Resultats de la cerca

Ha publicat El bes de nivaira 1990, premi Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil 1991, L’esclava de blau 1992, La llàgrima d’Atenea 1994, Sibilla, la plebea que va regnar 2001, premi Nèstor Luján de novella històrica i El cavall verd 2004, premi Pere Calders de literatura catalana 2001

La seva obra, pintoresquista, s’inscriu en el criollisme rural Dirigí la revista literària Atenea Obres seves són Chabela 1927, Mal de amor 1928, Tierra de pellines 1929, Mercedes Urízar 1934, Frontera 1949, les novelles Presencia de Chile 1941 i Gentes de mi tiempo 1953 i l’assaig Don Arturo , biografia del president Alessandri

Competí representant el Club Esportiu Atenea Fou segon en els Campionats d’Europa en les categories de menys de 70 kg i parelles 2002 El 2010 obtingué la tercera posició en els Campionats del Món en la categoria de menys de 70 kg, es proclamà campió de Catalunya de la mateixa categoria i guanyà l’Obert de Catalunya de menys de 75 kg Formà part de la selecció catalana

Assolí quatre cops el Campionat d’Espanya de culturisme 1973, 1975, 1980, 1983 i una vegada el d’aixecament amb potència 1974 Obtingué tres vegades el títol de campió de Catalunya de fisioculturisme 1972, 1973, 1975 El 2001 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Físic Culturisme i el 2002 es convertí en membre de ple dret de la Unió Internacional de Body Building Natural Compaginà les tasques federatives amb la direcció del Gimnàs Atenea de Barcelona Fou guardonat amb la insígnia d’or del premi president Companys 2008 Fou subcampió mundial 1997, 1999 i campió d’…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1930-36 i durant aquests anys participà en diverses exposicions de dibuixos, a les galeries Laietana i Novetats, i també d’escultures Finalista del premi Comtat de Sant Jordi 1949, el 1951 participà en la primera “Bienal Hispanoamericana de Arte” amb Mediterrània , obra que, anomenada després Nusos al sol , guanyà el 1953 un concurs internacional a Brusselles Aquest mateix any féu per a un nou edifici de la Caixa de Pensions a Badalona Pallas Atenea A mitjan dècada dels cinquanta, després d’exposar en diversos països escandinaus,…

Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp…

Vida i obra Estudià dibuix lineal, pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de Girona, on tingué de professor Josep Aguilera Des del 1928 treballà de delineant en el despatx de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, on continuà formant-se professionalment i intellectualment Una part de l’experiència d’aquests anys se centrà en les tasques d’excavació, documentació i restauració dels Banys Àrabs dirigides per Masó Fou aquest qui li presentà el 1930 Josep de C Serra-Ràfols, arqueòleg de l’equip de Pere Bosch i Gimpera, quan explorava i documentava les muralles antigues gironines, tasca en la…

D’una família de tradició dins de la burgesia industrial sabadellenca, els seus avantpassats tingueren un paper determinant en el món de les finances el seu besavi patern fou Pere Oliver, fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla Estudià a Barcelona la carrera de dret 1916-20, però des de jove es decantà per les lletres i escriví poemes, teatre i prosa literària Formà part, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, del Grup de Sabadell, de caràcter avantguardista Collaborà en el Diari de Sabadell 1930-34, La Veu de Catalunya , La Publicitat , la Revista…