Resultats de la cerca

Vida i obra Fou doctor en dret i filosofia i lletres secció història La seva personalitat, forjada en un caràcter més propi de la curiositat investigadora que de la brega constant i judicial, l’empentà, possiblement, a triar la docència, l’ensenyament i l’aprenentatge Historiador d’anàlisi, de síntesi i, fins i tot, d’assaig, la seva obra és bastant diversificada, no solament en les qüestions desenvolupades sinó també en la trajectòria cronològica que abraça Començà com a medievalista, amb la seva tesi doctoral i tot un seguit d’investigacions al voltant de la Baixa Edat Mitjana, incloent el…

Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret Fou un dels primers deixebles de J Vicens i Vives i adjunt d’aquest a la seva càtedra de Barcelona collaborà amb ell en la introducció a la Universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales , de M Bloch i L Febvre Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica La lucha por el Valle de Arán Siglos XIII-XIV 1951 El 1958 obtingué la càtedra d’història moderna de la Universitat de Santiago de Compostella, però no arribà a ocupar-la perquè el mateix any guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València…

Es traslladà a l’Equador 1957, on residia el seu germà Francesc Establert a Quito, dirigí diverses empreses del ram tèxtil i introduí nous productes en el mercat peruà El 1981, li concediren la creu de cavaller de l’orde d’Isabel la Catòlica Membre del Centre Espanyol de Quito, fou també un dels membres fundadors del Casal Català de Quito

Llicenciat en història Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona Compaginà la tasca acadèmica amb la política Procedent de Convergència Socialista de Catalunya, fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1977 fou elegit secretari d'aquest partit a les comarques gironines i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004 Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d'afers internacionals del Grup Socialista Dins del…

S’inicià al FD Cassanenc, equip amb què debutà en la màxima categoria Fou campiona de Catalunya juvenil 2002 En categoria sub-21, guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya individuals 2005 Posteriorment formà part del Club de Tennis Taula Bàscara Fou dues vegades campiona estatal per equips 2004, 2005

Consta com a vescomte en un judici sobre Terradelles, a Bàscara, el 841, i com a comte en un altre judici, de Fonteta, del 850 Sembla que fou designat comte després de la temptativa, fracassada, d’ocupació de Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, del 848 El seu govern no anà més enllà del 853

S’inicià al futbol sala provinent del futbol Formà part de la selecció catalana de futbol sala i el 2004 aconseguí la medalla de plata en el Campionat d’Europa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS, any que també rebé el premi ARC Posteriorment tornà al futbol, a les files de la UE Estartit, el FC Les Preses, el Peralada CF i el Bàscara FC

Format al CTT Calella, hi desenvolupà tota la seva carrera excepte un any que jugà a Oviedo i un altre a Bàscara Fou campió català juvenil i sub-23 en dobles i dobles mixtos, i campió estatal juvenil per equips En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya de dobles 1997, de mixtos 1999, 2003, 2005 i per equips 1995 Es retirà el 2010

En categories inferiors fou campió d’Espanya infantil de dobles 1991 i d’equips juvenils 1994 i quatre cops campió català sub-21, dos en individuals i dos en dobles En categoria absoluta guanyà el Campionat de Catalunya de dobles 1997 i per equips 1995 amb el Calella Jugà al Sant Vicenç, a l’Hospitalet, al Calella, al Cartagena, a La Palma, al Bàscara i a l’Olot Els darrers anys compaginà la tasca de jugador amb la d’entrenador

Magnat franc de la cort carolíngia, enviat per Carlemany segurament vers la fi del s VIII juntament amb els jutges imperials Donat i Ugabald, potser per lliurar a la seu de Girona un primer precepte i dirigir la reorganització politicoeclesiàstica de la diòcesi gironina després de la seva incorporació al regne franc Per un document posterior, del 817, sabem que els missi , Ragonfred, Donat i Ugabald, havien estat els encarregats d’inspeccionar els termes de Bàscara i lliurar aquesta vila al bisbe Gualaric de Girona Una lectura poc crítica del document del 817 ha fet que alguns…