Resultats de la cerca

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, l’any 2008 es proclamà campió d’Espanya de ràfting formant equip amb Eduard Clapés, Jan Cano i Ramon Barbé L’any 2009 participà en el Campionat del Món de ràfting És propietari d’una empresa de ràfting És coautor del llibre Pirineos FreeStyle 2001

Tenor líric, de grans facultats i especialitzat en el repertori italià De veu brillant i amb un timbre esmaltat, és considerat un dels principals tenors operístics Heretà la sensibilitat pel cant a través de la seva família De nen, fou petit cantor a l’escolania de Santa Maria del Mar i posteriorment inicià estudis de cant amb Jaume Francisco Puig Tot i haver interpretat només alguns papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant de l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera Poc després, i gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona,…

Féu nombrosos viatges a la península Ibèrica foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan de Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller no inaugurada, però, fins el 1626

Estudià música a la seva ciutat natal, on exercí com a organista a la catedral mentre cursava dret El 1980 inicià la seva carrera com a director operístic i a partir d’aleshores s’ha presentat amb diferents produccions líriques arreu de l’Estat espanyol, amb notable èxit El 1993 substituí U Mund en la direcció de Carmen al Gran Teatre del Liceu Ha estat director assistent en diversos enregistraments operístics per a segells com ara Deutsche Grammophon Habitual en el Festival de Peralada, el 1997 hi dirigí un reeixit recital amb Jaume Aragall Dirigeix regularment l’Orquestra…

Estudià cant al Conservatori Municipal de la seva ciutat natal, on fou deixebla de C Badia i de M García Morante, amb qui es formà en el repertori liederístic Posteriorment amplià la seva formació amb M Mayska, F Ferraris i T Menotti Ha actuat arreu de Catalunya, a Suïssa i a Itàlia, combinant el repertori operístic i el recital de lied i cançó Ha intervingut en diverses produccions del Gran Teatre del Liceu, com Electra , amb la qual debutà el 1975, Parsifal i Madama Butterfly , entre d’altres Des del 1981 presideix Òpera de Cambra de Catalunya, institució a través de la qual promociona…

Després d’haver exercit com a advocat i empresari en el sector privat, el 1947 s’associà amb J Fugarolas per a gestionar l’empresa del Gran Teatre del Liceu, després de l’etapa de J Mestres i Calvet Entre el 1959 i el 1980 dirigí en solitari les temporades del teatre El 1958 en creà l’orquestra fixa i titular, i el 1966, el cos de ball El 1959 rebé el Premio Nacional de Teatro L’any 1972 presidí un concert homenatge que se celebrà en honor seu al Gran Teatre del Liceu amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l’inici de la seva gestió, durant la qual es consolidaren cantants com M Caballé, J…

De formació autodidàctica, es donà a conèixer a vint anys amb la publicació de proses i poemes a la premsa catòlica d’Igualada Virtus et Labor  i Llibertat El 1929 fou cofundador de Revista d’Igualada  i durant els anys trenta collaborà a La Revista , La Publicitat i La Veu de Catalunya El 1934 publicà el seu primer llibre de versos, Ònix i níquel De ressons neopopularistes i avantguardistes, però sobretot inserint-se en les reformulacions del romanticisme pròpies de part de la poesia europea de l’època els temes del somni i la infantesa, l’associació de poesia i pregària, etc, aquesta…

De pare turc i mare polonesa, estudià humanitats a Istanbul i posteriorment cant amb GA Lombardi Des del seu debut a Nàpols el 1953 en el paper de Santuzza a Cavalleria Rusticana de Mascagni, es revelà com una remarcable intèrpret del belcantismo romàntic, especialment Donizetti i Bellini, dels quals contribuí al redescobriment de nombroses òperes Al Teatre San Carlo d’aquesta ciutat representà el paper titular de Madama Butterfly el 1954, un any després de  Tosca a Munic i el 1956 Francesca da Rimini Zandonai a San Francisco A la Scala de Milà interpretà el paper principal del Dialogue des…

Estudià cant a Barcelona, i després d’haver guanyat el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas anà a Itàlia per ampliar la seva formació Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1964-65 interpretant el paper d’Escamillo Carmen El 1967 guanyà el Concurs per a Veus Verdianes de Busseto, i l’any següent fou contractat per a cantar a la Scala de Milà sota les ordres de Claudio Abbado, al costat de Jaume Aragall Actuà a l’Òpera de Viena, al Covent Garden de Londres on debutà el 1976, al Metropolitan de Nova York i en diversos teatres d’Itàlia, el Japó, el Canadà, els Estats…

Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla d’E Kemeny i de C Gombau En aquest centre guanyà diversos premis, com ara el Mercedes de Bonis i l’Eugenia Kemeny Al gener del 1975 actuà amb èxit en el paper de Micaela de Carmen , al costat de P Lavirgen i de G Bumbry, personatge que després interpretà en ciutats com Bilbao, Oviedo, València, Saragossa i Niça A Itàlia, el mateix any 1975, guanyà el Concorso Internazionale per Voce Verdiane de Parma La seva trajectòria fou especialment intensa els anys vuitanta, amb aplaudides actuacions a l’estat espanyol, en diversos països…