare de Déu i quatre escenes de la vida de sant Sebastià, una de les quals datada del 1367
John Haden Badley
Educació
Educador anglès.
Estudià a l’escola de Rugby i al Trinity College de la Universitat de Cambridge, on es graduà en filosofia clàssica 1887 Collaborà amb Cecil Reddie a l' escola d'Abbotsholme i el 1893 fundà l’escola nova new school de Bedales Considerà molt important per a l’educació la influència de l’ambient Escriví Bedales, a pioneer School 1927, A School-master's testament 1937
Teodor Pròdrom
Gramàtica
Literatura
Gramàtic i escriptor bizantí.
Introductor de la llengua parlada a la literatura, sota noms diversos, hom el considera l’autor d’obres novellístiques Els amors de Rodant i Dosicle, La batalla de les rates i el gat , diàlegs imitats de Llucià i de moltes de les poesies anomenades poesies prodròmiques , sàtires interessants per llur realisme, per la llengua i com a testimoniatge viu dels costums bizantins de l’època
Semíramis
Història
Reina d’Assíria.
Muller de Šamši-Adad V , exercí la regència 809-806 aC durant la minoria del seu fill Adad-nirari III 809-782 aC Una llegenda, recollida pels autors clàssics, la fa muller de Ninos, li atribueix els famosos jardins penjants de Babilònia i la considera una gran guerrera, vençuda, però, a l’Índia després de quaranta-dos anys de regnat, deixà la corona al seu fill Ninia
Franz Ulrich Theodosius Aepinus
Física
Nom amb què és conegut Franz Ulrich Theodosius Hoch, físic alemany.
Estudià medicina, però l’abandonà i es doctorà en física el 1745 a Berlín, on ensenyà astronomia El 1757 s’establí a Sant Petersburg, on fou professor de física i membre de l’Acadèmia de Ciències És conegut per les seves troballes sobre electroestàtica i magnetisme, i hom el considera l’inventor del condensador elèctric i de l’electròfor La seva obra principal és Tentamen theoriae electricitatis et magnetismi 1759
Friedrich Eduard Beneke
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Professor a Berlín, Leipzig i Göttingen Fou influït per l’empirisme anglès, i considerà la psicologia com la ciència filosòfica fonamental tingué una influència considerable en psicologia i en pedagogia Escriví Erfahrungseelenlehre als Grundlage alles Wissens ‘Doctrina empírica de l’ànima com a fonament de tot saber’, 1820, Lehrbuch der Psychologie als Naturwissenschaft ‘Manual de psicologia com a ciència natural’, 1833 i Erziehungslehre ‘Teoria de l’educació’, 1835
Frantz Fanon
Psiquiatria
Política
Psiquiatre i politicòleg afroamericà.
Estudià medicina a París, i el 1952 començà d’exercir la psiquiatria a Algèria, on s’integrà al Front d’Alliberament Nacional FLN i fou collaborador del seu òrgan d’expressió Políticament, veié els camperols com una veritable força revolucionària en psiquiatria considerà el context social com a determinant de les neurosis Escriví, entre altres obres, Peau noire, masques blancs 1952 i Les damnés de la terre 1961
Pierre Charron
Filosofia
Filòsof i moralista francès.
Advocat i, després, sacerdot Fou amic i admirador de Montaigne La seva doctrina presenta una certa evolució, que va des de l’obra apologètica contra el calvinisme Trois vérités 1593 fins a l’obra filosòfica principal De la Sagesse 1601, on preconitza l’oposició a tot dogmatisme i a tot fanatisme Considera que la veritable saviesa, capaç de proporcionar la pau de l’esperit, es basa en l’escepticisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina