Resultats de la cerca

Cec des de la infantesa, es formà a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, instrument que protagonitzà els seus concerts Residí a Alemanya, i actuà com a concertista a Praga, Berlín, Munic, Amsterdam i Colònia

Els anys quaranta fundà la secció d’handbol del Poble-sec, del qual fou president, i més endavant la secció d’handbol de set de la Penya Solera Fou president de la Federació Catalana d’Handbol 1949-52 A partir del 1958 comandà la secció d’handbol del FC Barcelona i més endavant fou president de l’Agrupació Catalana de Veterans Rebé la medalla d’honor al mèrit esportiu de les federacions catalana, espanyola i francesa d’handbol

Debutà com a genet en un concurs celebrat el 1940 Durant deu anys participà en diversos concursos oficials, 31 d’àmbit internacional i més de 250 d’àmbit estatal A partir del 1957 es feu càrrec de l’organització i la direcció tècnica dels concursos hípics de salts d’obstacles del Reial Club de Polo de Barcelona Exercí com a cap de pista, president del jurat i també de jutge en concursos de salts d’obstacles internacionals i en la categoria A d’àmbit estatal Els anys seixanta obtingué en dues ocasions el trofeu del Club de Genets d’Espanya, i el 1972 es proclamà campió d’Espanya de salts

Fill de l’actor Josep Marinello i Bosch  i germà de l’escriptor Manuel Marinello i Samuntà Inicialment actuà en sarsueles i comèdies Més tard actuà al Teatre Íntim d’Adrià Gual i als Espectacles Graner 1905-06, al Teatre Principal l’empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants S’especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals

Es formà a Llotja Barcelona amb Martí i Alsina i a Madrid Es presentà a Barcelona, amb Els traginers Exposició de Belles Arts del 1866, i concorregué després amb paisatges i estudis a l’exposició aragonesa de Saragossa 1868 i a la de Belles Arts de Barcelona del 1870 Pensionat a Roma el 1874, hi residí deu anys Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona 1884 tingué una sorollosa acollida Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra Pintà, amb un estil lluminós i…

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…

Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’oposà a la…

Fou catedràtic de les universitats de Santiago 1895, Barcelona 1897 i Madrid 1899 Autor d’un procediment per a l’obtenció d’àcid clorhídric a partir del sulfúric arsenical perfeccionà l’obtenció del clorur d’antimoni

Fou un hàbil i popular intèrpret de flabiol, component de la Cobla Empordanesa i, posteriorment, d’Els Rossinyols des de la seva fundació l’any 1889 A partir del 1925 rellevà el mestre Joan Masó en la direcció de l’Escola de Música de Castelló d’Empúries i de la cobla infantil Els Rossinyolets Entre el seu llegat hi ha un mètode d’execució de flabiol, el primer elaborat per a aquest instrument Fou també flautista i destacà en l’àmbit local religiós com a baix solista

Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya