Resultats de la cerca

Féu la carrera militar i participà en les guerres de successió de Polònia 1733-39 i d’Àustria 1740-48, però, decebut, es retirà 1745 i visqué pobrament a París dedicat a la reflexió En la seva Introduction à la connaissance de l’esprit humain, suivie de réflexions et de maximes 1746 creu en la capacitat humana per al bé, en el valor de les emocions i en l’exaltació de l’acció avançant-se a Rousseau i a Stendhal Lector àvid de Sèneca i de Plutarc des de jove, en valorà l’ideal de l’esforç aristocràtic i heroic Donà una gran importància a la intuïció i als sentiments, tant com a la…

Essent diaca, Bonifaci II el designà per a succeir-lo 532, bé que l’elecció recaigué en Joan II, i després en Agapit I, amb el qual anà a Constantinoble 536 a demanar a Justinià I la reconquesta d’Itàlia, sotmesa als gots Mort el papa a Constantinoble 536, es féu garantir la successió per l’emperadriu Teodora Mentrestant, a Roma, el got Teodat havia fet elegir Silveri Quan Vigili tornà a Roma féu deposar el papa Silveri per Belisari 537 i es féu elegir papa Àvid i ambiciós, feble i violent alhora, féu un trist paper en la qüestió dels Tres Capítols en signà amb reserves la…

Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però, presentar-se davant…

Vida Fill d’un ministre calvinista, començà a compondre ben aviat, quan només havia rebut lliçons de Joseph Lauber, que l’instruí en les disciplines de piano, harmonia i composició Pel que sembla, una audició de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, l’incità a voler esdevenir compositor, encara que en un primer moment estudià també física i matemàtiques Tot i que mai no assistí al conservatori, el talent musical de Martin fou inqüestionable, com ho demostren algunes de les seves primeres obres Suite per a orquestra 1913 o la Symphonie burlesque sur des thèmes savoyards 1915 Molt influït…

Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…