Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de Madrid en dret 1948 i en ciències econòmiques 1956 Catedràtic d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Valladolid 1956-58, i posteriorment d’hisenda pública i dret fiscal de la Universitat Complutense de Madrid 1958-78, i d’economia aplicada de la Universitat Nacional d’Educació a Distancia UNED 1978-90, simultàniament a la carrera acadèmica desenvolupà una intensa activitat en institucions dedicades a les finances públiques i feu una breu però fonamental aportació a la política espanyola els darrers anys del franquisme i a l’inici de la…

Es llicencià a la Universitat de Washington el 1971 i el mateix any realitzà estudis a Roma i, posteriorment, a l’Architectural Association de Londres, el 1976, any a partir del qual establí el seu propi despatx a Nova York Desenvolupà una tasca docent en diverses universitats, entre d’altres la de Columbia, des del 1981 Tal com expressa en el seu manifest Anchoring 1989, la seva obra tracta d’aprofitar les oportunitats que ofereix la situació i el lloc concret de cada projecte, a partir de la generació de diagrames conceptuals que possibiliten que la forma esdevingui específica, prescindint…

Fill de l’antic president de Colòmbia, Misael Pastrana Borrero, es llicencià en dret al Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario de Bogotà Posteriorment, realitzà cursos de postgrau a la Universitat de Harvard EUA Inicià la seva carrera com a periodista el 1978, any en què fundà la revista Guión , de la qual fou director L’any 1979 creà el Noticiero TV Hoy , que dirigí fins el 1987 El 1988 fou escollit alcalde de la ciutat de Bogotà L’any 1989 fou membre del comitè executiu de la IULA International Union of Local Authorities Fou assessor de la Universitat de les Nacions Unides UNU a Tòquio…

Arribà amb la seva família a Barcelona el 1967 i el 1982 fundà el projecte Radio Taxi, que amb el temps esdevingué un potent grup empresarial L’actual Grup Tele Taxi, del qual és president i propietari, s’ha introduït també en el nou sector de la televisió digital terrestre a través d’un canal propi, Tele Taxi TV Profundament arrelat a Santa Coloma de Gramenet, la seva fórmula radiofònica, que combina el format magazín amb l’entreteniment musical, reeixí àmpliament en els ciutadans catalans d’origen andalús des dels seus inicis Organitzador de multitudinaris esdeveniments musicals al barri…

Agricultor d’ofici, alcalde del Campell i conseller de cultura de la Llitera, és un dels escriptors importants en llengua catalana a la Franja de Ponent Narrador, sobretot, és autor, també de l’obra de teatre Hereus de la casa cremada 1997 i, entre les seves novelles i reculls de contes, destaquen L’home de França 1986, Bo per a contar 1988, Guardeu-vos de la nit del cel encès 1991, La flor del ram 1995, Terra Verge 2000 i Estimàvem Celentano 2003

Vida i obra Llicenciat en filologia catalana i professor Inicià la seva trajectòria com a poeta a Histèria de morts 1976 i seguí amb  Entreparèntesis 1978 El 1984 publicà Ni amb ara prou , un poema llarg en dues parts, que inaugura un dels eixos temàtics de la seva obra les disquisicions entorn de la llengua i les seves possibilitats d’expressar la realitat El volum d’obra reunida, Moment 1982-1986 , publicat el 1995, tanca el període d’aprenentatge del poeta L’any 1999, amb l’edició de dues obres complementàries, Quadern de bosc premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1998 i Quadern de port viola d’…

Membre del Centre Excursionista de Tarragona i del Centre Excursionista de Catalunya, té una llarga trajectòria en expedicions a les principals serralades d’arreu del món i ha estat protagonista de destacades ascensions per a l’alpinisme català Les primeres expedicions el dugueren a escalar a Kenya 1974, als Andes de Bolívia 1978 i a l’Ahaggar algerià 1979 i 1980 L’any 1982 formà part de la primera expedició catalana a l’Everest i el 1984, Òscar Cadiach i Jordi Magriñà foren els primers catalans a coronar el Nanga Parbat, cim que també fou el seu primer vuit mil El 25 d’agost de 1985,…

Actuà, entre d’altres, a La vocce di la luna 1989, de FFellini Ha dirigit Tu mi turbi 1983, Non ci resta che piangere 1984, Il piccolo diavolo 1988, Johnny Stecchino 1991, Il mostro 1994, La vita è bella 1998, premiada a Canes i amb dos Oscar, Pinnocchio 2002 i La tigre e la neve 2005

El 1890 succeí el seu pare en la direcció de l’empresa paperera familiar, fundada el 1698 i una de les primeres del sector a Catalunya, la qual en 1903-04 modernitzà a fons Motivat per inquietuds culturals i polítiques, collaborà, entre d’altres, en el finançament de la construcció del Palau de la Música Catalana 1904 i altres edificis i de centres educatius escola Politècnicum de Barcelona, 1920, Escoles, 1930 Fou essencial el seu suport a l’Associació Obrera de Concerts 1926-39, dirigida per Pau Casals Regidor de cultura per la Lliga Regionalista el 1922, aquest mateix any fou un dels…

Compagina diversos oficis, entre els quals el de cuiner, amb l’escriptura Collabora en la premsa gironina, on signa amb el pseudònim Nif , i treballa de guionista en documentals televisius Bàsicament dedicat a la narrativa, és autor dels relats  Carn a les bèsties  1991, premi Documenta,  Ruleta dolça  1994 i  No era la meva lletra  1999, i de les novelles  L’agulla de plata  1997,  L’escala de Richter  2001, premi Carlemany, Matèria fràgil  2002, premi Prudenci Bertrana i Cavaller de fortuna 2006 És autor, també, de l’obra teatral Klaus i Mortimer i de llibres sobre les comarques gironines,…