Resultats de la cerca

De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…

Advocat, exercí la professió a Buitrago i a Madrid en aquesta ciutat estudià economia i collaborà a El Corresponsal , diari que dirigia el seu amic Aribau En 1841-46 dirigí la companyia concessionària del monopoli de la sal Fou elegit diverses vegades diputat, des del 1847, any que fou nomenat director general del deute públic El 1853 ocupà, durant tres mesos, el ministeri d’hisenda establí el deute fluctuant i el 1856 tornà a ocupar la direcció general del deute públic Ingressà a la Sociedad Libre de Economía Política de Madrid, i contribuí a la fundació de l’Asociación para la…

Romàntic conservador, escriví la novella històrica Marco Visconti 1834, els contes rimats La fuggitiva 1815 adaptada al català per Joan Cortada ‘La noia fugitiva’, 1834 i Ildegonda 1820 traduïda parcialment per Aribau i Luigi Monteggia, 1824 i el poema èpic I lombardi alla prima crociata 1826, a partir del qual Verdi compongué una òpera homònima, estrenada el 1843

Visqué a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comerç, càrrec que seguí exercint sota Josep I Bonaparte 1809, a qui declarà fidelitat De la seva obra pictòrica, d’escola neoclàssica, hom en coneix un únic quadre signat El miracle de Sant Josep Oriol Badalona, collecció Boada Fou més important com a teòric en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseñanza del dibujo 1809, demostra un bon coneixement de l’actualitat artística europea Exercí el seu mestratge sobre els primers romàntics catalans, entre els quals es troben Ramon López i Soler i Bonaventura…

Propietari del monestir de Piedra, el promogué com a lloc d’esbarjo amb El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 Publicà a Madrid, on fou diputat a Corts, el poema èpic La batalla de Bailén 1851, prologat per Aribau, la novella Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866, que volia ser una actualització del Gil Blas de Santillane , i diverses obres teatrals Participà en la campanya d’exaltació dels voluntaris catalans de la guerra d’Àfrica amb un Cant de guerra 1860, escrit segurament per instigació del seu amic Víctor Balaguer, que l’inclogué a Los…

Vida i obra Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelonal i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’odes…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867 Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat 1864, dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes 1866, amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans Espartero, Prim, Clavé i Monturiol i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria , Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D Bonaventura C Aribau Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi…

Vida Un dels protagonistes de la Renaixença, el seu llarg poema Los Pirineus 1892 fou adaptat per Felip Pedrell a la forma de lied També fou autor de la cantata El porvenir del genio 1847, musicada per Antoni Rovira, les sarsueles Los recursos del latín 1852, musicada per Demany de Shebrun i La tapada del retiro 1853, musicada per Nicolau Manent, i la romança Acuérdate 1890, a la qual posà música Fermín Álvarez Les cançons del drama Don Joan de Serrallonga 1868 foren musicades per Nicolau Manent Bibliografia Complement bibliogràfic Velada musical y literaria celebrada el 18 de mayo de 1897…

Fill de Francesc Santponç i Roca, estudià a Barcelona i a Osca Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes , d’una gran qualitat, però de curta durada El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat 1822-23 retornada a Barcelona pel govern constitucional Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n’esdevingué secretari Juntament amb BC Aribau fundà una editorial que publicà obres de Walter Scott i de tema jurídic El…

Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia  i a El Liceo Valenciano  quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar influències,…