Resultats de la cerca

Fill de Bernat d’Alió o de Llo i d’Estefania de So, fou casat amb Esclaramonda, germana del comte de Foix, s’adherí al catarisme i, denunciat per Hug de Fenollet, fou cremat viu a Perpinyà

Estudià piano amb Carles G Vidiella, i composició amb Anselm Barba, Antoni Nicolau i Felip Pedrell Fou un dels pioners de la música catalana dins del moviment cultural de la Renaixença, juntament amb altres personalitats com Lluís Millet i Amadeu Vives Les seves Sis melodies per a cant i piano 1887 representen un dels primers exemples de lied català, juntament amb el cicle La Primavera 1880 de Felip Pedrell, autor del pròleg d’aquesta obra d’Alió Durant el mateix any publicà també un recull titulat Cinc cançons per a cant i piano En aquestes composicions Alió posà música a poemes d’Àngel…

Vida S’inicià en el món de la dansa, però un accident feu que hagués d’abandonar la carrera de ballarina Conscient de les limitacions físiques de la seva filla, la seva mare la introduí en el món del cant, i inicià els estudis musicals a Buenos Aires amb A Wolken Posteriorment estudià a Roma amb E Ghibaudo, a París amb P Bernac i a Barcelona amb Conxita Badia i Dolors Frau L’any 1965 guanyà el premi a la millor mezzosoprano del Concurs Internacional de París Es distingí per les seves interpretacions en el camp de l’òpera clàssica i, sobretot, en el gènere de l’oratori Amb el seu marit, el…

Estudià al Conservatori del Liceu i amplià la seva formació a París Destaca particularment per la seva gran tasca com a harmonitzador de més de 200 cançons tradicionals catalanes, repertori que ha conegut una gran difusió Ha treballat especialment el repertori vocal, en particular amb la seva dona, la mezzosoprano Myriam Alió També és autor de música de cambra i de les òperes El príncipe y el paraíso , Violeta , Las hijas de Bernarda Alba , María Estuardo i Orfeo y Eurídice Com a pianista acompanyà sovint, en recitals per tot el món, la soprano Victòria dels Àngels

Vida Fou alumne de CG Vidiella, amb qui estudià piano, i d’A Barba i F Alió El 1888 fundà l’Associació Musical de Barcelona, per a la difusió de la música simfònica en una Barcelona mancada llavors de temporades de concerts simfònics estables, llevat dels cicles de quaresma Exercí també la crítica musical Cap al final de segle marxà de Barcelona, passà per París i s’establí finalment a Cuba, al Vedado, on desenvolupà la seva activitat com a professor i dinamitzador de l’associacionisme musical Compongué obres de tipus religiós, peces per a cant i piano, obres de saló i un drama…

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé els primers coneixements musicals Fou organista i mestre de capella de la catedral de Barcelona i també de l’església de Santa Anna Fou un gran admirador dels grans compositors alemanys, sobretot de R Wagner, per la qual cosa viatjà fins a Bayreuth i assistí a l’estrena de Parsifal Organitzà concerts i ell mateix tocà l’harmònium al Teatre Novetats i a l’Ateneu Barcelonès Entre els seus deixebles destaquen I Albéniz, F Alió i A Noguera Compongué sobretot música religiosa, com ara una missa de rèquiem, escrita per la mort de la reina María de…

Descendent de la coneguda família d’argenters i artistes Masriera, germà de l’escriptor Artur Masriera i Colomer Es formà musicalment amb els mestres Carles Vidiella i Francesc Alió Molt jove, als 15 anys, publicà la seva primera obra per a piano Dansa ideal Promotor de la música, fundà l’Associació Musical Catalanista al Foment de la Producció Nacional i posteriorment l’Associació Musical de Barcelona, de la qual fou el primer president Del 1880 al 1888 feu diversos concerts, entre els quals un en honor de la Infanta Isabel, al Teatre Líric Més tard, residí a París, on amplià i…

Fou dels primers compositors que s’interessaren per la cançó popular catalana Estudià amb CG Vidiella i F Alió Proper en un principi a les idees de Ll Millet, fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, i s’encarregà de la secció de nois i de dones del cor El 1896, després que s’allunyés de Millet, fundà la Institució Catalana de Música, que es dissolgué el 1900 Gay dirigí també la Coral Catalunya Nova, fundada per E Morera Una part cabdal de la seva producció són les obres escèniques, algunes en català, com ara El jardí abandonat 1890, amb text de S Rusiñol, El llop pastor 1901 i…

Vida Estudià al Conservatori de Música del Liceu amb J Sicart, i a París amb Ch Causeret, H Amiot, J Boguet i M Deschaussées També assistí als cursos públics d’A Cortot, F Poulenc, O Messiaen i P Bernac A Barcelona collaborà amb Conxita Badia, la qual acompanyà en nombrosos concerts Realitzà gires internacionals amb Victòria dels Àngels, amb la qual efectuà diversos enregistraments en directe a Tòquio 1986 i Barcelona 1987 També acompanyà Carmen Bustamante Des del 1979 es dedica intensament a la composició, amb una àmplia producció que inclou obres per a cor, piano, guitarra, orgue, quartets…

Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…