Resultats de la cerca

Fill de camperols, ingressà al seminari de la Seu d’Urgell, però en sortí sense acabar els estudis i emigrà a França Retornà el 1932 i s’establí a Balaguer, on creà una secció del Partit Comunista de Catalunya, mentre es guanyava la vida com a pintor de parets Passà posteriorment a Barcelona i fou un dels impulsors de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya 1936 ocupà càrrecs directius del nou partit i del seu òrgan, el diari Treball Actiu collaborador, durant el seu exili a França i Cuba a partir del 1939, de la premsa catalana d’Amèrica i Europa, el 1961 fou el…

És professor universitari, i ha estat crític de teatre i collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació En narrativa ha publicat Dos contes 1982 i La ciutat tropical 1983 en poesia, El pes dels morts 1986 i Almadrava de Roma 1999, premi Màrius Torres 1998 en assaig, Teatre Lliure 1976-1987 1987 i La CNT i la política teatral a Catalunya 1984 El 1987 rebé el premi Ciutat de Barcelona de Periodisme

Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna

Originari potser d’Olèrdola, d’una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona Hom el troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 fins al 997 Sunifred era home de confiança del comte Borrell II Els seus estudis d’astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l’havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d’astrologia traduïda per ell de l’àrab De fet li han estat…

Prepòsit de València Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers i fins i tot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona 1505, càrrec que el rei ja tenia compromès Fou diputat del General 1506-09 Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’ardiaca Casa de l'Ardiaca , que convertí en palau…

El 1824 fou nomenat jutge d’una comissió militar que entenia sobre causes d’eclesiàstics, més tard secretari del bisbe Pedro González Vallejo i, del 1847 al 1848, vicari capitular Es féu famós pels seus sermons i panegírics, sovint de personatges absolutistes Deixà una biografia panegírica de Ramon Llull 1847

Vida i obra Arribà a ser bisbe d’Albarrasí 1585 Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèlliques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà En tots dos casos, però, darrere de l’interès…

Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal 1789 i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada

El comte Borrell II li encarregà la defensa de Barcelona, juntament amb l’ardiaca Arnulf l’any 985, durant l’atac d’Almansor Fet presoner dels atacants, fou conduït a Còrdova, on romangué cinc anys, durant els quals exercí el vescomtat el seu germà Geribert Rescatat cap a mitjan 990, també amb l’ardiaca Arnulf, futur bisbe d’Osona, reprengué les funcions vescomtals, que exercí fins a la mort Fou casat amb Riquilda de Barcelona, filla del comte BorrelI

Era fill del vescomte Pere V de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Ponç de Vilamur El 1299 tenia béns a Perarnau, i el 1307 apareix com a ardiaca de Benasc i ensems canonge de Girona Era batxiller en dret canònic, i residí a la cort d’Avinyó, on tenia la consideració de capellà del papa Des del 1320 era ardiaca major de Lleida, i fou elegit bisbe de Lleida el 1322, càrrec que confirmà el papa, a petició del rei Poc després de l’elecció retornà a Avinyó, i deixà a Lleida dos vicaris generals Féu l’obra del claustre i edificis annexos i féu celebrar un sínode el 1323…