Resultats de la cerca
Es mostren 1988 resultats
Isabel d’Aragó
Història
Comtessa d’Urgell, filla de Pere III de Catalunya-Aragó i de Sibil·la de Fortià.
Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània 1401, es casà 1407 amb Jaume d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat Jaume II En produir-se la revolta d’aquest 1413, adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora obtingué que Ferran I no el condemnés a mort Els seus béns, però, entre els quals el dot, de 50000 lliures, li foren confiscats 1413 Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada 1417 per Alfons IV en retornar-li els béns que hom li havia segrestat
Violant d’Aragó
Història
Duquessa de Calàbria.
Filla del rei Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília El 1283 passà a Sicília amb la seva mare i la seva germana Pels interessos polítics del moment, fou projectat el seu matrimoni amb Alfons de la Cerda, pretendent al tron de Castella, però el 1297, seguint el que s’havia convingut per la pau d’Anagni, es casà a Roma amb el duc de Calàbria, que després de morta 1309 esdevingué rei Robert I de Nàpols
Francesc Aragó

Francesc d’Aragó
© Fototeca.cat
Científic.
Encara no acabats els estudis, de primer a Perpinyà i després a l’École Politechnique de París, hom l’agregà al Bureau des Longitudes i el nomenà secretari de l’observatori de la capital francesa Biot i ell obtingueren l’encàrrec de prosseguir el mesurament de l’arc del meridià de París, interromput per la mort de l’astrònom Méchain a Castelló de la Plana Del 1806 al 1808, amb la collaboració dels erudits del país, recorregué el País Valencià La intervenció napoleònica el sorprengué al Puig de Galatzó Mallorca, on residia Per tal com era agent del govern francès i duia a terme, a més, una…
Joan Aragó
Història
Militar
Militar, germà de Francesc Aragó.
S'embarcà cap als Estats Units, on arribà a Nova Orelans Prengué part en la guerra d’independència de Mèxic Es trobà amb l’expedició que comandava Javier Mina, que volia enderrocar el sistema colonial a la Nova Espanya, i s’hi afegí el 1817 Fou un dels pocs supervivents de l’expedició lluità sempre al costat dels patriotes i, en declarar-se la independència mexicana, assolí el grau de general El nou govern el nomenà governador de diverses províncies
Manuel Aragó
Història
Política
Polític i diplomàtic, fill de Francesc Aragó.
Fou ministre plenipotenciari de França a Berlín i, durant la Segona República, diputat per París 1869, membre del govern de defensa nacional del qual fou ministre de justícia, 1870, i de l’interior, 1871, membre de l’assemblea nacional 1871-76, senador pels Pirineus Orientals 1876 i, finalment, ambaixador a Berna 1880-84
Alfred Aragó
Pintura
Pintor rossellonès; fill del científic Francesc Aragó.
Deixeble de Paul Delaroche i d’Ingres Cultivà la pintura d’història amb estil acadèmic Fou cobert d’honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans
Jaume Aragó
Literatura francesa
Escriptor en llengua francesa, germà de Francesc Aragó.
Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde 1822, etc, director i autor teatral a més de Souvenirs d’un aveugle 1838, escriví la narració sobre la Guerra del Francès Pujol, chef des Miquelets 1840
Esteve Aragó
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor en llengua francesa, germà de Francesc Aragó.
Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París
Joan Aragó
Arquitectura
Matemàtiques
Arquitecte i matemàtic.
Autor d’algunes estàtues de l’altar major de Sant Francesc de Mallorca Hom li atribueix la gran capella del Rosari de l’església de Felanitx 1727-30
Elisabet d’Aragó

Santa Isabel de Portugal, oli sobre tela de Francisco de Zurbarán (1635)
Història
Reina de Portugal.
Filla de Pere II de Catalunya-Aragó i reneboda de la reina Elisabet d’Hongria El 1282 fou promesa a Barcelona amb el rei Dionís I de Portugal les noces se celebraren el 1288 El 1320 visità Catalunya, i visqué un quant temps a Poblet Sostingué sempre una actitud conciliadora en les lluites que degeneraren en guerra civil entre el seu fill, el futur Alfons IV , i el seu marit 1322-23, fins al punt que, acusada d’afavorir el seu fill, fou exiliada a Alenquer i confiscada la seva senyoria de Leiria però fou després rehabilitada Vídua 1325, feu un altre viatge a Catalunya es retirà…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina