Resultats de la cerca

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya SAM del Centre Excursionista de Terrassa Obrí diverses vies per tot el món entre el 1960 i el 1980, entre les quals destaquen la via del Frare Gros, l’aresta del Bisbe i l’Anglada–Cerdà de Montserrat També obrí vies als Pirineus, al Pedraforca i al Cadí El 1966 coronà, amb Josep Manuel Anglada, l’esperó NW de la Cima Grande a les Dolomites Fou membre de l’Expedició Barcelona Hindu Kush 1969, de l’Operació Kenya amb el CM Barcelonès 1971, de l’Expedició Catalana a Grenlàndia 1973 i de l’Expedició…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Gràcia CEG Inicià la seva activitat excursionista a la dècada de 1960 amb sortides i escalades per les muntanyes properes a Barcelona i el Pirineu Oriental Durant els anys setanta consolidà la seva activitat i amb els anys ascendí els principals cims dels Pirineus i dels Alps Participà en expedicions a Grenlàndia Esquimo, 1985 i Alaska McKinley, 1995 El 1990 formà part del comitè organitzador de la final del Campionat del Món d’escalada esportiva a Barcelona Fou president de la Federació d’Entitats…

Treballa la performance en installacions com a directora, i també el vídeo i la fotografia Té una important obra poètica i política Tingué un rol actiu en el desenvolupament de la performance i l’art feminista, i, amb personatges ficticis, potencià l’autobiografia com a forma narrativa no convencional Un dels seus treballs més coneguts és 100 Boots , una sèrie de postals en blanc i negre on desenvolupa de forma narrativa un itinerari de 100 botes en diversos llocs i situacions diferents També ha treballat amb un punt d’humor subversiu i una forta càrrega irònica The Golden Death 2001 és una…

Vida Adquirí els primers coneixements musicals del seu pare, Miquel Planàs i Mora, compositor i mestre de capella, i amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Formà part com a violoncellista del Quartet Renaixement, fundat i dirigit per Eduard Toldrà Amb aquesta formació oferí concerts a París, Berlín i Viena Compositor de diverses obres corals i instrumentals, compongué, entre el 1920 i el 1930, setanta-dues obres per a orquestrina i veu que esdevingueren molt populars També és autor de quaranta sardanes, entre les quals cal destacar les…

El 1786 s’incorporà com a tenor principal a la companyia dirigida per E Schikaneder, amb la qual s’installà a Viena a partir del 1789 La seva veu, que fou molt lloada per L Mozart, donà vida al personatge de Tamino en l’estrena de La flauta màgica La relació de Schack amb WA Mozart no fou tan sols professional, i, juntament amb alguns membres de l’esmentada companyia operística, formà part del cercle d’amistats que acompanyaren el músic salzburguès en la darrera etapa de la seva vida Compongué més d’una vintena de singspiele , entre els quals cal destacar Der dumme Gärtner aus dem Gebürge…

Fill de Joaquim Palmada i Butinyà, de qui rebé gran part de la formació musical, l’any 1906 ingressà en la cobla Els Juncans com a flabiolaire, i entre el 1909 i el 1917 compongué les primeres sardanes Posteriorment decantà els seus estudis cap al dret administratiu i les ciències exactes, i fou interventor de l’administració local, a les Borges Blanques i a Banyoles Es destacà per la seva tasca en l’àmbit folklòric local, restablint tradicions com el Ball del tortell i el Ball d’Esponellà , així com en l’arranjament de ballets per a cobla Fou també organitzador dels certàmens per a la…

El 1941 competí amb el Club Ciclista Colomenc El 1945 s’imposà en les proves del Club Ciclista Gràcia i l’Sport Ciclista Català, i el 1947 es proclamà campió d’Espanya d’independents i subcampió estatal de muntanya El 1948 debutà en la màxima categoria i jugà en els equips professionals Torpalo 1952-53, Splendid 1954-55 i Ignis 1956-57 Guanyà el Trofeu Jaumandreu 1948, 1950, el Campionat de Terrassa 1949, el Trofeu Masferrer 1950, 1956, 1957, el Campionat de Catalunya 1950, 1952, 1953, el Gran Premi Sant Joan d’Eibar 1950, el Circuit Urbà d’Eibar 1952, el Gran Premi Sniace 1952, el Circuit…

Llicenciat 1992 en ciències de l’educació per la UIB Especialment dedicat a la literatura infantil i juvenil, és autor de les narracions El raïm del sol i de la lluna 1983, premi Guillem Cifre de Colonya 1982, Plagueta d’ales 1984, El secret de la fulla d’alzina 1985, La bella ventura 1986, premi de la Generalitat de Catalunya, Les ales roges 1988, premi Josep M Folch i Torres 1987, El corsari 1988, Un ermità i un gegant 1989, Eh, vellmarí 1991, L última por 1992, Contraban 1995, N’Anna i el vern 1998, Les muntanyes de foc 2000, premi Joaquim Ruyra 1999, El camí del far 2000,…

Criat entre les muntanyes del Berguedà, passà una infància complicada Treballà a la zona minera de Fígols i, com a militant de la CNT, participà activament en la insurrecció anarquista de l’Alt Llobregat 1932, motiu pel qual fou empresonat a Manresa i Barcelona Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, s’integrà a la Columna de Ferro de la 153a Brigada Mixta Amb la derrota, s’exilià a França, essent reclòs en els camps de Sant Cebrià i Argelers A partir del 1944 s’incorporà a la Resistència essent conegut com el capità Raimon Llaugí Pons distingint-se en el sabotatge de vies de comunicació i…

Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb J Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle J Marraco i D Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de la mateixa ciutat Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l' Antología Orgánica Práctica de P N Otaño i en les publicades a París per l’Abbé J Joubert Com a compositor conreà tots els gèneres i les…