Resultats de la cerca

Professà a València 1580, on encara pogué aprofitar-se de l’escola espiritual missionera de Lluís Bertran Ensenyà filosofia i teologia a Oriola El 1595 passà a Nova Espanya a Oaxaca exercí també la càtedra El 1597 obtingué de passar a les Filipines, on treballà a la província de Cagayan

Filla de mare swazi i pare xhosa, començà a cantar d’infant, i es professionalitzà a mitjan anys cinquanta A finals d’aquesta dècada formà el seu propi grup, The Skylarks El 1959 amb els Manhattan Brothers, fou solista en el musical King Kong, que assolí un gran èxit El 1959 viatjà a l’estranger i, arran de la seva participació en el documental Come Back Africa 1960, que denunciava l’ apartheid , li fou impedit el retorn a Sud-àfrica Ajudada per Harry Belafonte, amb el qual actuà diverses vegades i guanyà un premi Grammy pel disc An Evening with Belafonte/Makeba el 1965, inicià una carrera d’…

Estudià dansa a Barcelona amb Antoni Biosca Tingué èxits a París, Amèrica i Londres 1855 amb Manuela Perea, ‘La Nena’ Amb ella fou primer ballarí al Liceu 1859-60, amb gran èxit Actuà a Madrid i a Itàlia i assolí nous èxits al Liceu 1865, 1868-69 Retirat del ballet, fou escenògraf de les comèdies de màgia populars cap al 1870, com La redoma encantada i La pata de cabra , i coreògraf dels ballets d’òperes al Liceu, sovint en collaboració amb l’escenògraf Soler i Rovirosa El 1881 assolí un gran èxit amb el ballet Corinda , de NManent Fou director del cos de ball del Teatro Real, de…

Conreà també l’assaig i la crítica Llicenciat en dret Viatjà per diversos països europeus, els EUA i l’Argentina Fou membre de l’Academia Española 1918 i ambaixador de la República a Londres La seva obra poètica, inicialment amb trets modernistes La paz del sendero , 1904, esdevé ideològica i conceptual amb El sendero innumerable 1916 i El sendero andante 1921 Les primeres novelles són realistes, plenes d’escepticisme i pessimisme Són remarcables Tinieblas en las cumbres 1907, AMDG 1910, La pata de la raposa 1912 i Troteras y danzaderas 1913, totes amb elements autobiogràfics…

Germà de Josep Ribera i Miró , fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida Dirigí el Teatre Principal de Barcelona 1873-76, el Gran Teatre del Liceu 1876-77 i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu Actuà com a organista a l’Albi És autor, entre d’altres, d’un Rèquiem , una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana , estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L’Esparver 1883, a partir un text de Feliu i Codina També escriví les obres…

Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la Segona Guerra…

Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…