Resultats de la cerca

És autor de l’altar major 1762 i del retaule i l’altar de Sant Josep, per al convent de mínims de Santa Maria del Camí

Pujà al tron després d’haver assassinat el seu germà Sogdià Monarca abúlic, es mantingué allunyat dels afers grecs fins a la derrota d’Atenes a Siracusa 413 Signà, aleshores, una aliança amb Esparta, i ordenà als dos sàtrapes d’Àsia Menor, Tisafernes i Farnabaces, que ataquessin les colònies d’Atenes

Fill natural del duc Robert I de Normandia Durant la seva minoritat les rebellions nobiliàries portaren l’anarquia al ducat, fins que Guillem mateix, des del 1047, reeixí a imposar la seva autoritat, amb l’ajut d’Enric I de França, el seu senyor feudal L’amistat amb aquest es trencà quan, pel casament de Guillem amb Margarida de Flandes, el rei temé una aliança entre Normandia i Flandes A la mort del rei anglès Eduard III de Wessex 1066, Guillem decidí d’envair Anglaterra Aconseguí la benedicció papal i la neutralitat de l’emperador, desembarcà a Pevensey, derrotà i occí, a Hastings, Harold,…

Durant la guerra civil de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II fou conegut com el Bastard de Cardona El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló, i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79

Nom amb el qual és conegut un possible fill bastard de Jaume el Conqueridor o de Pere el Gran, autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Fill de Pere I i de Constança Manuel Llevat del període 1373-78, el seu regnat transcorregué en permanent estat de guerra contra Castella, per les seves pretensions a aquesta corona a la mort de Pere el Cruel 1369 Formà una coalició amb Catalunya-Aragó i Granada, i després una aliança amb Anglaterra, contra Enric II de Castella, que no tingueren èxit En morir, ocupà el tron el seu germà bastard, el mestre d’Aviz Joan I

Bastard del rei Godigisel, succeí el seu germanastre Gunderic 428 Després de derrotar els sueus a Mèrida, passà a l’Àfrica amb 80000 persones 429, on estengué el seu domini fins a Cartago 439, i ocupà permanentment les Balears, Sardenya, Còrsega i una part de Sicília 445 El 455 saquejà Roma, i des de llavors es considerà ja com un sobirà independent Arià de religió, perseguí durament els catòlics, però vers la fi del seu regnat la persecució fou menys aferrissada

Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà

Fill bastard de Frederic II de Sicília Criat a la cort de Jaume II, a Catalunya, fou nomenat vicari del duc d’Atenes 1317-1330 Casat amb Marulla, filla de Bonifaci de Verona morta el 1326, obtingué per dot la senyoria d’una part de Negrepont i d’Egina 1317-38 Tractà una treva entre Venècia i els catalans 1319 Conquerí diversos llocs de Tessàlia i formà el ducat de Neopàtria, unit al d’Atenes i dependent de Sicília Governà de fet la Grècia catalana en el període més brillant Fou investit comte de Malta i Gozzo 1330

El 1312 fou reclutat al servei del soldà de Bugia Passà després al servei del soldà de Tremissèn, on la seva posició com a alcaid de la milícia cristiana s’afermà vers el 1320, amb motiu de l’aliança naval del rei Sanç de Mallorca i el soldà de Tremissèn contra el de Bugia El seu càrrec fou discutit pel bastard Jaume d’Aragó, protegit per Jaume II de Catalunya-Aragó, que rivalitzava amb Mallorca per la influència sobre el soldanat Estruç perdé, de fet, el seu lloc a partir de la conquesta de Bugia i de Tunis 1330