Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Sergej Ivanovič Vavilov
Física
Físic rus.
Feu recerques importants en òptica, especialment sobre els fenòmens luminescents, fisiologia òptica, els colors, etc, i també en fonts de llum freda mitjançant radiacions ultraviolades Rebé dues vegades l’orde de Lenin de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el premi Stalin 1942
David Brewster
Física
Físic escocès.
Professor de física a Edimburg, s’interessà especialment per l’òptica Els seus principals treballs tracten de l’absorció de la llum, de l’òptica metàllica i de la polarització Estudià la difracció de la llum 1799 i formulà la regla sobre la polarització total de la llum reflectida llei de Brewster Inventà un polarímetre i fou el primer a emprar el sodi com a productor de llum monocromàtica Determinà l’anomenat punt de Brewster, un dels tres punts del vertical que passa pel Sol, per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i…
Theodor W. Hänsch
© University of Munich
Física
Físic alemany.
El 1969 es doctorà en física a la Universitat de Heidelberg En 1972-86 treballà a la Universitat de Stanford Califòrnia, EUA Des del 1986 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica i professor de física experimental i espectroscòpia làser de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic El 2005 rebé el premi Nobel de física compartit amb Roy Glauber i John Hall pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, especialment el rastreig òptic de freqüència
Jean Cabannes
Física
Físic occità, professor i director, a la Sorbona, del laboratori d’investigacions físiques.
Treballà sobre les aplicacions de l’òptica electrònica a la determinació de les estructures moleculars i sobre l' efecte electroòptic de Kerr És autor de La diffusion moléculaire de la lumière 1929
Frederik Zernike
© Fototeca.cat
Física
Físic neerlandès.
Fou professor a Groningen Féu investigacions en òptica, i ideà el microscopi de contrast de fases, per la qual cosa el 1953 rebé el premi Nobel de física Fou membre de la Royal Society
Bartomeo Manfredi
Pintura
Pintor italià, inscrit dins el corrent caravaggesc.
Imità les escenes de gènere de MMda Caravaggio dins l’òptica formal, però la manca de contingut l’allunyà del mestre Obres Bacus Galleria Nazionale d’Arte Antica, Roma i Bonaventura Palazzo Pitti, Florència
August Beer
Física
Físic alemany graduat a la Universitat de Bonn, d’on fou posteriorment professor.
Estudià els fenòmens òptics i establí la llei que porta el seu nom Escriví Einleitung in die höhere Optik ‘Introducció a l’òptica superior’, 1854 i Grundriss des photometrischen Kalkulus ‘Compendi de càlculs fotomètrics’, 1854
Paul Karl Ludwig Drude
Física
Físic alemany.
Estudià a Göttingen, Friburg i Berlín, i fou professor a Leipzig, Giessen i Berlín Investigà especialment en òptica i desenvolupà la teoria electrònica dels metalls Publicà Physik des Äthers 1894 i Lehrbuch der Optik 1900
Ernest Masson Anderson
Geologia
Geòleg escocès.
Proposà explicacions de la dinàmica de les falles, de les intrusions ígnies, de l’alineació dels esquists i del vulcanisme Donà una primera explicació sobre les línies de Becke important mètode de l’òptica mineral
Peter Zoller
Física
Físic austríac.
Especialitzat en física atòmica, i òptica i computació quàntiques, es doctorà a la Universitat d’Innsbruck i posteriorment feu recerca als Estats Units d’Amèrica Ha estat professor visitant al JILA de la Universitat de Colorado, Auckland Nova Zelanda, Orsay França, Harvard EUA i Pequín Xina, entre d’altres Actualment és catedràtic a l’Institut de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Per la seva recerca, principalment amb relació a la computació quàntica i la construcció d’un ordinador quàntic, ha rebut nombroses distincions, entre les quals destaquen els premis…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina