Resultats de la cerca

Extrem esquerre golejador del Club Balonmano la Roca Jugà amb la selecció catalana el Torneig Japan Cup 2001, en què Catalunya acabà en tercera posició

Es formà al Club Esportiu Episcopal de Lleida, amb el qual jugà a la Superlliga També jugà amb el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, amb el CAI de Saragossa i a la Lliga belga Tornà al CE Episcopal 2003 i passà al Reyal Voley Guadalajara 2005 Posteriorment fitxà pel SEC Isernia de la Lliga A-2 italiana 2006 i pel Farmacil Cusine Pineto 2007 Retornà al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona l’any 2007 Fou internacional amb Espanya

Fou oïdor de l’audiència de Panamà Enviat al Paraguai per tal de resoldre les diferències entre els indis i el governador d’Asunción, Diego de los Reyes Balmaseda, destituí aquest No tardà a adherir-se a les posicions dels criolls expulsà els jesuïtes d’Asunción i intentà d’acabar amb llurs missions i amb el repartiment dels indis en mitas La seva rebellió fou finalment esclafada per les milícies dirigides per Bruno de Zabala Antequera fou condemnat a mort i morí en un aldarull que es produí quan l’anaven a ajusticiar

Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de…

Es traslladà a Madrid el 1921, on el 1930 es llicencià en dret Durant els anys d’estudiant i els anteriors a la Guerra Civil Espanyola, freqüentà els ambients literaris de la Generació del 27 El 1929 publicà el seu primer recull poètic, Versos de retorno En 1932 i 1936 anà a Cambridge, on conegué TS Eliot i on retornà, en esclatar la guerra Hi exercí de lector de castellà fins el 1939, que retornà a l’Estat espanyol definitivament Malgrat haver fugit de la zona republicana, el franquisme el considerat poc addicte, i per aquest motiu es refugià professionalment a la Sociedad de Estudios y…

De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant Escriví Las lágrimas de Angélica 1586, poema èpic en octaves inspirat en l' Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l' Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana

Professà en un orde religiós, on adoptà el nom de Pedro de Jesús Els seus sonets, salms i panegírics matisen les formes italianitzants sense arribar al cultisme cal destacar-ne La fábula de Genil Per a la història literària és important l’antologia Las flores de poetas ilustres 1605, acurada mostra de la poesia vigent en vida de l’autor També publicà una novella, El perro y la calentura 1625, influïda per Quevedo

Diputat per la Unión Liberal 1856, participà en la revolució del 1868 Sotssecretari de governació en el govern Sagasta 1871, fou ministre de la governació en el govern Cánovas 1875 Collaborà amb els conservadors de la Restauració, però el 1885 trencà amb ells i fundà el Partido Reformista, situat entre conservadors i liberals Fracassat l’intent el 1888, tornà al partit conservador i ocupà el ministeri d’ultramar 1891-92, des d’on s’oposà a l’autonomia cubana Proteccionista, els escàndols financers a l’ajuntament de Madrid dut pels romeristes contribuïren a la caiguda del govern 1892, però ell…

Estudià arquitectura, matemàtiques i també art a l’Academia de San Fernando i a la Escuela de Artes Gráficas de Madrid, on fou deixeble d’Àngel Ferrant El 1952 feu la primera exposició individual a Madrid i el 1954 participà en la Biennal de Venècia Becat, anà a París i a Itàlia, on principalment visqué i treballà del 1967 al 2004 El 1957 abandonà la pintura i el dibuix i començà les obres que li donaren més reconeixement, les escultures a base d’elements formals metàllics desmuntables produïts de forma seriada La temàtica és bàsicament antropomòrfica i tractada amb un cert humor…

Catedràtica de filosofia moral i política de la Universitat de Barcelona des del 1992 Estudià a França, Àustria i Alemanya es llicencià i doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona Ha estat degana de la Facultat de Filosofia 1986-89 La seva recerca i les seves publicacions se centren en el racionalisme crític, l’Escola de Frankfurt especialment Jürgen Habermas, filosofia i gènere i bioètica Des del 1996 forma part del comitè de bioètica de Catalunya Ha publicat, entre d’altres Razón crítica y sociedad 1985, Jocs de vida Reflexions sobre la cultura i la condició humana , 1990, premi d’…