Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Cristòfor de Virués
© Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Poeta, dramaturg i militar.
Vida i obra Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L Vives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1586 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Féu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià…
Gilberto Gil
Música
Política
Nom amb el qual és conegut el músic i polític brasiler Gilberto Passos Gil Moreira.
Durant la seva joventut aprengué a tocar diversos instruments, i més tard adoptà principalment la guitarra Els anys cinquanta formà el seu primer grup, i el 1963 conegué Caetano Veloso , amb el qual collaborà i juntament amb ell fou pioner de l’estil anomenat tropicalismo Es graduà el 1964 en administració d’empreses a Bahia, i posteriorment treballà alguns anys en publicitat El 1965 enregistrà el seu primer disc, Louvaçao , que obtingué un gran èxit A causa de les lletres de les seves cançons, el 1969 el govern militar brasiler empresonà Gil i Veloso uns quants mesos Posteriorment anà a…
Agustina Bessa-Luís
Literatura
Nom amb què signava l’escriptora portuguesa Maria Agustina Ferreira Teixeira Bessa.
El 1948 publicà la primera novella, Mundo fechado , el primer d’una cinquantena de títols en aquest gènere que la convertiren en un dels noms més importants de la literatura portuguesa contemporània Amb la segona, A sibila 1954, una reelaboració surreal d’hàbits familiars i costums populars, guanyà el premi Eça de Queirós i obtingué el reconeixement de la crítica i del gran públic Influïda pel neoromanticisme, l’expressionisme de l’absurd, Kafka i Proust, la seva narrativa s’allunya del realisme social predominant durant bona part de la segona meitat del segle XX Altres novelles són Ternos…
Jair Bolsonaro
Câmara dos Deputados
Política
Polític brasiler.
El 1977 es graduà a l’Academia Militar das Agulhas Negras Dins l’exèrcit, arribà al grau de capità El 1986 encapçalà una protesta contra els baixos sous dels oficials Tot i ser castigat, aquesta acció li valgué una notable popularitat Dos anys després passà a la reserva, i fou elegit regidor de Rio de Janeiro pel Partit Democratacristià Diputat federal el 1990, hi fou reelegit en les sis convocatòries següents 1995, 1999, 2003, 2007 i 2011 Canvià diverses vegades l’afiliació política el 1993 passà al Partit Progressista i, posteriorment, al successor d’aquest, el Partit Progressista Brasiler…
Mário Soares
© Comissió Europea
Política
Polític portuguès.
Fill d’un antic ministre republicà, es graduà en filosofia i en història 1951 i en dret 1957 a la Universitat de Lisboa, on s’inicià en l’activisme polític contra la dictadura salazarista Establí un despatx d’advocats des d’on defensà polítics de l’oposició condemnats pel règim Proper en un principi al Partido Comunista, del qual fou tanmateix apartat, el 1956 fundà la Resistência Republicana e Socialista, integrada posteriorment en la plataforma d’oposició d’esquerres no comunista Acção Socialista Portuguesa 1963, que encapçalà Feu costat a candidatures d’oposició, entre d’altres, la del…
Emma Cohen
Cinematografia
Actriu i escriptora.
Vida Filla de l’economista i tinent alcalde de Barcelona, Lluc Beltran i Flórez, cursà estudis de dret mentre es formava com a actriu a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i actuava en el Teatre Espanyol Universitari o en el grup de l’Institut Nord-americà, amb Mario Gas i Carles Velat Marxà a París durant el maig del 1968 feu dos curts en cooperativa i teatre experimental Substituí Serena Vergano com a Charlotte Corday a Marat-Sade , dirigida per Adolfo Marsillach, i Gemma Cuervo en la sartriana Porta tancada Amb el nom d’Emma Silva o Emma Peiró, Carles Duran l’escollí per a interpretar un…
Miquel Oliva i Prat
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Vida i obra Durant els seus anys de vida activa estudià des de la prehistòria fins a l’època moderna Tanmateix, el seu nom es lliga a les excavacions de l’ oppidum indiget del puig de Sant Andreu Ullastret, Baix Empordà Entrà en el món de l’arqueologia de la mà de Francesc Riuró, i durant molts anys collaborà amb L Pericot i M Almagro Fou conservador i, més tard, director del Museu Arqueològic de Girona, director del Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació i delegat provincial de Belles Arts La seva tasca en la protecció del patrimoni monumental d’aquestes terres s’…
Carlos Antonio de Pádua Chávez y Ramírez
Música
Compositor mexicà.
Vida Iniciat en la música per un germà més gran, el seu primer mestre fora de l’àmbit familiar fou A Parra i posteriorment fou deixeble de M Ponce i PL Ogazón Tot i que la seva formació fou essencialment la d’un pianista, també s’interessà per la composició Un altre element que despertà el seu interès fou la música indígena, molts elements de la qual introduí en les seves composicions Aquest és el cas, per exemple, del ballet El fuego nuevo 1921, que li proporcionà prestigi dins de l’ambient artístic i polític del Mèxic d’aquell moment i contribuí notablement a projectar la seva carrera com a…
Jofre de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre VII).
Fill i successor del vescomte Dalmau VIII Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire 1454 Hagué de defensar Peralada i Roses d’un atac del sacramental de Castelló d’Empúries 1456 i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l’exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca En esclatar la guerra civil, malgrat l’actitud reialista dels…
Jakob Arcadelt
Música
Compositor francoflamenc.
Vida Tot i que d’origen incert, francès o flamenc, passà la major part de la seva vida a Itàlia, on es trobava ja el 1530 Possiblement estudià amb Josquin Des Prés i, amb tota probabilitat, en la seva joventut es relacionà amb el cercle de Philippe Verdelot Treballà principalment a Florència, Venècia i Roma Segurament deixà Florència després de l’assassinat del duc Alessandro de Mèdici, el 1537 Durant l’etapa veneciana establí contacte amb Adriaan Willaert i s’inicià en la composició de madrigals El 1539 l’editor Antonio Gardano li publicà quatre llibres de madrigals Amb el temps, Arcadelt es…