Resultats de la cerca

Començà a jugar a handbol en la modalitat d’onze jugadors Fou un dels fundadors del Frente de Juventudes Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers Els seus principals èxits com a jugador els assolí amb el Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà tres Campionats d’Espanya de la modalitat d’onze jugadors 1947, 1948, 1949 El 1956 tornà al BM Granollers, amb el qual guanyà tres vegades la Lliga espanyola 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment, formà part de la junta directiva del…

Des de petit estigué lligat al BM Granollers, amb el qual competí dels anys quaranta al principi dels seixanta, tant en la modalitat d’onze jugadors com en la de set En la modalitat de set jugadors, guanyà les tres primeres Lligues espanyoles 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Com a jugador d’handbol d’onze fou dues vegades campió d’Espanya 1956, 1959 i dues vegades campió de Catalunya 1956, 1959

Animats els dos germans per Sebastià Gallès i Pujal, veí d’ells, ingressaren a Llotja, on foren deixebles de Damià Campeny Venanci hi obtingué un premi el 1844 En 1853-54 efectuaren les estàtues dels Evangelistes per a l’altar major de l’església de Sant Just de Barcelona El 1856 Venanci esdevingué professor de Llotja Josep Oriol Mestres els confià el 1858 les figures allegòriques de la façana del Banc de Barcelona, feina que fins aleshores solien fer, per llur major prestigi, escultors italians Installaren llur taller a la capella de Santa Àgata fins el 1867 allà Isabel II els conegué el…

Telegrafista de ferrocarril a Barcelona i a Granollers, collaborà en tots els periòdics humorístics catalans de l’època i a La Renaixença , fou director de La Tomasa i de L’Avi , i escriví comèdies Sota terrat, Los papers de l’ama i nombrosos sainets i monòlegs

A partir de l’any 1958 promogué dins el moviment escolta català les activitats d’expressió de tot tipus Organitzà molts cursets d’expressió per a mestres responsables de grups d’infants i joves Escriví, juntament amb la seva germana Maria Aymerich , el llibre L’expressió, mitjà de desenvolupament 1967 L’any 1991 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística “La Tomasa” i “L’Avi”, que dirigí, “La Bugadera” i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Concepció Callao, i posteriorment al Conservatori, on guanyà el Premi Extraordinari de Música 1953 Prosseguí els seus estudis musicals a Siena i Roma —es formà en  lied  amb el mestre Giorgio Favaretto—, Stuttgart 1956 —on estudià amb Martha Haas moltes de les grans peces de Mozart— i Londres Guanyà el premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de cant Actuà a les principals sales de concert d’Europa i interpretà també diverses òperes amb un gran èxit de públic i crítica Enregistrà la Missa de Stravinsky per a Harmonia Mundi amb la…

Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i paralímpiques de…