Resultats de la cerca

S’inicià a la Penya Ciclista BaixEbre Ja Arribarem La seva família fundà el Grup Esportiu Blasco 1977, on ingressà amb 200 triomfs assolits en categories inferiors Fitxà per l’equip Rango Rabada i alternà la carretera i la pista Posteriorment passà al Club Ciclista Roquetenc i l’Associació Ciclista Salou, i se centrà en la cursa darrere moto A partir del 1988 competí exclusivament en pista El 1991 fou setè al Campionat del Món de fons Tant el Trofeu Ciutat de Tortosa com el velòdrom incorporaren el seu nom

Vida i obra Donzell i després cavaller, pertanyia a l’oligarquia ciutadana de Tortosa Fill de Pere Joan Despuig Segurament rebé una educació cortesana, potser al País Valencià La seva participació en el govern municipal fou intensa, essent membre del consell el 1544, 1545 i 1547, jutge ordinari en cap el 1546, paer en cap el 1547, procurador general de la baronia de Carles i Alfara el 1549 i 1560, i procurador en cap el 1549 i 1560 Representà la ciutat davant l’Audiència i fou convocat a corts, malgrat que sembla que no hi assistí mai Posteriorment, veié frenada l’activitat en els afers…

Vida Home polifacètic i d'una gran activitat, fou una personalitat molt destacada del catalanisme en els diversos camps de la cultura a les terres de l’Ebre i, sobretot, a Tortosa Exercí el periodisme com a corresponsal d' El Ateneo de Málaga 1890 L’any 1911 fou nomenat cronista de Tortosa, ciutat on, a més, fundà els setmanaris La Veu de Tortosa 1899 i l’Associació de Premsa de Tortosa 1924 Fou també vicepresident de la Federació de la Premsa Catalanobalear 1931 Destacà el seu interès per l’arxivística, la història i l’arqueologia, camps en què se centrà en la recuperació del…

Es guanyà la vida com a empleat de banca i, des de jove, començà a dedicar-se a l’ensenyament del català, activitat que amplià posteriorment com a coordinador de cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l’Ebre És autor de textos fonamentals per a l’aprenentatge del model formal tortosí del català L’estàndard occidental Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre 1986  Cruïlla Curs de llengua 2002 i Aïnes Exercicis de llengua i claus de correcció 2002, amb Josep Panisello  Vocabulari de cruïlla Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat…

Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926 Participà als Salons de Primavera 1935 i durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a Mallorca La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista Rebé la Creu de Sant Jordi 1986

Bibliotecària de professió Fou un dels noms destacats de la generació tortosina dels anys cinquanta Tot i que conreà la narrativa per a adults amb L’obsessió de les dunes premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa 1993 i publicà sobretot la de caràcter infantil El mussol que va obrir els ulls de dia ,  La negreta Safu i el narcís , Les culleretes de la lluna  i  Les perdiuetes de les potes vermelles  1971, i  Una llarga aventura ,  La Rosita Fulio 182 ,  La gavina i els quatre gats de pèl roig  ,  La Rosa i el llaüt ,  Les 26 lletres de la Júlia ,  Els somnis d’en Daniel ,  El…

Analista clínic i doctor en farmàcia Fundador de la revista de Tortosa Gèminis , juntament amb Jesús Massip Publicà reculls de poesia L’ombra rogenca de la lloba 1982, premi Carles Riba, Long Play per a una ànima trista 1986, Llir entre cards 1988, La insostenible lleugeresa del vers 2002 i El Jardí de les delícies 2014 La seva poètica, irònica, palesa la influència dels clàssics Villon, A Marc, els clàssics llatins, Shakespeare, del qual traduí Tots els sonets 1993, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica 1994, etc  La raíz de la mandrágora 2005 és una edició bilingüe de la seva obra…

El 1860 ingressà en l’exèrcit i més tard passà a la guàrdia civil el 1873 s’adherí a les forces carlines i lluità al Maestrat i al Matarranya contra el govern Més tard formà una partida pròpia que lluità pel Baix Ebre i el Baix Maestrat Assolí el grau de coronel

Fou un dels propagadors més actius del catalanisme a les comarques tortosines Cronista de Tortosa, fundà “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca” De les seves obres cal destacar, en poesia, Cançons tortosines 1884, i en teatre, Lo cautiu 1887 i Matilde 1887 també els estudis El palacio episcopal de Tortosa 1900, Maestrazgo 1904, Els tortosins per Tortosa 1914 i Vocabulari català de Tortosa 1916, a més d’algunes biografies de tortosins illustres El 1981 es recuperaren les seves Contalles, crepusculars tortosines

Doctor en ambdós drets i, segurament, canonge de la seu de Tortosa, és autor d’un poema llatí que figura en els preliminars de Los colloquis de Tortosa de Cristòfor ↑ Despuig , on expressa el desig de la ciutat perquè el llibre fos imprès