Resultats de la cerca

Estudià geografia i història a la Universitat de València La seva activitat docent, iniciada el 1963, s’ha desenvolupat en diversos instituts de Tarragona, Las Palmas de Gran Canària, Puertollano, Vila-real, València i al Liceu Espanyol de Roma És diplomada de postgrau de tercer cicle sobre formació del professorat de ciències socials per la Universitat de Barcelona i màster en didàctica de la història, la geografia i l’art per la UV Fou becada pel govern francès per a temes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge de la geografia, i realitzà treballs d’innovació educativa en diverses…

Llicenciat en filosofia per la Universitat de València 1976, el 1978 conegué  Remigi Palmero , amb el qual publicà l’àlbum  Humitat relativa  1979, considerat l’inici de l’anomenat  rock mediterrani Dos anys més tard publicà  Cambrers  1981 com a Bustamante, nom que utilitzà fins el 2003, que li afegí el nom de  Juli Posteriorment, amb Palmero i el seu germà  Tico  Balanzá formà el grup In Fraganti, amb el qual enregistrà  No tengo nada/Plata y negro  1983 i  Si fueras tú/Hotel Universo  1984 Posteriorment, han aparegut sota el seu nom  Salón Fujiyama  1989,  Ciutat magnètica  1992, …

Llicenciat en dret 1957 i doctor en econòmiques per la Universitat de Madrid, amplià estudis a la London School of Economics Fou catedràtic de teoria econòmica de la Universidad Complutense de Madrid 1966-84, i el 1971 s’incorporà al Banco de España , del qual fou director d’estudis 1971-88, sotsgovernador 1988-92 i governador 1992-2000, el darrer abans de la incorporació de l’Estat espanyol a la Unió Econòmica i Monetària Durant els anys en què ocupà aquest càrrec impulsà quatre devaluacions de la pesseta, i participà en l’expropiació de Rumasa , i en la intervenció de Banesto i Banca…

Fins a nou anys visqué a Brusselles Després d’estudis inacabats a la Universitat de Rosario Bogotà, des del principi dels anys quaranta exercí el periodisme i també treballà per a diverses empreses multinacionals Residí a Mèxic a partir del 1956 Tingué una relació molt estreta, personal i literària, amb Octavio Paz i Gabriel García Márquez Es donà a conèixer a través del periòdic El Espectador de Bogotà, on aparegueren poemes seus El 1947 publicà el primer recull poètic,  La balanza , al qual seguiren  Los elementos del desastre 1953, Los trabajos perdidos 1960, Diario de Lecumberri , Poesía…

Exiliat amb la seva família a Suïssa i a Colòmbia, es llicencià en dret a Bogotà 1947 Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat Catedràtic d’economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València 1962-66 i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 Secció de Filosofia i Ciències Socials Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo 1965 Publicà, entre altres obres, La indústria catalana en els…