Resultats de la cerca

Professor a Cambridge 1911-39 i director de la revista Mind en 1921-47, s’alineà amb el corrent dels crítics de l’idealisme, entre els quals Bertrand Russell i LWittgenstein, amb els quals posà els fonaments de la filosofia analítica, posició reflectida en els articles com The Nature of Judgement 1899 i The Refutation of Idealism 1903, que posteriorment recollí en els Philosophical Studies 1922 Tractà àmpliament de problemes ètics, que abordà des de la perspectiva de l’anàlisi lingüística, i arribà a la conclusió que el terme ‘bo’ i els seus derivats i sinònims que fonamenten els…

Professor a Bonn, Breslau i Munic, la seva filosofia postula la psicologia com a base d’una reflexió filosòfica, bé que darrerament es decantà per la fenomenologia husserliana Escriví Die ethischen Grundfragen ‘Problemes ètics fonamentals’, 1902 i Leitfaden der Psychologie ‘Fil conductor de la psicologia’, 1903

Després d’una primera etapa d’influència ibseniana, aprofundí l’estudi psicològic de l’home, com en Judasz z Kariotu 1913 i Kajus Cesar Kaligula 1917 Excellí sobretot en els drames rurals i en l’anàlisi de problemes ètics cristians, com pecat, consciència, remordiment En aquest sentit cal destacar Niespodzianka ‘La sorpresa’, 1929, Przeprowadzka ‘La mudança’, 1930 i U mety ‘En la meta’, 1932

Els seus contes en publicà el primer recull el 1906 palesen un cert esperit pessimista i un gust pels elements exòtics Hom el considera un continuador de MLérmontov i AČekhov Emigrat a París 1924, en la seva obra posterior dominaren els elements ètics i religiosos, com en Zolotoj uzor ‘La randa d’or’, 1926 i Dom v Passy ‘La casa de Passy’, 1935 És autor de diverses biografies literàries, i traduí en vers al rus la Divina Comèdia de Dant

Fou un creador de visió contemplativa i d’índole poètica, amb un domini segur de la forma Collocà al centre de les seves obres dilemes psicològics i ètics Amb el seu film Sodrásban ‘Arrossegat pel corrent’, 1963 fou un dels iniciadors de la conjuntura favorable del cinema hongarès dels anys seixanta Altres obres importants Zöldár ‘Els anys verds’, 1964, Magasiskola ‘Els falcons’, 1969, premi del jurat del Festival de Canes, Holt vidék ‘Paisatge mort’, 1971, Legato 1978, Cserepek ‘Bocins’, 1980 i Orfeusz és Eurüdiké 1985

Vida i obra És autor de set poesies de caràcter amorós conservades al manuscrit espanyol 225 de la Bibliothèque Nationale de París, clarament escrites en català oriental, que giren entorn de dos pols temàtics la laudatio de la dama i la reflexió sobre la naturalesa de l’amor i sobre els aspectes psicològics i ètics de l’enamorament Aquestes composicions configuren un breu cançoner que es presenta amb un cert aire de cicle poètic i amb clares influències de Jordi de ↑ Sant Jordi i d’ Ausiàs ↑ Marc Bibliografia Riquer, M de i Badia, L 1986 Vegeu bibliografia

Fill d’un centurió, estudià jurisprudència i filosofia L’influx de l’estoïcisme el menyspreu de la moral pagana i l’admiració pels màrtirs feren que es convertís al cristianisme ~190, que defensà en els seus escrits apologètics contra pagans i heretges Ad martyres, Ad nationes, Apologeticus, De spectaculis, De oratione, De poenitentia, De praescriptione haereticorum, Adversus valentinianos, Adversus Marcionem , etc El rigorisme i les preocupacions escatològiques el decantaren vers el montanisme 207, del qual són exponent De corona militis, De ieiunio, De monogamia, De resurrectione carnis,…

Membre de les Joventuts Hitlerianes en l’adolescència, el 1943 abandonà els estudis de dret a la Universitat de Munic per allistar-se a la Wehrmacht i evitar ser destinat a les SS Combaté al front italià, on fou ferit El 1946 reprengué els estudis de dret, i es graduà el 1948 per la Universitat de Marburg Doctorat el 1950, treballà per als serveis jurídics del land de Baviera El 1950 ingressà al Partit Socialdemòcrata  SPD Alcalde de Munic 1960-72, obtingué una gran popularitat en aquest càrrec, i transformà a fons la ciutat per als Jocs Olímpics del 1972 Aquest any encapçalà la candidatura…

Doctorada a la Universitat de Barcelona el 1975, ha estat professora de filosofia des del 1972, catedràtica d’ètica des del 1986 i vicerectora del 1990 al 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Del 1993 al 1996 fou senadora independent pel PSC-PSOE i presidí la comissió de continguts televisius del Senat Ha estat presidenta de la Fundación Alternativas de Madrid 1993-96 i, posteriorment, de la Fundació Víctor Grífols i Lucas de Barcelona 1998 i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya 2001 Ha estat membre de comitès ètics de diverses institucions sanitàries És…

Graduat per la Universitat de Brandeis 1975 i doctorat per la Universitat d’Oxford 1981, des del 1980 és professor a la Universitat de Harvard, des d’on la seva activitat docent ha obtingut un gran ressò a través de la confrontació dels grans dilemes ètics de la història de la filosofia amb qüestions actuals com ara la democràcia, el capitalisme, l’enginyeria genètica, la corrupció, la immigració, la violència contra les dones i molts altres Professor convidat a les universitats d’Oxford i a la Sorbona, la seva influència depassa l’àmbit acadèmic i s’ha introduït en els mitjans…