Resultats de la cerca

Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963

Considerat un dels més provocatius directors del cinema independent nord-americà, protagonitzà el curtmetratge Schatt's Last Shot 1985, abans de debutar en el llargmetratge amb Fear, Anxiety & Depression 1989, una pellícula de baix pressupost en què ja donà mostres de la seva pessimista visió del món Molt més èxit obtingué amb Welcome to the Dollhouse 1995 i, sobretot, amb Happiness 1998, sarcàstica i àcida comèdia coral Storytelling 2001 i Pallindromes 2004 són mostra també de la seva capacitat crítica i revulsiva

Treballà com a funcionari mentre es dedicava al teatre d’afeccionats El 1962 obtingué el seu primer èxit amb Stephen D 1962, cosa que li permeté emigrar a Londres, on s’establí com a dramaturg i autor de guions televisius Autor molt prolífic, hom pot esmentar les obres The Patrick Pearse Motel 1971, Da 1973, guardonat amb un premi Tony, Dublin by Summer 1974 i Time Was 1976 Moltes de les seves obres tenen com a tema els seus conterranis, als quals fa blanc d’una àcida crítica

Bé que inicià estudis de periodisme i dret, es dedicà al periodisme, professió que li permeté accedir al cinema, on s’inicià com a guionista Amb l’ascens del nazisme, el seu origen jueu el forçà a fugir primer a París, on dirigí el seu primer film, Mauvaise graine 1934, i poc després als Estats Units Establert a Hollywood, es dedicà a l’escriptura de guions, entre els quals hi ha  Ninotchka 1939, d’Ernst Lubitsch i Ball of Fire 1941, de Howard Hawks, i hi debutà com a director el 1943 amb Five Graves to Cairo En una primera època donà una visió àcida i pessimista de la vida, en…

Vida Abandonà les carreres de ciències econòmiques i dret a Barcelona, i entrà en el món cinematogràfic a final de la dècada del 1960, muntant cineclubs i exercint diverses comeses en curts de Francesc Bellmunt, Ramon Font, Pere Balsach, Segismon Molist i Ferran Alberich, en les productores Vértigo, Pac Films i Films de Lluna, que fundà el 1974 Com a realitzador debutà dirigint un episodi del llarg Pastel de sangre 1971 al costat de Jaime Chávarri, F Bellmunt i Emilio Martínez-Lázaro, al qual seguiren els documentals L’humor 1978 i Els naturistes 1981 D’altra banda, com a director de curts d’…

Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors,  Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la…

Vida Les seves composicions simfòniques, que establiren una estètica tendent vers el colossalisme d’estructures i desenvoluparen les especulacions tonals wagnerianes, representen un dels punts culminants del simfonisme de la segona meitat del segle XIX La seva figura, dominada per un caràcter introvertit i tímid, fou objecte d’enceses polèmiques obertes pel musicògraf austríac Eduard Hanslick, el qual el contraposà al model de Johannes Brahms Fill gran d’un mestre d’escola i organista, Bruckner prengué les primeres lliçons de música del seu pare A deu anys ja tocava l’orgue i assistia, de…

Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…

Els anys de joventut Inicià els estudis amb el seu pare, però aquest de seguida el confià a Pavel Križ-kovský, que havia estat alumne seu i era mestre de cor al convent dels agustins de Brno El jove Janácek fou becari en aquesta institució, d’on sortí diplomat a divuit anys, després d’haver ocupat el lloc de Križkovský quan aquest fou traslladat a Olomouc La societat coral Svatopluk, cor d’homes fundat el 1868, el posà al capdavant del grup el 1873, i per a aquest conjunt coral escriví, sota la influència del seu mestre, les primeres peces, que seguien models populars L’any següent, per tal…